L’estudiós búlgar ens ha deixat als 77 anys. Deixa el seu amor per un il·luminisme gens intransigent, capaç de trobar-li sentit a l’altre.

Els grans vells de l’Est ens deixen. A poques setmanes de la mort de Bauman (polonès) i a pocs dies de la de Matejevic (bosnià), heus aquí que també se’n va Tzvetan Todorov, un home de frontera, un búlgar que havia fugit a França el 1963 perquè era perseguit pel règim comunista, que va acabar sent pròfug tota la seva vida dedicada a l’estudi de la literatura russa principalment i que, amb el temps, va ser un intel·lectual a qui li agradava parlar de tot, del món que canvia.

Todorov es va interrogar fins al límit, tan personal com comunitari, tan individual com social, cercant sempre de no cedir a les derives ideològiques il·luministes, de les quals, malgrat tot, era un fervent defensor. En les seves obres, argumenta el seu rebuig de “l’universalisme” il·luminista que cedeix a la mentalitat colonialista de la cultura europea que es creu ser “la” cultura. Seguint aquesta llum Todorov es va pronunciar amb coratge contra les intervencions franceses a Líbia i Mali, va estigmatitzar els qui teoritzaven sobre el conflicte de la civilització (La por dels bàrbars, Pagès editors 2009), es va declarar favorable a la immigració cap a Europa perquè  “els migrants representen uns recursos formidables per a la vella Europa”. I recentment havia declarat que “l’acollida de l’estranger ha estat sempre el punt fort de la tradició europea”.

Hi ha fins i tot una vessant poc ressaltada a la llarga recerca de Todorov, com posa de relleu Luigino Bruni: “La seva reflexió sobre la relació i l’altre és una herència enorme”. A Memoria del mal, tentación del bién (2001) Todorov va veure com estava creixent una “pluralitat no dogmàtica”, on la “vida en comú” esdevenia el referent capaç de donar sentit a la nostra existència sobre les fronteres.

Article original en italià

 

 

Michele Zanzucchi
Darreres entrades Michele Zanzucchi (veure totes)
0

Finalitzar Compra