L’Institut Nacional d’Estadística diu que el nombre de divorcis ha baixat un 6% aquesta última dècada. Què ha passat? Han millorat les relacions interpersonals? Disortadament no creiem que sigui aquesta la raó. Els experts relacionen la disminució dels divorcis amb la crisi. Separació equival a dues vivendes en lloc d’una i això complica les coses. La família és fonamentalment un espai de relació, però també és una unitat econòmica. Abans, la família tradicional era fonamentalment això: una unitat econòmica. Això es veia molt clar en les famílies de la pagesia on la gent arreglava els matrimonis dels seus fills per tal d’assegurar i concentrar la propietat que sustentava la família. També ho feia l’aristocràcia amb l’obejctiu de concentrar patrimoni. En la formació d’aquests matrimonis, l’amor no era la força motora, ni tan sols la passió sexual, sinó purament l’interès econòmic.
Una frase sobre l’economia domèstica d’Adam Smith ens desorienta: “Si persegueixes el teu propi interès econòmic, ajudes el món sencer.” En què ajudo el món sencer mirant pels meus propis interessos? Difícilment es pot entendre. Tant és així que el premi Nobel d’economia, Joseph Stigliz, deia que ara estem pagant els plats trencats d’aquesta tesi tant desafortunada. Stigliz apuntava que de la mateixa manera que els vicis totalitaris del comunisme van propiciar la seva caiguda, els vicis del capitalisme neoliberal han causat un revés a la economia de mercat. Ara es qüestiona, i amb raó, la teoria del creixement il·limitat. Si tots volem créixer més i més, ens aboquem al col·lapse. L’home amb el desig il·limitat de tenir s’organitza per rivalitzar contra els altres. Llàstima d’energies gastades.
Stigliz apunta a la necessitat d’un canvi decisiu a les nostres vides. Es tracta de passar de la motivació del propi interès a allò que ell anomena l’economia de la relació pura, on tot l’esforç. va encaminat a la construcció del bé comú i a la justa distribució de la riquesa. La família hauria de ser una escola de relacions interpersonals de qualitat que ens predisposés a conductes prosocials en l’economia. Però primer cal que la economia domèstica sigui sòlida. I Això no vol dir tenir molt o tenir poc, sinó una estructura ajustada a la realitat. Les despeses s’han d’ajustar als ingressos. Això cal explicar-ho als fills. Que sàpiguen què és fonamental i què és superflu, que sàpiguen què es pot gastar i què no. I evitar que caiguin en un consumisme acrític i que trobin el gust d’una sana austeritat que generi lideratge en els seus grups d’amics.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.