1465896030“Tenim el cor trencat per les víctimes d’Orlando”, diu el manifest a l’església catòlica de Saint Paul a Nova York. Damunt la bandera dels colors de l’arc iris que l’acompanya, els fidels hi han muntat una creu amb 49 espelmes enceses. És el nombre de joves llatinoamericans dels 19 als 40 anys, que han estat assassinats al Pulse Nigth club d’Orlando, un conegut local gay. Passat el gran rètol lila es llegeix: “Com a comunitat parroquial i com a LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals) catòlics som solidaris amb tots aquells que han mort, amb els ferits i amb els qui han sobreviscut. Plorem amb les famílies i ens lamentem amb els amics, sense oblidar que tots hem estat creats a imatge de Déu i dignes del Seu Amor”. A l’últim rengle hi ha l’hora de la vetlla de pregària. I això no està passant només a Nova York, sinó a moltes ciutats dels Estats Units, un País altra vegada de dol, novament ferit per assassins de multituds que aquests últims anys segueixen sembrant angoixa i víctimes innocents.

Omar Mateen, l’autor de la matança més greu de la història americana, és un ciutadà estatunidenc d’origen afganès. Va voler donar-li la firma de mort de l’Isis al seu gest foll declarant a la centraleta de la policia que n’era afiliat, però les investigacions d’aquestes últimes hores han demostrat clarament la inestabilitat mental de l’homicida, absorbit per les ideologies fonamentalistes difoses no tan per cèl·lules presents al territori americà, sinó per vídeos de les web. El president Obama ha volgut precisar en una conferència de premsa que “aquest és, certament, un exemple del tipus d’extremisme nascut a casa nostra i que ens preocupa, però abans que un acte terrorista és un acte d’odi”.

De fet, els analistes polítics han començat a distingir entre atemptats programats per l’Isis i inspirats per l’Isis. El d’Orlando entra en aquesta segona categoria, com també el de la marató de Boston. A hores d’ara hi ha un risc molt alt de criminalització de la comunitat musulmana i dels immigrants. La matança cau en mig d’una campanya per les presidencials que ja estava enfocada cap a aquests temes i el candidat republicà, Trump, ha declarat obertament la intenció de tancar les fronteres als musulmans que provenen de països que afavoreixen el terrorisme, acusant el president de ser massa tou i, per tant, còmplice.

La comunitat musulmana ha respost a les provocacions amb fets, prenent distància amb els qui segueixen volent associar la seva fe amb el fonamentalisme. A Orlando, molts s’han apropat als hospitals per donar sang pels ferits i, als parcs d’algunes ciutats, la pregària de la fi de jornada del Ramadà ha estat dedicada a les víctimes i les seves famílies.

Mentre la policia està intentant esbrinar el funcionament de les forces d’assalt per aclarir si va haver-hi víctimes provocades per la seva sobtada intervenció, esclaten les polèmiques sobre el control de la compra d’armes. Mateen havia estat detingut algunes vegades per les seves manifestes simpaties envers l’anomenat Estat Islàmic, tanmateix això no li va impedir trobar-se amb un revenedor i comprar un fusell. No haver aconseguit convèncer el congrés perquè votés la llei sobre el control de la venda d’armes és una de les desfetes més devastadores per Obama, que ha insistit en la necessitat de fer una elecció valenta en aquesta direcció: la segona esmena que volien els pares fundadors feia referència a les armes de caça i no a les d’assalt, que són la causa de la mort de 12 persones cada dia als EUA, mentre un informe del FBI parla d’11.961 morts el 2014, una dada mai registrada a cap altre país occidental.

Aquests, però, són dies de dolor i de reflexió sobre el valor de la llibertat i sobre la dignitat de cada vida humana. La carnisseria del Pulse no és vista com un atac a la comunitat gai, malgrat la manifesta antipatia de l’homicida cap a ells. De la mateixa manera que els atacs a Europa no eren uns atacs a la sàtira, el d’Orlando és també fruit d’un fonamentalisme incapaç de reconèixer la diversitat d’eleccions, posicions, estils de vida, fes, nacionalitats. El bisbe de Sant Petersburg, escrivint al seu blog una carta al bisbe d’Orlando, ha declarat: “Fins i tot abans de saber com va ser la matança sabia que dirien que la causa era la religió. Cal aturar els judicis i els fets que discriminen basant-se en la religió. Malauradament la nostra fe, fins i tot verbalment, ha generat rebuig cap als gais, lesbianes i persones transsexuals, i de la llavor del rebuig en pot néixer l’odi i finalment la violència. Aquestes dones i aquests homes morts han estat fets a imatge i semblança de Déu. Nosaltres ho ensenyem. Nosaltres hauríem de creure-ho. Tots ells en aquests moments estan trobant Déu”.

Nosaltres tampoc ens podem declarar immunes a aquestes manifestacions d’intolerància. Una amiga de la comunitat LGBT, comentant els fets d’Orlando, em manifestava la seva preocupació per la gran quantitat d’inscripcions homòfobes aparegudes a les parets de la seva ciutat amb una total indiferència per part de l’administració. “Hi ha hagut massa radicalisme d’una i altra banda. Caldria parlar-ne i educar en la tolerància, el diàleg, en la comprensió i no serà una feina fàcil. L’odi és una petita llavor que s’alimenta de la ignorància i de la por, però pot ser estroncat amb una sana educació afectiva  que deixi clar que qui és diferent té el mateix dret a la vida. També l’increment del feminicidi al nostre país és un senyal en aquesta direcció que no podem infravalorar”. Qüestions obertes a un costat i altre de l’oceà. Avui però, tots som a Orlando, al costat d’aquestes famílies que han perdut un fill, un germà, una amiga o a les habitacions dels hospitals on tants ferits encara estan lluitant: l’odi no pot tenir la darrera paraula.

Maddalena Maltese (Nova York) (juny, 2016) 

Original en italià

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra