Quan res canvia, quan tot és sempre igual, sembla que les rutines es petrifiquen i  ens trobem còmodes en un marc on tot és previsible. Però quan es produeix un canvi que modifica substancialment l’entorn, aleshores cal una anàlisi de la nova situació, i generar estratègies d’adaptació.

Si no ho fem, ens podem deprimir, perquè no sabem què passarà demà, i veiem que de cop se’ns esfondra l’ordre que tenim i el nou encara està per fer. De res serveix mirar enrere, perquè el passat no tornarà.

Alguns però, s’entossudeixen en repescar allò que ja ha passat, sense veure que això és com allargar l’agonia. Adaptar-se a la nova situació, exigirà posar en marxa talents i competències, que segurament tenim i no posem en pràctica. Hem d’estar preparats per adaptar-nos als canvis. Els canvis son continus a la història de la humanitat. La societat que vivien els nostres avis no era igual a la que vivien els nostres pares, ni la que vivim  nosaltres, és com la que viuen els nostres fills o nets.

L’evolució de formes i costums és contínua. Però la velocitat de canvi és cada vegada més ràpida. La dificultat per adaptar-se, és més gran quan mes ràpid és el canvi. La generació de la gent gran és la que té més dificultat per entomar les noves situacions i assumir els canvis derivats de les noves tecnologies. Però aquestes persones grans, que massa sovint es consideren com una càrrega social, resulten essencials pel funcionament de moltes famílies.

Dificultats econòmiques, produïdes per l’atur d’algun membre de la família, generen solidaritat dins la pròpia família. Ajuda mútua per poder tirar endavant. I és aquí on els avis i àvies poden ser de gran ajut. Aquesta situació, certament incòmoda, és especialment pedagògica per a les noves generacions. Cal explicar de forma entenedora, què està passant i què cal fer.

És en aquests moments de crisi, que cal recuperar el valor de l’austeritat, com una manera de viure alliberada del desig de posseir i d’exhibir les possessions. Al mateix temps, s’activen els sentiments d’altruisme, de donació, d’ajuda mútua, de cooperació…

De la mateixa manera que l’hiperconsum, tanca la persona en el seu món d’interessos i desitjos, l’austeritat ens obre als altres, creant vincles afectius que impulsen a ajudar-se mútuament. En les situacions de necessitat, cal desvetllar dues virtuts: La humilitat, per superar l’amor propi que ens dificulta demanar ajuda; i la generositat, per atendre aquesta petició d’ajut.

Sobre l´autor

Més articles

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.

0

Finalitzar Compra