Cada cop més sovint podem constatar que, després dels temporals que malmeten les nostres platges i les lleres dels rius, tot queda ple de vegetació arrencada. Tanmateix, també es posa de manifest la quantitat de coses llençades incorrectament, que els rius s’han emportat aigua avall cap el mar i aquest, els retorna cap a les platges, convertint-les en autèntics abocadors de deixalles.
Alguns grups d’escoles i instituts van a veure aquest desagradable espectacle, amb la sana intenció que les noves generacions prenguin consciència de quins són els nostres deures en la gestió adequada dels residus. Caldrà reflexionar sobre cada acte individual i examinar i avaluar les seves conseqüències. Amb quin dret puc reclamar una ciutat neta, si jo l’embruto? Cal tenir com a mínim, el deure de deixar les coses tal com estan i, si pot ser, encara més netes i ordenades de com les hem trobat.
Llançar a terra un paper o una llauna, és evidentment un acte incorrecte, però si aquest fet el repeteixen milers de persones, la ciutat queda bruta en un grau intolerable. Tots els nostres actes tenen una repercussió que afavoreix o perjudica el bé comú. Per això és important fer una anàlisi de com vivim i quins costums tenim. El criteri fonamental d’aquesta anàlisi, no ha de ser només el benefici propi, sinó també sobre els efectes positius o negatius que els meus actes tenen en el conjunt de la societat.
El concepte de “ciutadania activa”, representa l’actitud d’optimitzar al màxim la qualitat de les decisions que afecten a la col·lectivitat. Com deia el premi Nobel d’economia, Joseph Stiglitz, caldria reduir el consum d’aquells col·lectius que tenen de tot, i afavorir les condicions per a que, aquells que no tenen de res puguin accedir al consum. Amb l’avantatge que, aquest segment de la població, més necessitat i menys exigent, pot accedir als utensilis de baixa gamma, que el consumidor d’elit ja no vol.
Un pas, però, que considero imprescindible, és el d’aturar-nos i mirar amb benvolença i amb agraïment, aquest planeta que ens acull amb generositat. Que ens dona l’aire per respirar, l’aigua per beure, i moltes altres coses que ens alimenten… I aixecar el cap, i donar gràcies per tot el que rebem; i abaixar la mirada, i demandar perdó per tot allò que fem malament, perjudicant la salut del planeta, casa comuna de la humanitat.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
Tens tota la raó.
Genial
Tens tota la raó.
Genial