1458647022Els atemptats a l’aeroport i a la metròpoli de Brussel·les demostren la gravetat de la crisi de l’Orient Mig, que ja ha esdevingut mundial. Calen respostes diplomàtiques i de seguretat, però també del poble. No n’hi ha prou amb les armes convencionals per derrotar un enemic que fuig.

En la vertiginosa successió de notícies que ens mantenen enganxats als mòbils per conèixer el nombre de morts a Brussel·les, l’emoció i la por parlen el llenguatge més fort. És, per això, el  moment de la condemna d’aquets actes vils, menyspreables, expressió d’una cultura de mort que no té res a veure ni amb la cultura ni amb la religió. El terrorisme és una manca de cultura, és l’abominació de la ment i de l’ànima.

Però també és el moment de la solidaritat amb els morts i els ferits de Brussel·les. Ja no serveix dir “tots som belgues”, com van dir “tots som francesos”: en canvi, hauríem de dir: “tots som europeus”, com dèiem ahir. Ara, en el bé i en el mal, ja som tots europeus, tots som al mateix vaixell, tots estem units en la tragèdia. Avui, em toca a mi, demà, potser et tocarà a tu…

Però ha de ser també el moment de la pregària, al menys per a qui creu; o, si més no, del silenci. No ens ho podem explicar tot; la raó no aconsegueix evitar que centenars, milers de persones provoquin la seva pròpia mort amb explosius, per sembrar el pànic, per combatre en una guerra que consideren santa. Hi ha raons que se’ns escapen.  La pregària és la invocació a Déu perquè il·lumini, perquè expliqui, perquè curi les ferides, perquè ens indiqui el camí adequat.

Finalment, és el moment, una vegada més, de no cedir a la por. La por que obnubila les ments. És el moment de la fermesa de la condemna, així com també és el moment de la seguretat i de la intel·ligència, com es diu; és a dir, del treball curós dels serveis policials per evitar mals cada vegada pitjors. Però amb això no n’hi ha prou, i mai no serà suficient: és també el moment de no tancar-nos al castell. El tancament ens convertiria simplement en uns assetjats. Acords com el que acaben de firmar la Unió Europea i Turquia, mai no podran evitar que els terroristes arribin a casa nostra.  Tenen molts altres mitjans i una organització prou bona per arribar aquí, a Europa, al cor mateix d’Europa. Les seves armes no són convencionals, i aquesta guerra no és convencional.

És el moment, doncs, de decidir-se per la pau, és a dir, d’una resposta “cultural”: la cultura europea és una cultura de pau i no és moment d’oblidar-ho. Cal posar totes les energies disponibles, tant  les individuals com les institucionals, per treballar per la pau, a tots els nivells, diplomàtics i militars, polítics,  solidaris i associatius.

Decidir-se per la pau, per l’acollida a qui fuig de la guerra, decidir-se a no encendre altres focs de guerra. Abans que sigui massa tard.

Michele Zanzucchi (març 2016)

@michzanzucchi 

Article original en italià 

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra