O el càstig diví continua o no feia pas falta que Déu castigués els homes amb la diversitat de llengües a la Torre de Babel; parlant el mateix idioma, tampoc ens entenem.

 

Alguna cosa més poderosa que les paraules sembla regir les nostres vides, amb una evident tendència al caos i la insatisfacció.

Des de l’inici dels temps, la humanitat ha lluitat per sobreviure, i el mutu suport i la sociabilitat semblaven ser la millor opció per anar darrere de la felicitat. La política, les lleis, les normes que van ser creades originàriament per a una bona convivència i el desenvolupament de “bons valors” semblen perdre´s entre la injustícia , el descontent i el desordre personal i social.

I el trist és que tots tenim raó, totes les postures són lògiques, raonables i benintencionades però no engloben la totalitat de les persones ni dels seus interessos personals, i heus ací on esclata el drama: el que beneficia els uns, perjudica els altres.

La interpretació que fem de les paraules que escoltem dels altres pot ser tan dolenta o imperfecta com les paraules que pronunciem amb la nostra pròpia boca.

L’esquema de la nostra comunicació interna s’inicia amb una necessitat que genera una emoció i que s’expressa a través d’un moviment intern (sistemes: nerviós, muscular, visceral i glandular).

El nostre pensament interpreta verbalment aquest moviment intern segons les nostres experiències passades i no necessàriament certes, tot i que si que ho siguin per a nosaltres. És així com podem reconèixer en un mal d’estomac la necessitat de menjar o un enuig. El pas següent serà l’actuar, menjar o reaccionar davant l’enuig també segons les experiències passades. Però, i si ens agrada menjar aliments que no ens senten bé? Però, i si no identifiquem correctament la causa del nostre enuig? Llavors, les nostres accions no contribueixen a relaxar la tensió de la nostra necessitat primària i de l’emoció que l’acompanya, que segueixen donant voltes a la cerca d’una veritable satisfacció.

Respira. Sent la teva respiració. Instal·la la teva respiració en l’espai del cor i sent com s’obren i tanquen les teves costelles en respirar. La necessitat bàsica i principal de les persones és la respiració. Sense la respiració no som res. La respiració és el nostre mecanisme de defensa i també del nostre benestar.

Prepara una llista de temes que consideres importants per a tu, sigui perquè et fan sentir bé o perquè t’incomoden.

En prendre aire, digues en veu alta la primera paraula de la llista i observa com es comporta la teva respiració. Resta tranquil·la o s’agita? S’expandeix o es contrau? Darrere de cada paraula, hi ha una emoció esperant ser escoltada.

Amb temps, pots anar reconeixent totes les teves emocions, les que et fan sentir bé i les distorsionades, aquelles que et fan sentir malament i reclamen la teva atenció. Repeteix una i una altra vegada la paraula distorsionant i reconeix que és només una paraula expressant una emoció, moltes vegades originada en un passat remot i no oblidat.

Pren-te el teu temps, amb calma. Atès que les emocions pertanyen a estats profunds de consciència, és necessari un estat profund d’amor i gratitud envers tu mateix i la teva vida. Així, podem donar-los un lloc tranquil on reposar en pau.

Aquest article ha estat publicat a la revista número 179 – Esquerdes – Ciutat Nova

Montse Bravo
Darreres entrades Montse Bravo (veure totes)
0

Finalitzar Compra