Acostumo a veure la muntanya del Montseny des de Palautordera. L’he vist des de petit des d’aquest indret, i identifico la muntanya amb el seu perfil característic. Però resulta que si vaig a Arbúcies o a Viladrau, la forma de la muntanya és tan diferent, que no seria capaç de reconèixer-la.  És que allò no és el Montseny ?  I tant que sí. Però vist d’una altra manera. Les coses vistes per dalt, per sota, per la dreta, per l’esquerra, tenen formes diferents, i un es pregunta, quina es la visió mes correcta de la cosa?  Doncs totes. Quantes més visions tinguem d’aquella cosa, més complert serà el coneixement que tindrem d’ella. En aquest sentit, el teòleg Hans Urs Von Balthasar, en el seu llibre “La veritat és polifònica” ens  ve a dir que una mateixa veritat pot ser vista de diferents maneres. Constata en aquest llibre, adreçat al públic en general, i a les comunitats cristianes en particular, que uns i altres veiem la diversitat com un perill, en lloc de veure-ho com una riquesa; mirem al diferent amb recel i desconfiança; valorem negativament a grups de persones, sense una base autèntica, i ho fem amb la tirania del prejudici i l’estereotip.

I ens preguntem: Per què donem per bona una visió distorsionada de la realitat? Doncs senzillament perquè tenim una tendència innata a creure que el nostre és el millor, que la nostra cultura és superior a les altres. I aquesta sobrevaloració del que ens és propi és perillosa, perquè ha estat el motor de moltes de les barbaritats que s’han fet al llarg de la història. Si aspirem a trencar aquest cercle viciós, cal aprendre a mirar-nos amb la visió dels altres, això ens ajudarà a analitzar els nostres prejudicis, guanyarem flexibilitat i tolerància i ajudarà a posar-nos tots al mateix nivell, ningú per sobre de ningú. Tenint molt present que el diferent, especialment el nouvingut, el migrant, en arribar, està en una situació d’extrema feblesa i vulnerabilitat, Per això és tan important l’acollida. El pas que caldrà que donem tots plegats, és que aquesta convivència, sovint desconfiada i recelosa, passi a ser motiu d’enriquiment mutu, basat en la confiança, l’amistat, el diàleg i l’amor.

Sobre l´autor

Més articles

Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.

0

Finalitzar Compra