El politòleg Aldo Civico ens convida a no defugir les decisions immediates i poc útils per a la pau i la convivència civil.
Davant de tragèdies tan grans, sovint la nostra ment occidental intenta buscar explicacions causals que puguin donar-nos una solució. Volem un perquè clar que ens permeti reaccionar i resoldre-ho. Qui sap si no seria una alternativa viure fins al fons aquest sentit de confusió, acollir i acceptar la crisi. Trobar la calma per comprendre, en lloc de promoure l’agitació per resoldre-ho. Perquè, més que reaccionar, es tracta d’actuar. I perquè sigui una actuació bona, cal una certa calma, un distanciament, una capacitat de visió del conjunt de les coses.
Qui sap si al mateix temps, amb la crisi, potser siguem capaços de fer-nos preguntes que ens ajudin a transcendir i transformar aquesta realitat.
Qui sap si aquesta no és una oportunitat perquè Europa, els Estats Units i la Rússia de Putin, es replantegin les relacions entre ells i fins i tot redefineixin les seves prioritats geoestratègiques.
Qui sap si estrall rere estrall, no arribin a entendre políticament que l’interès comú és més fort i necessari que l’interès nacional.
Qui sap si es pot arribar a reconsiderar la relació amb l’Aràbia Saudita, l’estat que finança i promou el moviment salafista, que és el corrent fonamentalista d’on surten els adeptes a l’ISIS i altres grups armats.
Qui sap si no s’arribarà a reconsiderar el suport econòmic i militar que en nom de l’equilibri a la regió, des de fa desenes d’anys, s’ha assegurat als règims corruptes que han oprimit els seus pobles.
Qui sap si no es trobarà el coratge per fer esclatar les contradiccions dins les pròpies doctrines religioses (i no parlo només de l’Islam) i reconèixer que cada vegada que en nom de Déu es margina i s’oprimeix el proïsme es comet una heretgia i un acte de violència.
Qui sap si no es trobarà el coratge d’escoltar i donar més espai a les dones (impressiona el masclisme de tota aquesta violència física i estructural).
Qui sap si no trobarem la via per construir una societat plenament lliure, igual i fraterna i que no sigui només per a alguns, sinó per a tots.
Qui sap…
Però el primer pas és que cadascú de nosaltres, com individus, societat, comunitat política o religiosa, amb coratge llancem una mirada sincera no al buit de l’altre, sinó al propi.
Novembre 2015
Sobre l´autor
Capellà catòlic actualment responsable de la parròquia de Calella. Membre del Moviment dels Focolars. Doctor en Teologia. He viscut al Japó 17 anys i 8 a Itàlia.