Els mitjans de comunicació han tingut sens dubte, un paper molt important en el desenvolupament de les democràcies modernes, però l’evolució que posteriorment han tingut pot revertir la situació i convertir-los en una força de control i neutralització de la democràcia.
És a dir: els mitjans, més que autèntics espais d’informació i debat, són elements d’entreteniment i control de l’opinió pública. L’interès de les forces econòmiques per controlar els mitjans de comunicació s’explica per la dèria de fidelitzar la gent als interessos del sistema. És tan gran aquest interès, que no és d’estranyar la invasió de la premsa gratuïta per arribar a controlar, també, un sector de públic tan important, com les persones que no compren premsa.
Quan parlem d’aquest control, no estem dient que els mitjans diguin mentides, sinó que hi ha coses que s’expliquen molt, coses que s’expliquen a mitges, i coses que no s’expliquen mai. Entre les que s’expliquen molt tenim al capdavant les informacions esportives, espais dedicats als famosos, les seves festes, la seva roba, les seves finques… tot per demostrar com viuen els que triomfen i fer “dentetes” als qui no arriben a fi de mes.
Després hi ha realitats que no surten mai, com, per exemple, els abusos de les grans potències contra els països productors de recursos, que generen pobresa i violència. És veritat que la manera d’informar dificulta la reflexió, perquè està dominada per la instantaneïtat i la immediatesa, que no permeten ni el rigor ni l’aprofundiment. Es mira de fragmentar l’atenció. Mentre a la part principal la pantalla de la TV ens expliquen alguna cosa, a la cinta informativa inferior hi surten escrites notícies que no hi tenen res a. Conclusió: informació i sobreinformacio… desinformació. Un allau d’informació fragmentada, l’únic que fa és entretenir i despistar per tal d’aconseguir els objectius d’algú.
Quina pot ser, doncs, la nostra actitud davant dels mitjans de comunicació? Mirar de tenir-los nosaltres a ells sota control. Com? Mirant d’esbrinar qui hi ha al darrera i quins interessos defensa…després passar-los pel sedàs de la crítica i tenir molt clar que no hem de ser massa sota control, sinó un llevat actiu, amb capacitat de canviar la massa.
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.