La reconversió ecològica del monestir de Santa Maria de Poblet

A la revista Ciutat Nova d’estiu, Josep Maria Mallarach ens anima a millorar la nostra coherència ecològica a nivell personal i social. Per il·lustrar-ho amb un bon exemple, aquí ens explica l’evolució d’un dels processos en què ell ha participat .

El monestir reial de Poblet (Conca de Barberà) té la particularitat de seguir essent gestionat per una comunitat cistercenca, és dir, pel mateix orde monàstic contemplatiu (una branca dels benedictins) que el va fundar fa quasi nou segles . Durant els segles d’esplendor medieval, els monjos i monges cistercencs varen impulsar i difondre les millors pràctiques agrícoles, ramaderes, forestals a l’Europa central i occidental. El que avui en diríem pràctiques ecològiques, per ser el màxim d’autosuficients, alhora que conservaven el patrimoni natural, la seva bellesa, harmonia i silenci. Poblet va seu un exemple de bones pràctiques en els seus extensos dominis rurals, que gestionaven per mitjà de ‘granges’ gestionades per germans llecs, durant segles, probablement fins a la Desamortització (1832-35) quan els monjos varen ser expulsats. A la represa, el 1940, els monjos, procedents d’ambients rurals, varen seguir amb les pràctiques tradicionals, en les poques terres que van poder tornar adquirir, però quan van començar a arribar monjos de procedència urbana als anys 1960-70, seguint les tendències del que feia el sector agrari català, varen adoptar maquinària, energies fòssils, etc, sense examinar si aquells canvis eren compatibles amb els principis cistercencs -o cristians, fins i tot.

Al 2007, així que fou designat Prior, Fra Lluc Torcal (un home brillant i polifacètic, d’extraordinària capacitat) va impulsar la ‘reconversió ecològica’ del monestir, per recuperar la coherència que havien tingut els seus avantpassats. No ho va plantejar per la via d’un simple retorn al passat -que tindria poc sentit- sinó donant resposta als reptes actuals amb les reflexions,  mitjans i les tecnologies més idònies que disposem, sempre que fossin coherents amb els seus principis. En poc més de set anys que vaig tenir l’honor d’acompanyar-lo, la comunitat monàstica pobletana va impulsar un conjunt de canvis extraordinaris en el conjunt del metabolisme monàstic, que el van convertir en un referent.

El fet que tot el conjunt monàstic de Poblet fos inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial d’UNESCO l’any 1991 i que estigui dins d’un Paratge Natural d’Interès Nacional condiciona i limita les obres i les opcions tecnològiques que és possible implantar, per tal com cal ésser estrictament respectuós  amb l’excepcional llegat arquitectònic, monumental i paisatgístic. Per això, la majoria de les actuacions realitzades són invisibles als visitants i hostes del monestir.

El primer que va fer la comunitat fou reflexionar amb calma i profunditat. Fruit d’aquella reflexió fou la Declaració de la Congregació de la Corona d’Aragó de l’Orde Cistercenc sobre la relació dels Monestirs amb l’entorn natural de 2009 (sis anys abans de que el Papa Francesc promulgués l’encíclica Laudato si’) que fou aprovada per unanimitat. Per motius d’espai només exposaré breument el propòsit i els resultats assolits en relació a l’aigua, l’energia, els residus i l’alimentació. En cadascun d’aquests àmbits els monjos de Poblet varen impulsar dotzenes d’accions, algunes molt creatives que hem exposat detalladament en diversos articles.

AIGUA: La comunitat es va proposar reduir el consum domèstic, reduir substancialment l’aigua de rec, recollir les aigües pluvials, reciclar aigües grises i evitar la contaminació de l’aigua superficial i subterrània. Van assolir un estalvi del 90% de l’aigua en conjunt, i varen eliminar tota contaminació.

ENERGIA: El propòsit fou una substitució progressiva de les fonts energètiques fòssils i contaminants per altres de netes i renovables, disminuir les emissions de CO2 i d’altres gasos contaminants derivats del petroli, i reduir  la contaminació lumínica. Es va assolir una reducció d’entorn el 70% de combustibles fòssils que es consumien abans i una forta reducció de la contaminació lumínica. Quan es pugui construir la pèrgola fotovoltaica projectada al gran aparcament exterior, el monestir serà excedentari d’electricitat.

RESIDUS: El propòsit va ser minimitzar els residus no orgànics, millorar i afinar la tria selectiva, i compostar la fracció orgànica, tot prescindint d’embalatges i embolcalls innecessaris. Van aconseguir reduir gran part de la fracció no orgànica, que recicla de forma selectiva i curosa, i compostar tota la fracció orgànica generada, que és destinada a adob dels horts i jardins del monestir.

ALIMENTACIÓ: Es van proposar tornar a conrear la terra amb criteris ecològics per avançar en l’autoabastament de verdures i fruites.  Van recuperar i reforçar els conreus que existien i van posar en marxa l’hort històric del monestir, recuperant-ne gradualment els espais. Pel que fa als aliments que havien de comprar, van prioritzar els de proximitat i ecològics.

A l’any  2015 el P. Lluc Torcal va ser escollit Procurador general de l’Orde cistercenc. Va deixar Poblet per anar a viure a Roma. Des de la seva nova responsabilitat ha impulsat la conversió ecològica a la Casa central de l’Orde, i també en aquells monestirs cistercencs d’arreu del món on calia, atès que per motiu del seu càrrec els ha de visitar, difonent així la fructífera experiència assolida al seu Monestir.


En aquest Diàleg de Pedralbes sobre Espiritualitat Ecològica, podeu seguir una conversa entre Josep Maria Mallarach i el P. Lluc Torcal moderada per Francesc Torralba.

Josep Maria Mallarach
Darreres entrades Josep Maria Mallarach (veure totes)
0

Finalitzar Compra