Fem Sobretaula #05

DONES – FEMINISMES

Ja hem començat la segona temporada de Fem Sobretaula. S’ha renovat l’equip de participants, però seguim l’esquema 3×3: tres subscriptors de Ciutat Nova i tres membres de Deba–t.org al voltant d’una taula-pantalla, compartint i contrastant punts de vista, inquietuds, vivències i propostes que s’enriqueixen mútuament, precisament perquè són diverses. Hem seleccionat algunes aportacions que hi van sortir, però aquest vídeo-resum té molt més de suc.


01. LA PRESSIÓ SOCIAL

Mariona

A mesura que et fas gran perceps més el pes i la dificultat de desprendre’t del pes de l’enorme motxilla que és la pressió social que les dones tenim sobre els nostres cossos i sobre el nostre aspecte físic en general. Percebem de quina manera un tret superficial condiciona tant la forma de relacionar-nos, les nostres relacions sexuals, l’acceptació o el rebuig per part dels altres, la cosificació, l’assetjament físic i verbal… però sobretot em preocupa com se’t va menjant l’autoconfiança i et provoca inseguretats de les quals costa molt desprendre’s.

02. SUMA DE DESIGUALTATS

Marc

Cal sensibilitzar els professionals de diversos àmbits perquè treballin conjuntament. En el món sanitari, per exemple, quan una dona ha patit violència masclista cal conèixer el seu context social per detectar què ha passat. Si, per exemple, és una dona africana que només té relacions en la seva comunitat, seria controvertit decidir treure-la de la seva comunitat i deixar-la sense xarxa. Si som conscients de la seva situació és més fàcil d’analitzar i trobar solucions. Hem d’ajudar-nos d’altres disciplines, parlar amb altres membres de la seva comunitat, treballadors socials, intèrprets…

03. A CASA I A L’ESCOLA

Ailín

A mi, que sóc la més jove -tinc 17 anys- em sembla que el feminisme és molt necessari per a la gent de la meva edat. Sovint sento comentaris masclistes -potser micromasclistes– de nois de la meva edat que, tot i que potser van a manifestacions feministes, mostren actituds masclistes. Això em passa aquí, a Europa, però a llatinoamèrica a vegades he vist les mateixes noies feien comentaris masclistes.

Cal educació, però al final la cosa és molt familiar. Conec persones que reben formació feminista a l’escola (actes, xerrades…), però després no la posen en pràctica. Tenir un pare o una mare masclista no implica que necessàriament tu ho acabis sent, però els puntets es poden sumar.

Amparo

Els bons models familiars ens ajuden a avançar cap a la igualtat. Els fills veuen el que es fa a casa i, si el pare participa en tot, ells fàcilment actuaran de la mateixa manera quan tinguin fills.

04. INDIVIDU vs COL·LECTIU

Guillem

Crec que hi ha una altra manera de viure.

Jo veig la desigualtat de gènere com un símptoma de la hiperestructuralització de les nostres societats, fet que afecta molt les llibertats de les persones. Hem anat abandonant el concepte d’individu per passar a un col·lectiu del tot supeditat a les estructures i, com que estan podrides, les desigualtats són inevitables.

Simpatitzo amb la causa de la igualtat de gènere perquè soc un advocat de la llibertat en tots els seus sentits. I, quan es defensa la llibertat, s’ha de ser advocat de la igualtat de tracte absolut cap a tothom. Segons el meu parer, la solució passa per potenciar la figura de l’individu en detriment del col·lectiu. Potenciar a cadascú com és i que tots puguem desenvolupar el nostre potencial al màxim.

05. REPENSAR LA MASCULINITAT

Mariona

A les noves generacions hi cal més implicació de l’home que ha de fer seva lalluita feminista, com és el que proposa

HeForShe (veure pàgina 45). És important que els homes es qüestionin entre ells, que facin una mena d’autoavaluació i acabin formant part d’aquest moviment.

Marc

La meva esperança és que la situació vagi millorant i dependrà molt d’alguns canvis culturals en el món dels homes i la seva capacitat de redefinir què és la masculinitat. Un bon exemple és el fet senzill d’expressar què senten, de parlar de les emocions.

06. IGUALS I DIFERENTS

Amparo

Al final, el discurs sempre va a parar a la igualtat, a poder ser això que ja som: iguals. Tan cert és que som iguals com que som diferents i aquestes dues realitats s’han de conciliar. Cadascú pot aportar unes coses diferents i la diversitat ens enriqueix.

07. CALEN REFERENTS

Ada

Les noves generacions, especialment les dones, necessiten referents feministes. Quan en tens, t’adones que hi ha canvis que es poden emprendre i són possibles. Si no tens referents acabes sent una pionera i això, que sona molt bé, a la pràctica no és tan guai ja que en realitat tu t’empasses tots els problemes. Si tens referents els costos són menors i és més probable que t’aventuris.

Referents

Sobre l´autor

Més articles

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra