Ara que la tardor fa caure les fulles recordant-nos el pas del temps, és oportú recuperar aquelles imatges que la calma de l’estiu ha impregnat en la nostra ment, en el nostre cor, a la nostra ànima.

 

Tot i que Quote Investigator[1] revela altres fonts, s’atribueix a John Lennonn la frase: la vida és això que passa mentre estàs ocupat fent altres plans.

Quan ja són moltes les fulles caigudes de molts altres calendaris, gaudint d’un merescut descans estival – espero – l’aturada ,’ajuda a fer dos viatges: un de físic, allunyant-me de la realitat quotidiana – exercici més que necessari, si és possible – i un altre cap endins, si un vol.

En aquest darrer viatge, una primera aturada és l’agraïment. Estic aquí i ara, gràcies a moltes persones i circumstàncies. Continuo essent important – perdó per la petulància! – Com a mínim, un xic rellevant, per a algunes d’elles, entre les que estàs tu, lectora, tu, lector; per seguir les meves paraules al vent. Crec que també ho vaig ser per  a d’altres que, malauradament, ja no estan al meu costat, o que van deixar de estar-ho perquè elles o jo així ho vàrem decidir. A totes elles, gràcies per fer-me sentir així! – o per fer que m’ho cregui – per fer-me ser qui soc!

Una segona escala és demanar disculpes. Segur que seran molts – masses – els errors comesos. Uns, vull pensar que intencionats. D’altres, només fruit de la desídia o la feblesa… Per ignorància, arrogància, prepotència o mil carències que mai seré capaç d’identificar, de reconèixer… Errors passats, presents i futurs. Alguns tan arrelats que continuaran aquí sense que ni tan sols pugui veure’ls… Crec humilment que mai he pretès cometre’n cap amb la perversa intenció de fer mal a ningú… Tot i així, perdó pels uns i pels altres!

La tercera estació és prendre consciència del present. L’ésser humà (…) neix sense que hi intervingui la seva voluntat i ha de morir en contra de la seva voluntat (…), morirà abans que aquells a qui estima, o aquests ho faran abans que ell (…)[2]. Mirant els calendaris caiguts, en el meu cas, resulta més que evident que els que quedin per consumir-se seran ja considerablement menys que els caiguts. I tots atapeïts de tants moments presents…! Present que, comptat i debatut, és l’únic que tinc. El passat, tot i que el recordi, ja se n’ha anat… El futur, per molt que el planifiqui, mai sabré si arribarà i, si ho fa, segurament serà molt diferent de com me l’havia imaginat… La realitat mai deixarà de sorprendre’m! Sembla ser l’essència de, segons moltes i molts experts de – i en – la vida, física i espiritual, això que ens passa mentre gastem el temps planejant allò que desconeixem si algun dia serà.

La conclusió és que voldria dedicar cada present que em quedi a viure’l sense pressa , fent que el temps duri, mirant als ulls de qui està al meu costat, capbussant-me en el seu present i compartint-lo amb delicadesa, acollint aquest misteri, aquest tresor, aquest univers, tal com m’agradaria que fessin amb mi mateix… O estant sol, prestant atenció al meu entorn i fer el mateix amb ell…

En la nit serena de La vall d’Aro[3] miro cap amunt, a les estrelles titil·lants enquestades en la ingràvida i fosca cúpula tenyida avui de petits núvols d’un gris blanquinós, i sent-ho calma… Per un moment m’ha passat pel cap que desitjaria que la meva ànima tingués la mateixa edat que l’edat del cel…


[1] Quote Investigator (2012, 6 de mayo). Life is What Happens To You While You’re Busy Making Other Plans. Recuperado de: https://quoteinvestigator.com/2012/05/06/other-plans/

[2] Fromm, Erich (1980). El arte de amar. Ediciones Paidós Ibérica, S.A., Barcelona. 19.

[3] https://www.catalunya.com/la-vall-daro-24-2-54?language=es


Autor: Juan Carlos Duque Ametxazurra

Aquest article ha estat publicat al blog de l’autor: Inteligencia emocional

 

Sobre l´autor

Més articles

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra