Un nou projecte, una nova secció, una nova col·laboració

Aquesta nova proposta, que neix, creix i es concreta al voltant d’una taula, vol ser un espai amable de diàleg, creant un ambient informal i distès.

Em sembla que la sobretaula del 9 de març va ser l’última trobada fora de casa abans del confinament per a la majoria dels 6 conversadors. 6 persones al voltant d’una taula farcida de notes, mòbils, aigües, tes i cafès. Tot normal, però alhora una imatge que ens resulta ja llunyana en un moment en què tots els diàlegs passen per una pantalla. Tanmateix, en el format que sigui, aquesta sobretaula va ser la primera de tota una sèrie que sembla que no s’atura.

Un dia, mentre Ciutat Nova estava esperant una oportunitat que li permetés seguir avançant com a eina de diàleg, tot fent un cafè a una terrassa d’una ciutat petita –havia de ser així–, alguns de l’equip van somiar una mica. I si ho giréssim tot plegat? I si, en lloc de fer taules rodones i actes per estirar el fil dels temes que surten a cada revista, fem abans el diàleg? La revista no seria tant un punt d’inici del diàleg, sinó un pas en un diàleg que ja s’ha començat a construir. I quan arribés a les cases dels lectors, les pàgines de paper ja mostrarien una pluralitat i un diàleg encetats. I si, posats a somiar, no ho fem només entre lectors de Ciutat Nova?

– D’acord, somiem.

Unes setmanes més tard, al voltant d’una taula rodona, un parell de pantalles i dos gots d’aigua –també havia de ser així– vam seguir somiant.

– Ja ho tinc –va dir la Mireia–, a la UPF hi ha una associació d’estudiants que es diu deba-t.org i fan actes en aquesta línia.

– Deba-t? Aquells que posen un guió entre la a i la t? Algun dels seus membres fundadors –ja fa temps d’això– va col·laborar amb nosaltres. Recordo que vam ressaltar la seva pluralitat autèntica, una transversalitat real.

– Doncs… els hi proposem? Jo conec l’actual presidenta, l’Ariadna.

I així va ser. Gràcies a l’Ariadna, vam conèixer la Mar i en Pedro. Després en Ferran, l’Andreu, l’Olympia, l’Ada i en Pau. Vam anar parlant de crear un espai de diàleg amb persones de diferents orígens, sensibilitats, posicionaments, edats… I al final van ser sis. Tres amics o col·laboradors de Ciutat Nova –la Yukiko, en Fortunat i l’Amparo– i tres membres de Deba-t –l’Ada, en Pau i l’Olympia–. D’edats i orígens ben diferents: Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Astúries, València, Madagascar i Japó.

La primera reunió va ser un bon exercici de gestació. Semblava que tots teníem clar el que volíem fer, però ens faltava l’on. “Els de Deba-t sovint anem a l’Espai Societat Oberta”, va dir en Ferran. I només veure la seva descripció a la web, ho vam tenir clar: “un espai on posar en comú mirades sobre drets humans, democràcia, llibertat d’expressió, migracions i no discriminacions.” Però ara que teníem l’on, ens faltava un nom.

– Com bategem un projecte que no és ni una taula rodona, ni una tertúlia, ni tan sols un debat?

La llum va venir de Madagascar quan en Fortunat ens va explicar el xoc cultural que va ser per a ell descobrir que aquí, després d’un àpat, la gent no s’aixeca de taula i segueix parlant.

– Ja ho tenim! Una sobretaula! Ambient distès, opinions formades però no expertes, sense conclusions i amb la possibilitat d’acabar enriquit per “allò que ha dit aquell”!

– I si li afegim un verb que mostri que “fem” alguna cosa, que és un projecte viu, que es construeix?

Fem sobretaula!

Pots consultar la crònica de la primera sessió aquí.

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra