Escolta! Escolta! Jo ja he demanat. Portes novetats? Un cafè amb llet per a ell, si us plau. Explicat! Mira que cada cop estic més intrigat amb tot això. No paro de donar-hi voltes. I quina mena d’innovació deu ser aquest embaràs de Ciutat Nova? Ho saps millor que jo, que ara amb aquestes tècniques noves d’ecografies tridimensionals, es pot saber gairebé tot abans del naixement. Digues-me! Serà nen o nena?

Doncs mira, potser ni una cosa ni l’altra. Home! No serà pas – com deia en Capri –  un aparell de ràdio aquesta criatura? No home no! No siguis ximple… El que vull dir, però t’ho dic només a tu –ja m’entens– és que he sentit veus que podria ser bessonada. Òndia! Ara sí que m’has mort. Jo no he dit res, són només rumors. No en facis cas, ja saps que la gent parla a vegades sense saber de què. Sí, sí, però també és ben cert que, quan hi ha una remor, vol dir que alguna cosa es cou. O no? Bé, sí… jo també ho penso. I, si realment fos bessonada, podrien ser nen i nena. Vet aquí, o nena i nen, com et vagi millor. Ai las! A mi em va bé tot, tant m’és del dret com del revés, però tot plegat em té amb una mena d’ai al cor. Mira, no puc fer-hi més. M’agradaria que ja arribés el moment i sortíssim de dubtes.

No siguis impacient, que sembles un pare primerenc. Les coses necessiten el seu temps. Les gestacions sempre són lentes perquè, sovint, no som prou conscients de la quantitat d’elements que entren en joc. Una gestació és una obra d’art, on cada cosa s’ha d’anar desenvolupant i madurant al seu temps i en harmonia amb tota la resta. És important mantenir la tranquil·litat i la serenor, altrament el resultat podria no ser el que tots esperem. Sí, ja ho entenc, però això d’esperar es veu que no és el que millor se’m dóna. De totes maneres, tant si hi ha bessonada com no, tu què penses, serà nen o nena? Vull dir, quina mena de revista en sortirà de tot això?

Ara com ara, tot són només especulacions. Però mira, jo penso que les coses no són mai del tot blanques o negres. Vull dir que, serà nen o serà nena, però tots tenim una mica de tot. Per això, a mi m’agradaria que aquesta nova Ciutat Nova, fos una mica així. Noi, si no t’expliques millor… Doncs mira, penso que estem molt acostumats a traçar línies imaginàries per, a continuació, poder classificar els uns a un costat i els altres a l’altre. D’aquesta manera situem les coses com si cadascú hagués d’estar a un bàndol o a l’altre. A mi això no m’agrada, perquè crec que la realitat no és, o caixa o faixa. És molt més plural. Per això, m’agradaria que Ciutat Nova fos difícil d’encasellar en una categoria determinada. Serà una revista d’entrevistes? Serà una revista cultural? Serà una revista d’espiritualitat? Serà una revista visual? Serà una revista de pensament? Serà una revista d’històries personals? La veritat és que voldria que ho fos tot plegat. Una revista que posa en relació mons diversos. Una revista que ofereix la seva cultura, la seva manera de veure les coses, basada en una profunda experiència espiritual. Però que ho fa des del diàleg, entès no com una intenció sinó com una vivència. M’agradaria que fos una revista no feta ‘per a’, sinó ‘amb’. Una criatura capaç de crear relacions on no n’hi ha, d’enfortir les que ja existeixen i d’explorar més enllà dels seus propis límits.

Renoi! Ara que ja t’has ben explicat, deixa’m que et digui una cosa. Vols dir que tot això que dius, no serà precisament, el moll de l’os de la innovació que aportarà aquest embaràs? Potser tens raó noi, però deixem-ho córrer que s’ha fet tard. Escolta però, ens tornarem a veure abans del naixement, oi? Sí home sí, no pateixis. Apa, adéu-siau!


Veure tots els article de la sèrie La Ciutat es (re)Nova

Francesc Brunés
Darreres entrades Francesc Brunés (veure totes)
0

Finalitzar Compra