Un bon amic em deia, amb una certa gràcia, que per tal que les coses surtin bé, calen tres condicions: en primer lloc: ordre; en segon lloc: ordre; i en tercer lloc: ordre. Això posava de manifest la importància que donava a aquest aspecte de la vida. Entenia per ordre, aquella capacitat de tenir les coses a lloc i, a més, de trobar-les de forma fàcil i ràpida.
Quan no és així, es dona la incongruència que, pots trobar el que no busques i buscar el que no trobes. L’ordre i l’harmonia que som capaços de generar al nostre entorn, és també d’alguna manera, el reflex del nostre ordre interior. De vegades ens passa que el nostre cap és com una mena de calaix desordenat, on tot està barrejat. Les coses importants estan mig amagades i les secundàries són a primera fila. És a dir: sovint ens falta un ordre de prioritats, de manera que anem coixos pel món. Uns aspectes els potenciem molt, altres poc, i d’altres gens.
Cal afegir a tot plegat, la pressió que el mercat exerceix sobre les persones, de forma que sense adonar-nos-en, els aspectes secundaris se’ns mengen els fonamentals. D’altra banda, també es cert que sovint estem molt enfeinats, hem de treballar moltes hores i encara ens cal portar-nos feina a casa. Tot plegat fa que no ens quedi temps per a les relacions amb la parella, els fills, els veïns, els amics… I això no és gens bo.
Seria ideal que, de les vint-i-quatre hores del dia, vuit fossin per treballar, vuit per descansar i les altres vuit haurien de tenir una dimensió de diversitat enriquidora. En primer lloc, és imprescindible disposar d’un espai per a la relació amb el nostre entorn mes immediat. Un espai de relació on no hi falti un diàleg de qualitat. Un espai per a la salut i, si el cos ho permet, practicar algun esport. Un espai per formar-nos i per informar-nos… Amb els ulls ben oberts per saber qui ens informa i quins interessos defensa. Un espai per a la vida social i comunitària. Poder-nos implicar en moviments, associacions o entitats en allò que podríem anomenar, la nostra contribució a una ciutadania activa. I també un espai per a l’espiritualitat, el silenci, la interiorització, la reflexió… Això ens ha de permetre de veure quines coses van bé, quines van malament i com es poden millorar. En aquest sentit pot prendre especial importància poder reflexionar sobre aquelles relacions que, pel que sigui, s’han deteriorat… Serà aquest un espai privilegiat des del qual treballar per la concòrdia i la fraternitat.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.