Hi ha unes necessitats a la vida que cal tenir resoltes si volem viure com a persones. Un primer nivell de necessitats són les biològiques, vitals, el que en diríem les necessitats bàsiques: menjar, beure, descansar i també la necessitat d’una certa seguretat que ens la dóna la vivenda, l’economia, la indumentària. Tots necessitem un cert àmbit de privacitat i de tranquil·litat.
Després hi ha un segon nivell de necessitats, tan necessàries com les primeres. Són les necessitats psicoafectives: estimar i sentir-se estimat, aprendre a valorar i respectar els altres i sentir també que un és reconegut valorat i respectat. Aquell nivell psicoafectiu és el que configura l’autoestima i la configuració d’un mateix com a persona. És tan important que a vegades veus famílies faltades d’algunes necessitats bàsiques però, en canvi l’ambient d’afectivitat i d’amor de la família és ferm i veus que es compensen millor aquestes carències. En canvi, és més greu quan passa al revés: sorgeixen més dificultats quan les necessitats bàsiques estan sobradament cobertes, però no ho estan les psicoafectives. Quantes vegades veiem famílies que no els falta de res, però no s’estimen de debò. I allà la convivència es fa difícil i els enfrontaments i els trencaments són molt probables.
Per això es fa necessari avui més que mai un tercer nivell de necessitats. Són les espirituals, que poden tenir un component religiós o no, però tant d’una forma com de l’altra estan inspirades en aquells principis o valors que donen sentit a la vida. I a què em refereixo? Doncs, que no és el mateix viure obsessionat pel tenir, l’acumular, que estar disposat a compartir l’aventura del donar i el compatir, del donar-se. Que no és el mateix voler dominar i posseir l’altre, que respectar-lo i estimar-lo en la seva llibertat. Que no és el mateix creure que el nostre èxit és estar per sobre dels altres, que creure que el nostre èxit és estar amb els altres.
Si aquests tres nivells de necessitat, el vital, l’afectiu i l’espiritual, estan harmònicament equilibrats estem d’enhorabona, perquè la nostra vida esdevindrà rica i plena.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.