En un cèntric auditori de Barcelona, aquest dimarts es va presentar l’Anuari de valors 2014, un estudi periòdic que aquest any sintetitza les seves conclusions així: crisis i canvis: cap a noves respostes. Aquest treball, encapçalat per Àngel Castiñeira amb el patrocini de la Fundació Carulla, fa un estudi de les notícies que amb mes persistència s’han fet presents als 8 rotatius de mes tirada del país. El procés sobiranista de Catalunya ha estat de llarg el tema mes debatut en portades i editorials. En segon lloc, s’han situat els comentaris sobre corrupció política i econòmica. També el terrorisme té una presència habitual. S’aprofundeix, a més, en els articles d’opinió, les diverses crisis que pateix la societat: institucional, política, territorial, moral… i es tanca amb unes conclusions que podrien resumir-se en una frase: “Problemes concrets, resultats incerts”. S’exposa també una qüestió important: les notícies es presenten pels seus efectes, però poques vegades es reflexiona sobre les causes que les originen. Sense voler justificar-lo de cap manera, l’esquitxada permanent d’actes terroristes a les notícies, no ens porta mai a la reflexió de les causes que l’originen. És com aquella visió maniquea de dir que ells són els dolents, nosaltres els bons, sense fer un examen de consciència preguntant-se perquè passa el que passa.
L’estudi constata el reconeixement generalitzat de viure un final de cicle, que ens portarà a una nova etapa de canvis que, si som intel·ligents, podrem convertir les velles crisis en noves oportunitats. Sembla que l’antic bipartidisme, encara present, ens portarà a un marc de nou o més partits amb representació parlamentària. Alguns veuen aquest context com un espai difícil per a la governabilitat, però un analista es preguntava si un país petit com Holanda, amb onze partits amb representació parlamentària, dóna exemple de governabilitat, perquè tenen una arrelada cultura del pacte i el consens. Aquí, contràriament, la cultura del pacte té un sentit molt sectari, s’usa per unir forces contra l’adversari polític. Catalunya ha estat històricament un país pactista, però el pacte és un tracte entre dues parts… si una vol pactar i l’altra no, no hi ha tracte possible. Fer de l’enfrontament i la desqualificació l’estratègia de l’acció política és una manera molt primitiva i sense futur de fer política. Hi ha una altra manera més intel·ligent, més humana i fraternal de: cal, primer de tot, fer un pas vital respectant els sentiments dels altres, sempre que no incloguin violència, menyspreu o allò que sigui humanament inacceptable. Si es fa aquet pas, l’acció política té un efecte multiplicador perquè la seva eficàcia augmenta. Gastar energies per derrotar l’adversari és un fracàs de la intel·ligència. En la història evolutiva de la vida humana veiem com l’instint va deixant pas a la raó. Aquest serà un camí llarg, però si som capaços de fer-ho bé, i la intel·ligència es posa al servei de la humanitat sencera, haurem fet la nostra part, per construir un món millor.
Antoni Pedragosa (1 de juliol de 2015)
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
També es dóna un altre cas: quan cap dels dos vol pactar. Només es tracta d’agitar a l’opinió pública en contra de l’adversari polític.
Una analisi molt realista i verídica del que esta passant. Tant de bo que aquesta cultura del pacte s’imposi i pels grans problemes que ens amoïnen es trobin solucions ben concretes.