Fa uns anys, una noia que havia perdut un peu en un bombardeig, va venir, acompanyada per una ONG, a Barcelona perquè li posessin una pròtesi i així poder caminar. Havia perdut també una filla de 7 anys i el marit. En ella es podia veure clarament la tristor i la desesperança d’una persona a qui se li ha trencat cruelment allò que més estimava. Es preguntava: Perquè els han fet això? Quin mal han fet per patir una situació com aquesta?
També recordo com la meva mare, 70 anys després, encara parlava amb horror dels bombardejos de la Guerra Civil. Una situació tan greu com la guerra, no ens la podem prendre a la lleugera, però sembla que, de tant veure guerres als mitjans de comunicació, n’estiguem vacunats.
La guerra és el fracàs més gran de la història de la humanitat. Causa de mort de moltes persones innocents, la destrucció de moltes famílies, persones sense llar, desplaçaments en males condicions i, el que és pitjor, genera uns odis i uns ressentiments difícils de reparar.
Tota persona de bona voluntat, ha de ser absolutament contrària a qualsevol forma de violència o de guerra. Amb molta facilitat poden assenyalar aquest, aquell, o aquell altre com a responsables de guerres absurdes i crims contra la humanitat, però si som honestos haurem de reconèixer la nostra part de culpa en els mals del món. Els nostres egoismes, els nostres orgulls, les nostres omissions… formen part d’aquest mal.
Tanmateix, aquesta patologia, té un tractament senzill i clar que tothom pot entendre i posar en pràctica. Llàstima que aquest do tan preciós, no l’usem com cal. No ens hem d’acontentar en signar manifestos, o participar en manifestacions contra tota forma de violència o de guerra. Això està bé, però no és suficient. Ens hem d’implicar en ser portadors de pau a tot arreu. Lluny de nosaltres tota forma d’arrogància, de menyspreu o de domini. Fem del respecte i del diàleg la nostra senya d’identitat. Ens hi juguem el futur de la humanitat. No té res d’estrany que Jesús digués aquestes paraules: “Feliços els que treballen per la pau… seran anomenats Fills de Deu”.
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
La rabia és un CRIT d’Amor. En la mesura que l’altre no tingui POR, i sigui lliure d’ell mateix, pot ajudar a viure el dolor. En la mesura que m’estimo puc estimar. Les ambigüitats no són pròpies de persones que treballen per la PAU
Estoy de acuerdo, la paz empieza por uno mismo y yo la pierdo a menudo. Queda mucho trabajo por hacer.
Gracias.