En el món de les incerteses, sovint les solucions són només falses solucions. Miratges que enlluernen. Poden resultar més útils claus que obrin nous horitzons, que ens proposin noves vies per on transitar en situacions desconegudes.

 

BON ANY NOU

L’estiu passat, s’ensumava una tardor més aviat ensopida. Un nou curs, un nou any i, ja se sap: qui dia passa, anys empeny. El fred encara era ben viu quan, vagarejant per casa, vaig trobar el manyoc de claus de la calaixera. Ai las! Que en fa d’anys que dic que caldria marcar-les per saber quina clau correspon a cada calaix! A veure si aquesta serà la bona… Començo a provar claus. Aquesta no, aquesta tampoc, mira-la, aquesta! S’obre un calaix: fundes d’ulleres velles, llistes d’ingredients per fer ratafia i postals amb desitjos d’un bon any nou. Res que valgui massa la pena, però els desitjos d’un bon any, em porten a pensar en l’any anterior. Millorar-lo sembla fàcil; però, i aquest? serà un any més? un xic millor? un xic pitjor?

Alguna cosa inesperada interromp la meva intenció de posar fil a l’agulla al trencaclosques de les claus. El manyoc queda oblidat al cabàs de sempre. Les flaires d’una primerenca primavera em porten la resposta a la qüestió de com serà l’any: ben diferent. Una imprevista, o no; però en tot cas inesperada, pandèmia mundial ho capgira tot en poques setmanes.

MÉS CLAUS

Confinat a casa dies i més dies. Passadís amunt, passadís avall. En un d’aquests circuits, la mirada se me’n va al cabàs de les claus. I si continués la feina que havia començat? Seria una manera més de passar l’estona i, alhora, fugir de pantalles i pantalletes. Prenc de nou el clauer i m’atanso a la calaixera. El ritual de provatures d’encaix entre clau i pany es perllonga i, cada cop més, sembla el joc del gat i la rata. Llei de Murphy, manca de memòria, distraccions… Aquesta es resisteix! Però, encara que sigui remugant, li trobaré el pany. Finalment! Ja era hora! El calaix conté la col·lecció de revistes monogràfiques de Ciutat Nova dels darrers anys. Ves per on! Ni me’n recordava que eren aquí. Aprofito per fullejar-les una estona, llegir allò que més em crida l’atenció. Potser hi trobaré les respostes que fa setmanes que busco. O potser no…

TRES CLAUS

Prenc la muntanya desordenada de revistes amb la intenció de posar-hi ordre. M’assec al sofà i aprofito per aturar-m’hi i llegir una estona. No hi trobo respostes i encara menys solucions, però em sorprèn de veure que, en aquest temps de crisi, Ciutat Nova ofereix tres novetats, que se’m presenten com tres claus d’interpretació i d’acompanyament per aquests camins que s’han tornat més incerts que mai. Les tres claus són tres seccions noves, estrenades aquesta primavera i que prometen acompanyar-nos al llarg dels propers números. Són aquestes:

  • Fem sobretaula. Un espai amable de diàleg entre persones molt diverses. El jovent de Deba-t i col·laboradors de la revista, compartint idees sobre diferents temes. Una clau que obre la porta a la necessitat de posar en joc la intel·ligència col·lectiva per trobar en la diversitat compartida, aquells camins que ens permetin avançar, millorar, progressar enmig de la incertesa.
  • L’agenda. Una secció dedicada a interpretar les diferents temàtiques de cada número de la revista, sota el prisma dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Una segona clau que obre el camí a descobrir com n’és d’important, especialment en èpoques de crisi, tenir uns objectius àmpliament compartits, implicar-s’hi i caminar plegats per assolir-los.
  • Diàlegs des de dins. Un joc a dos, entre Lucas Cerviño i Jordi Rodríguez, a la recerca de la dimensió espiritual de la persona en els diferents àmbits de la vida. Imprescindible aquesta tercera clau que posa en marxa el motor de l’espiritualitat que empeny a l’acció compromesa i a la cerca de sentit.

CALAIX OBERT

Revistes ben endreçades. Les deso de nou al seu calaix. I el deixo sense tancar… Potser per si torno a fer-me un embolic amb les claus, però sobretot per tenir a mà aquestes claus d’interpretació i acompanyament del que estem vivint. Ara l’estiu encara és ben viu, arribarà la tardor i ningú és capaç de predir, hores d’ara, quines seran les circumstàncies que ens anirem trobant pel camí. Per això, vull tenir ben a mà eines, aquestes i d’altres, que m’ajudin a obrir portes, a descobrir noves vies, a trobar les meves pròpies respostes i a actuar en conseqüència, col·laborant a trobar noves maneres de viure i de conviure enmig d’una fragmentació que pot provocar més patiment i més dolor.

Ah! Mentre el calaix encara és entreobert, aprofito per copiar en un paper l’adreça web de Ciutat Nova, perquè també allà, durant l’estiu i sempre, aniré trobant noves propostes, noves claus, noves eines per mirar d’endreçar el garbuix que ens envolta i, allà, al mig de l’embolic, lligar caps i trobar un xic de llum per compartir. A més, qui sap si no en preparen de noves…

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra