1462128985

Un testimoniatge des d’Alep, aquests dies al centre de cruents bombardejos malgrat la declaració de treva.

Als amics que de diverses parts del món em pregunten com estem a la noble ciutat d’Alep responc que estem bé, un bé que ve de l’esperança cristiana, perquè la fe de la gent és en veritat a prova de foc, perquè cada espurna d’esperança que divisem o que podria encendre’s de cop s’apaga ofegada per l’infern de bombes que cremen i maten constantment.

L’oposició al govern d’Assad sostinguda pels EUA, els Països àrabs i Turquia s’ha retirat de la mesa de diàleg de Ginebra, declarant obertament la seva intenció de reprendre la guerra sobretot a la zona d’Alep i la reacció del govern a aquesta resposta no ha estat diferent. La treva, de fet, s’ha convertit en un nou camp de batalla per atacar les posicions governamentals, cada cop més febles però no pas incapaces de reaccionar i això mentre a l’exèrcit rebel hi continuen arribant armes des de la frontera: a les últimes setmanes alguns observadors internacionals parlen de 3.000 tones de bombes i municions.

El que en fan és sota la mirada de tots: atacs i bombardejos als barris d’Alep controlats pel govern sembrant morts, sobretot entre els infants, els primers que les reben.

L’altre dia van posar el punt de mira en escoles i llars d’infants i avui li ha tocat a la universitat, bombardejada just al moment de la sortida dels alumnes per ferir i matar la gent.

Una escola per nens sords promoguda per famílies properes al Moviment dels Focolars ha recollit els seus ferits: una nena i una mare han estat tocades a les cames mentre sortien de l’edifici i per poc s’han salvat de la tragèdia després que el projectil ha caigut a pocs metres de distància. El pare d’un altre estudiant que les ha vist enmig d’aquell infern ha avisat els responsables de l’escola i els serveis de socors que les han dut a l’hospital on dues intervencions les han salvat. Estan millor, però el recompte de morts d’aquella tarda no ha estat fàcil.

Els bombardejos s’han dirigit també als jardins públics on la gent va a prendre una mica d’aire i els nens a jugar, com si la seva única intenció fos la de fer mal a la gent que intenta viure una vida quasi normal.

Tots tenim molta ràbia perquè ens sentim abandonats mentre el silenci d’una part dels organismes internacionals, que es fan els sords, i Occident imputa aquesta escalada de violència només a una part, mentre que és el foc creuat qui provoca víctimes. Avui la situació és més tranquil·la i la gent ha tornat a sortir de casa, però només per fer les coses necessàries. Les escoles estan obertes però tothom es retira aviat, esperant que cada dia sigui aquell que signi la paraula fi.

Caldrien llibres per explicar tant i tants gestos i històries de solidaritat que demostren la qualitat d’un poble ferit en la seva dignitat que, però, no es rendeix. Estem impotents enfront de tot això, però cada dia ens llevem amb la fe de que no estem sols i que molts com nosaltres creuen en una vida millor i en un desitjat oasi de Pau, mentre la nostra pregària a Déu s’enlaira forta i esperançada, perquè canvii no sols els cors dels qui combate, sinó també les decisions a les meses de negociacions. Cada dia a les 12 fem una aturada d’un minut de pregària i de silenci per la pau: un time-out que convidem a fer amb nosaltres comprometent-nos a ser portadors de pau allà on siguem”.

Maddalena Maltese @maddacittanuova

Original en italià

Josep Bofill
Darreres entrades Josep Bofill (veure totes)
0

Finalitzar Compra