Quan ens trobem amb una persona, hi ha un moment que es de vital importància. És el primer moment. Segurament que d’aquell primer moment dependrà com seran els moments següents.
Imaginem-nos que per primera vegada ens trobem amb una persona que ens rep amb cara malhumorada, o, al contrari, ens rep amb un somriure a la cara i ens saluda amablement. Aquest segon marc augura una relació més fluida i confiada que en el primer cas, quan un se sent rebut de forma freda i distant.
Tot i així, en el cas d’una acollida freda i distant, es pot mirar de redreçar la situació, posant el somriure que no hi ha en l’altre interlocutor: evitar els imperatius, allò de “vull això… vull allò ” i fer servir més els condicionals…”podria ser això… podria ésser allò”. Perquè si a una acollida freda, hi ha una resposta freda, la relació augura un mal final.
És evident que hi ha unes formes de reconduir una relació de forma positiva. Vegem-ne algunes:
1. reconèixer l’altre com a persona, amb la dignitat que mereix
2. adreçar-s’hi pel seu nom, això personalitza la relació
3. preguntar, ja que, al temps que aclareix qüestions, denota interès per l’altre
4. somriure com a signe permanent d’acollida positiva.
Dit això, caldria afegir un aspecte molt important. De la mateixa manera que a una casa s’ha de netejar, treure la pols i endreçar, per establir una bona relació entre persones també cal fer una neteja prèvia: neteja de prejudicis i d’etiquetes, neteja de tots aquells fets passats que poden enterbolir la nostra relació i deixar l’espai relacional lliure, net, deixant tot el protagonisme al moment present, l’aquí i l’ara, centrant la nostra atenció en la realitat actual.
Fem, doncs, de la trobada amb l’altre un moment realment important.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
Molt maco! Moltes gràcies!!!
Sempre tan encertat, Antoni!!! Gràcies per les teves reflexions, es nota que són fruit de la vida.