familiaLes dues coses que més necessita un nen són, d’una banda tendresa i estimació i, de l’altra,  disciplina i rigor. Disciplina no significa càstig, sinó conscienciar-nos que per conviure calen uns hàbits. Els experts en educació infantil diuen, contràriament al que era de suposar, que si a un nen no se li marca una disciplina acaba creient que el seu comportament no interessa a ningú. Per tant, aquest binomi tendresa-disciplina hauria de marcar la tipologia dels pares educadors. Indubtablement hi ha un marc que afavoreix l’educació: la conversa confiada i tranquil·la amb els fills, interessar-se per allò que fan, veure si hi ha dificultats i la manera d’afrontar-les, garantir unes condicions ambientals que afavoreixin el treball escolar. De vegades veus habitacions infantils plenes de jocs i no hi ha una miserable taula per fer els treballs de l’escola.

Un estudi fet a la Universdade da Coruña ha analitzat gairebé 4.000 alumnes i les seves famílies. La conclusió? Hi ha unes variables que afavoreixen el rendiment escolar i unes altres que el perjudiquen.  Afavoreixen el rendiment escolar la satisfacció de trobar-se bé a casa, l’interès de la família pel que es fa a l’escola, la col·laboració del pares amb el centre escolar, una bona relació amb els mestres, etc. Tot això afavoreix un bon rendiment escolar.

I quines causes poden perjudicar el rendiment escolar? Podríem parlar d’uns fills molta estona sols i desatesos, del desinterès dels pares pel que es fa a l’escola, que la relació amb l’escola es limiti a transmetre queixes i disconformitats amb els mestres. També influeix negativament una mala relació entre pare i mare, amb  freqüents crispacions, crits, desqualificacions, menyspreus… Tot això, els fills ho pateixen i, el que és pitjor… ho imiten. Una relació de parella ferma, on es respira l’amor entre la mare i el pare, on els fills se senten estimats, on hi ha un bon nivell de diàleg, on els pares s’interessen per l’evolució dels fills, per com els van les seves coses, per com va la relació amb el grup d’amigues i amics, de què es parla en el grup, sense entrar en excessius detalls per no ficar-se en el seu àmbit privat,  pel que estan estudiant… si hi ha dificultats o no. De tot això se n’ha de parlar, això sí, mantenint una certa distància, perquè no els sembli que estan excessivament controlats. Una disponibilitat així dels pares, és molt estimulant, al temps que fomenta l’autoexigència­, l’hàbit d’estudi i la responsabilitat.

Antoni Pedragosa

Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans

 

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra