Passen els dies, els mesos, els anys, passa el temps, i em sembla que ens costa d’assumir el canvi de costums. Això es nota especialment en algunes persones grans, que sovint tenen la sensació que els temps passats eren millor que els actuals.
Al llarg de la història sempre hem vist canvis fruit, entre altres coses, dels moviments migratoris. Però el que és nou, és la intensitat i la velocitat en que es produeixen aquests canvis. Això desorienta al sector de població mes tradicional, que viu en una situació de crisi permanent. Però hem de fer-nos a la idea que aquesta situació de canvi i de diversitat, és i serà irreversible. Això vol dir que cal fer una lectura positiva dels canvis, amb una gran obertura d’esperit.
Per portar-ho a la pràctica, ens cal el respecte envers tot el que és diferent, evitant actituds intransigents i refermant la tolerància, tot construint espais d’amistat i de diàleg, on hi càpiga tothom. Només quedaran auto exclosos, els intransigents, els que parlen però no escolten. En aquesta dinàmica, serà indispensable la creativitat. Sense creativitat tot s’estancaria, perquè les solucions del passat no serveixen pels problemes del present.
També les nostres conviccions i la seva transmissió, necessita creativitat i actualització. No es pot parlar a la gent d’ara, amb el llenguatge del passat. Això faria perdre l’essència del missatge. Però potser el punt fonamental seria refermar permanentment la qualitat de relació en les nostres vides. Submergits en la diversitat, potenciant al màxim l’art de la convivència. Amatents molt especialment de no tornar a repetir la bogeria d’una diversitat en permanent conflicte.
Andrea Riccardi afirma que, la civilització actual, estarà formada per diverses civilitzacions, multitud d’universos culturals, polítics i religiosos, que els haurem de viure cara a cara, sense rebaixes ni pors a les identitats. Serà la civilització de la convivència. Serà l’inici de la cultura de la cooperació i el diàleg.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.