Matrimonis Forçats: Una violència amagada que Valentes i Acompanyades treballa per erradicar


Els matrimonis forçats poden semblar invisibles al nostre país, però hi són ben presents. Hem parlat amb l’associació referent del treball per la seva abolició. I que bé que treballen!

 

L’Aya, la Carme, l’Amèlia, la Jama i la Maika (aquests dos últims noms no són els reals) són més una família que un equip de treball. Han compartit tanta vida, que el vincle entre elles és molt sòlid. L’Aya, la Jama i la Maika són tres noies Referents de l’associació, la Carme és cofundadora, l’Amèlia la presidenta.

Des que es va fundar el 2014, Valentes i Acompanyades és el referent a Catalunya en la prevenció, detecció, acompanyament i, si cal, intervenció en els casos de matrimonis forçats, una violència que, a més, és la porta d’entrada a altres violències i marginacions. El nom no podia ser més encertat, ni potser més femení?. La valentia és imprescindible per afrontar cada situació i la companyia és necessària en un tema que a la nostra societat li costa de veure. Fa por que la lluita contra aquesta violència comunitària s’entengui com una desqualificació global a alguna cultura, però a poc a poc es va reconeixent la seva importància com es veu al requadre de la pàgina següent.

S’ha d’evitar tant el paternalisme com el racisme i la Carme ho explica així: “Si en una comunitat hi ha pràctiques nocives, s’han de canviar, perquè estem parlant de drets humans.” I sovint afecten a menors.

Per a aquestes famílies, la pràctica del matrimoni forçat va lligada amb la identitat. Hi ha tota un jerarquia que, si te la saltes, s’entén que faltes al respecte a les persones grans (l’avi). La dona no hi té res a dir, però l’honor de la família descansa en la seva virginitat i si la noia la perd, la culpa se la pot endur la mare, que no l’ha educat bé.

Valentes i Acompanyades dona eines per evitar o trencar aquests matrimonis forçats, però, al mateix temps, i donat que no sol ser un problema de mala fe de les famílies –no és que no s’estimin les seves filles– l’associació també ajuda a refer la relació quan és possible. Impressiona veure filles educant les seves mares fins al punt que sovint a les germanes menors ja no se les obliga a casar-se. Són una llavor com a dones i mares.ViA

Un element essencial del projecte són les Referents, noies joves com les tres testimonis que acompanyen aquest text que, per la seva experiència vital, poden parlar en primera persona sobre què vol dir que els seus pares els hagin pactat un matrimoni. Són voluntàries que s’han ofert a orientar noies que es troben en aquesta situació i han aconseguit una xarxa que, de fet, és la riquesa del projecte. És una feina molt delicada que demana establir nexes de confiança, ja que no és fàcil que una noia –o una nena– t’expliqui una situació d’aquestes.

A parer de l’Amèlia i la Carme estem davant d’un repte de país, perquè, a més de les conseqüències personals, amb el matrimoni forçat la societat queda endarrerida amb dones que, tancades a casa, no poden aportar el seu talent a la societat. El matrimoni forçat és, doncs, causa i efecte de l’endarreriment.

Amb més Valentes i Acompanyades arreu, tindríem a les nostres mans un element d’empoderament molt útil.


Jama

Als 13 anys ja m’havien volgut casar amb un cosí, però es va poder aturar. Els tiets i els pares em solien dir que si sortia amb un blanc em portarien a Àfrica, em trencarien els papers i no podria tornar mai més.

Als 15 em van donar un mes de temps per trobar marit. Si no ho aconseguia em casarien amb aquell cosí. Al cap de tres setmanes va venir gent desconeguda a casa. Era el primer contacte de les famílies. El noi em trucava i jo penjava el telèfon.

Un dia jo estava jugant a guerres d’aigua a la plaça del poble amb les meves amigues de la classe. El meu germà va venir a buscar-me corrents que anés a casa perquè el papa i la mama m’estaven buscant. Quan vaig entrar a casa vaig veure que hi havia una festa i que era el meu casament. Allà va començar el meu infern.

Jo deia, “són ells els que s’han casat” i vaig seguir estudiant fins als 18 anys, quan aquest noi –el meu cosí– em va reclamar i vaig venir a la ciutat amb el meu marit.

Ell em dia que jo era molt jove i que ja canviaria, el mateix que em deien les tietes i la meva mare: l’arribaràs a estimar.

Van ser 10 anys de lluita, de solitud, d’enfonsament fins que l’Aya em va ajudar a fer el pas que no m’atrevia a fer. Era com si jo em volgués autoconvèncer que ho feia malament, que havia de tenir un fill perquè tot s’arreglés… Finalment, amb l’ajuda de l’Aya i altres amics em vaig escapar de casa.

Suposo que aquestes dones que viuen tota la vida amb un home que no estimen és perquè no han vist res més.


Aya

“Ens agradaria que et casessis amb el teu cosí”, em va dir el pare. Jo havia nascut aquí i aquell noi desconegut per mi vivia als Estats Units d’Amèrica. M’hi vaig negar, però al cap d’uns dies el pare hi va tornar: “el compromís ja està fet”. Jo mai em vaig considerar casada i semblava que la mare em donava suport.

Més tard vaig començar a sortir amb un noi de fora de la comunitat, però la mare em va dir que només em donaria suport si em casava amb algú de la comunitat. Com que no vaig afluixar, al cap d’un temps van dissoldre el matrimoni. A casa no m’hi sentia bé i vaig decidir marxar quan tenia 19 anys, per allunyar-me’n i poder viure amb més llibertat sense sentir-me jutjada. Em culpaven perquè no seguia les pautes de comportamemt establertes i el fet de marxar encara m’estigmatitzava més.

Finalment, quan vaig quedar embarassada vam començar a recuperar la relació. Al final veus que no és culpa teva i tampoc d’ells, però pateixes molt per una situació que no has provocat i acaba afectant a tota la família.  Amb el temps et vas curant, i entens que s’han educat amb unes creences que els fan pensar que fan el millor per les seves filles. Sort que algunes ho afronten per poder-ne fugir.


Maika

Em van proposar el matrimoni amb 16 anys. Jo estava al Senegal i em volien casar amb un cosí que era a Espanya. Vaig dir que no, però van fer el compromís igualment. Dos anys més tard el meu cosí ja es volia casar i em va fer una reclamació familiar.  Vaig venir a Espanya el 201, casada, i la cosa no anava bé i va començar a haver-hi problemes amb la família d’aquí i la d’allà. Tots fent pinya i matxacant-me.

Dos anys més tard, amb el NIE a punt de caducar, em  volien portar a Àfrica definitivament, sola i castigada perquè aquí no em portava bé. Un familiar em va ajudar i em va acollir a casa seva. El meu ex es va venjar i no em volia renovar el DNI. Una parenta meva va parlar del cas amb Valentes i Acompanyades i em van ajudar a renovar el NIE, tenir un contracte de treball…

Ara hem aconseguit recuperar la relació amb una part de la família.


Per saber-ne més

El matrimoni forçat segueix creixent a nivell mundial i cada any es realitzen 14,2 milions de matrimonis forçats.

A Catalunya s’han atès en el darrer any i mig 85 dones víctimes de matrimonis forçats.

L’Objectiu de Desenvolupament (ODS) 5 reclama la igualtat de gènere i amb la fita 5.3. es vol eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.

El Codi Penal espanyol l’any 2015 va introduir per primera vegada el delicte específic de matrimoni forçat. (article 172 bis).


Des del 2014, ViA ha atès unes 150 usuàries. Entre  2019 i 2020 ha intervingut en 31 situacions, evitant i desfent els compromisos matrimonials. Aquestes dades són una petita mostra d’un problema que té més incidència de la que es coneix. Algunes dades del 2020:

ViA58 joves ateses

6 baixes per finalització de procés d’èxit

3 pisos d’acollida, havent atès 10 noies,

2 d’elles mares amb menors a càrrec

(Font: memòria anual de Valentes i Acompanyades)

 


logovalentesiacompanyades.org

@ViAcompanyades

Valentes i Acompanyades és membre de la xarxa internacional Girls not Brides

 


Article publicat al número 186 “Veus (encara) invisibles” de Ciutat Nova


Sobre aquest tema també podeu veure:

Sobre l´autor

Més articles

Ciutat Nova: Revista trimestral on descobrim i compartim històries i projectes inspiradors i propers per enfortir #vincles positius. #diàleg

0

Finalitzar Compra