Els amics de Ciutat Nova de la revista 181

No tenien encara 10 anys quan els vaig conèixer, i aleshores em costava distingir-los, tan semblants com eren aquests bessons… Ara ja no passa això. Apassionats per l’esport, pels amics, amb projectes –oberts– de futur, preocupats pels altres i pel món… Sempre de bon tracte, és un plaer conversar amb el Guillem i el Lluc i compartir-ho amb els lectors de Ciutat Nova.

Què és el que més us agrada de la teva terra o ciutat natal?

Lluc: Catalunya té coses molt bones: la gastronomia, la passió pels esports, la cultura, la llengua, el paisatge… Però si m’hagués de quedar amb una cosa, seria la mentalitat oberta de la gent, estic més que encantat de viure aquí.

Guillem: Sí, com a casa, enlloc! I de Sant Feliu de Guíxols m’agrada molt el paisatge: puc veure el mar i la muntanya! Però el que més m’agrada és que hi tinc molts amics i, com que el poble no és gaire gran, durant la majoria de l’any s’està molt tranquil.

Què estudieu ara? A què us voleu dedicar com a feina?

G: Actualment estic cursant primer de batxillerat tecnològic. La veritat és que encara no tinc gaire clar a què em vull dedicar; és una decisió molt important i em queden dos anys per pensar-hi.

L: Jo vaig escollir batxillerat social perquè és el més adient per als estudis universitaris que tinc intenció de fer d’aquí dos anys: doble grau en Ciències polítiques i Dret. Tinc inquietud pel món de la política i m’agradaria dedicar-m’hi.

Un llibre o una pel·lícula que us hagi agradat molt.

G: El món gira enamorat. És un llibre que parla de les experiències de Victor Frankl, important psiquiatra austríac, creador de la logoteràpia. Era jueu, va ser capturat pels nazis i el van portar a Auswitch. El llibre narra com el doctor Frankl no es deixava vèncer per la situació i esperonava els seus companys perquè no perdessin la fe i l’esperança.

L: El Hobbit és, sens dubte, un dels millors llibres que he llegit: els personatges, la trama i les descripcions dels entorns són simplement espectaculars. S’ha de tenir una gran imaginació per escriure una novel·la tant complexa i exitosa com la que va escriure Tolkien.

Passar pel món i deixar-hi alguna empremta… Quina voldríeu que fos la vostra?

L: M’agradaria que se’m recordés com una persona senzilla, amable i que no dubtava en ajudar a qui ho necessités, amb uns valors i ideals molt concrets.

G: M’agradaria que la gent que he estimat i amb qui he tractat em recordessin com algú que es preocupava pels altres, que els va ajudar quan ho necessitaven, que els hi va treure algun somriure o alguna rialla, amb qui podien confiar i compartir els problemes.

Els dos: Conclusió, com una bona persona!

Què us emportaríeu a una illa deserta?

L: M’emportaria provisions, estris per poder sobreviure i alguna cosa per fer exercici o entretenir-me. Sóc una persona molt activa i sociable i em costaria bastant haver de passar molts dies aïllat.

G: Jo també… per això, m’emportaria per exemple una pilota, llibres i… algun amic. Suposant que fos una estada temporal, ho passaria millor acompanyat.

Una persona, o dues, que us hagin marcat positivament.

G: El meu avi Paco. Ell sempre m’ha transmès que la família és el més important. Res escalfa més que l’amor d’una bona família i jo en dono gràcies, perquè sempre m’he sentit recolzat per la meva família.

Els meus pares. Ells són els responsables de la meva educació i considero que ho han fet d’allò més bé: m’animen a fer les coses bé, a preocupar-me pels altres, a no ser egoista, a lluitar pels meus objectius…

L: Sempre tindré de referents els meus avis. De l’avi Josep, m’emporto l’habilitat d’afrontar els problemes i les adversitats amb un somriure i de ser empàtic i preocupar-me pels demés. Durant tres anys va estar lluitant contra el càncer de pulmó fins que ens va deixar recentment i sempre que el visitàvem ens oferia un somriure i ens transmetia que tot anava millor de com en realitat anava.

I l’avi Paco també m’ha ensenyat moltes coses, una d’elles la passió que compartim pel futbol i una altra, com deia el Guillem, el valor incalculable de la família, cosa que he aprés gràcies, també, a la meravellosa família que tinc.

Què li demaneu a la vida?

L: No tinc la intenció de demanar una vida plena de luxes. Simplement m’agradaria tenir la oportunitat de formar una família i viure tranquil·lament, envoltat d’aquells a qui més estimo. És tot el que necessito.

G: Prefereixo concentrar els meus esforços en aconseguir allò que vull i no tant en desitjar-ho i demanar-ho. No obstant això, puc dir que m’agradaria que tota la gent a qui estimo patís el mínim i aconseguissis gaudir de la vida al màxim.  I jo, formar una família i treballar en algun projecte que m’omplís i donés sentit a la meva vida.

Per què sou amics de Ciutat Nova?

Els dos: Una amiga de la nostra mare ens la va recomanar i la veritat és que ens va agradar el contingut. Ens hi vam subscriure i des de llavors a casa la llegim. Tots dos estem molt agraïts perquè quan érem més petits heu publicat escrits nostres i ara ens heu proposat aquesta entrevista.

Si tinguéssiu el micro en una assemblea d’adults i fóssiu portaveus dels vostres coetanis, quin missatge voldríeu dir-nos?

L: No és gaire fàcil representar tota una generació, però vull pensar que parlo per la majoria quan dic que volem impulsar canvis que ens ajudin a acostar-nos cada cop més a la igualtat econòmica i social, comprometre’ns amb el medi ambient, procurar una major qualitat de vida per a tothom.

G: Els hi diria que no es preocupessin, que deixen el món en bones mans. Com diu el Lluc, som una generació que és comprometrà amb l’emergència climàtica i amb altres problemes de talla mundial, o almenys així ho espero.


Aquesta entrevista s’ha publicat a la revista Ciutat Nova 181 (primavera 2020)

Amparo Gómez
Darreres entrades Amparo Gómez (veure totes)
0

Finalitzar Compra