Avui, quinze de març, és una d’aquelles diades que sovintegen al calendari i que es dediquen a nivell internacional a alguna causa concreta. En aquest cas el motiu del dia és el consum.

A diferència d’altres casos, en els que la causa és clara, aquesta vegada la informació és un xic confusa. Si un cerca una mica sobre aquesta efemèride descobrirà que hi ha qui parla de ‘Dia del Consum’, d’altres ho fan sobre el ‘Dia dels Drets del Consumidor’ i n’hi ha que parlen de ‘Dia del Consum responsable’. Com que suposo que puc triar, em quedo amb aquesta darrera opció que considero la més assenyada.

Certament el consum és com un poliedre de moltes cares que forma part ineludible de la nostra vida i que ens el podem mirar des d’una multiplicitat d’aspectes. A vegades, d’una cara a l’altra, només hi ha tènues diferències de tonalitat. Matisos que poden tenir la seva importància. Vegeu si no, l’article del Toni Lodeiro a Opcions: “Consum conscient, responsable o sostenible?”.

La importància del consum en les nostres vides, els nostres hàbits i les nostres maneres d’entendre el món i la vida, és precisament el tema que s’ha tractat en el darrer número de la revista Ciutat Nova: “Altres cares del consum”.

Dedicar una jornada a l’any a parlar de consum, com de qualsevol altra cosa, és sempre insuficient però mai sobrer. És una campaneta que ens crida l’atenció i ens ajuda a reflexionar, al menys durant aquell dia, en clau del tema que es commemora. Les conseqüències que d’això se’n derivaran per als 364 dies restants (365 en els anys de traspàs) ja és cosa nostra.

Prendre consciència per a ser responsables i conseqüents

Cada dia consumim. Ho fem més d’un cop. En algunes ocasions ho fem moltes vegades al dia. No podem aturar-nos cada vegada a fer un exercici de presa de consciència, ni de reflexió. Crec que la presa de consciència és més integral, va més lligada a quin estil de vida impregna les meves decisions de consum. Quina és la meva ètica de consum. Això farà que quan dono el primer pas per a consumir, ja m’oriento en una direcció determinada. I el primer pas és sempre la recerca d’informació: preus, qualitats, característiques, orígens, distribuïdors, logística…

Però, de què em cal prendre consciència? En aquests moments, més que mai, crec que m’haig de fer conscient que, encara que sigui l’egoista més recalcitrant, l’individualista més convençut, em cal ser responsable i conseqüent a l’hora de consumir. No fer-ho va en detriment de la meva pròpia salut, del meu propi benestar i del meu propi futur immediat. No cal dir que també va en contra de la salut, el benestar i el futur dels qui m’envolten i de les generacions que venen darrere nostre.

Consumir és un equilibri d’una diversitat de forces, sovint contraposades. Un equilibri que passa per la consciència personal i acaba el seu recorregut en l’equilibri ambiental i social del planeta. Poca broma! Els desequilibris són tant bèsties que el marge d’error cada cop és més minso.

Possiblement si som capaços d’unificar en un equilibri, sempre delicat i fràgil, les diferents dimensions que configuren l’essència de la persona humana; serem també capaços de contribuir al no menys feble i vulnerable equilibri de l’únic planeta que, per ara, podem habitar.


L’autor també reflexiona sobre aquesta temàtica a la seva Guspira número 8: “El vot del consum

Sobre l´autor

Més articles

Col·laborador habitual de Ciutat Nova i també ... professor d'economia (jubilat), gironí d'adopció d'esperit universal, defensor de causes més o menys perdudes. Pensaire per afició. Lector recalcitrant. Escriptor vital. Comunicador.

0

Finalitzar Compra