En aquesta segona part del tema, se’ns presenta l’ego sota subtils camuflatges. De l’ego espiritual, a la trilogia ‘no vàlua – culpa – incapacitat’ i fins la sensació de carència. Una continuació de la primera part on vàrem parlar de l’ego com a personatge que acompanya la història personal de cadascú i també una preparació per a la tercera part més pràctica.

5. L’EGO ESPIRITUAL

Atenció amb l’ego espiritual. Fes conscient els programes del personatge, fins que puguis adonar-te que l’interès egoista subjacent i subtil, forma part de l’interès del personatge per gestionar la teva vida i el teu procés, també  a  nivell espiritual. Et dic una cosa molt seriosa, molt important: Amb aquest “interès egoista” mai assoliràs l’amor incondicional ni la il·luminació. No et diguis que tant se val, perquè estaries fent un judici al SER i al poder del seu immens amor per tu.

L’ego no té cap permís per arribar a nivells elevats, ni té el poder per fer-te sortir dels nivells mesquins i raquítics en els que et manté engarjolat. Les estratègies de l’ego-personatge mai obren les portes del procés espiritual. El propi ego-personatge se les tanca a si mateix. L’ego pertany al món i es queda en el món, amb tot el que el món valora. Observa què valores i sabràs quin és el teu compromís amb la teva evolució espiritual. Sàpigues que amb l’ego no s’avança.

Si creus que pots fer camí espiritual amb aquest “interès egoista”, estàs desenvolupant l’EGO ESPIRITUAL. Observa les característiques d’aquest EGO ESPIRITUAL. És un intel·lecte refinat, que no ets tu ni tampoc és la il·luminació.

Quan comences a observar el treball que el SER realitza en tu, l’ego es posa la medalla del mèrit de tot el que estàs fent. Hauràs d’afinar molt el teu observar per detectar que aquest ego vol seguir essent el personatge, vol seguir-te mantenint atrapat en les seves històries. T’adonaràs que està ansiós d’informació, de nous coneixements sobre el despertar espiritual i sobre com evolucionar espiritualment. Això és un parany de l’ego espiritual, si no n’ets conscient. Revestit d’espiritualitat i de bones intencions de progressar en el camí espiritual, et confondrà si no observes detingudament que aquesta informació no és res de nou. Com a màxim et dona nous coneixements, més mentalització. Però si no és una experiència per a la teva ànima, no et servirà de gaire més. Es tracta d’una estratègia més del personatge que ara es revesteix de coneixement espiritual i d’espiritualitat. Però com sempre dic en aquest punt, “encara que la mona es vesteixi de seda, el personatge, mona es queda”.

Dins teu hi ha un quelcom que és el vertader SER. Per naturalesa el teu vertader SER és  complet, infinit, atemporal, sense divisions, ni parts, no dual, no lineal, no té forma, és plenament conscient. Aquest SER que observa, és el testimoni que ho accepta tot, que sosté tot el que et fa sofrir, és el que et fa evolucionar, és un estat de gràcia.

Aquest és el SER.

No hi ha lloc per a les identitats que pretenen usurpar la identitat del SER, sense abandonar la identitat del personatge.  Aquí comença la batalla més important amb el subtil engany de l’ego, que t’enganyarà un cop i un altre. Només la teva fortalesa tindrà èxit, si et recolzes en el teu SER. Cap altra aparença del ser, tindrà èxit. Aquesta és una de les batalles més dures, perquè són pures subtileses. Has de ser molt hàbil per adonar-te’n. Aquí una falsa decisió et pot fer endarrerir mesos i mesos de treball espiritual. Aquí has d’afinar molt l’observar.

Però com que aquesta estratègia del personatge forma part de la realitat, és important que l’incloguis en la teva observació, per tal de desmantellar-la. Perquè així sigui, identifica la part egoista que vol apropiar-se dels mèrits del SER.

Una última cosa important: Aquesta part del personatge feta d’incapacitat-vergonya, considera que és l’oposat a Déu. Tu que vols estar en la part més alta de l’escala de consciència, t’adonaràs que no es progressa repetint les històries del personatge. De sobte podràs observar que hi ha una important distància entre tu que observes i l’emoció, el pensament o la sensació observada.

L’incapacitat-vergonya (la no vàlua) és la negació de Déu. És un hàbit recurrent. És l’afecció a la creença que “Déu no existeix”. Per tant és una negació de Déu, que genera una lluita interna fortíssima.

Observa, reconeix i accepta. Hi ha creences que pel fet de no voler-les veure, no significa que se’n vagin. Per mirar cap a un altre cantó, no per això deixen d’estar actives. Segueixen presents, formen part de tu, mentre no les dissolgui el SER, a força d’observar-les i permetre que s’expressin.

Accepta-les i estima’t incondicionalment. Estimar-te incondicionalment vol dir que no has de demostrar res al món. Ets tu qui te n’has d’adonar. Només a tu t’has de demostrar el treball que fas, no al món, no a ningú més amb la secreta expectativa que et reconeguin. El que t’has de reconèixer ets tu.

Hawkins ho diu en el seu darrer llibre: “Només hi ha un sol client (referint-se als emprenedors): tu mateix. T’has de complaure a tu mateix, t’has de reconèixer a tu, te n’has d’adonar tu, t’ho has de demostrar només a tu. No és per a la gent de fora per a qui treballes.  Quan ho fas cercant reconeixement, ets egoista, practiques actes purament egoistes. Quan ho fas per ser el SER, t’adonaràs que et sents lliure d’estimar incondicionalment. I l’amor incondicional és totalment contrari a ser egoista.

Òbviament, després d’aquest pas tan important, t’aniràs ubicant. Totes les altres estratègies són l’efecte del que vagis avançant.

La primera decisió que has de prendre és enfrontar-te a la part de tu que no t’agrada, que és molt més gran i rellevant del que tu mateix creus. Aquest és un treball que et tindrà ocupat durant un temps.

Per altra banda a mesura que avancis, arribaràs a una reconciliació amb aquesta part que fins ara rebutjaves. L’objectiu primer és que et reconciliïs amb aquesta part de tu mateix. Mentre més la neguis, més present es farà, perquè es fa crònica. En la mesura que et reconciliïs amb aquest part que no t’agrada de tu, arribarà el moment que et podràs dir: “Ja he trobat el que buscava. No necessito seguir rebutjant aquesta part de mi”. Tu t’adonaràs que t’has reconciliat amb aquesta part petita de tu (personatge), perquè recuperaràs la pau dins teu. A partir d’aquí rendeix-te completament al SER.

Has d’entendre que tot ho determina el SER. No tu, sinó la consciència conscient que és el SER. En realitat tots som consciències conscients, però no tothom viu com una consciència conscient plena. Tu ets una consciència conscient, però fins que no et plantegis conèixer la Veritat sobre “qui ets tu”, seguiràs vivint en el teu personatge, sense ser conscient de qui veritablement ets. El teu SER és molt més que tot el personatge. El SER és qui observa, qui decideix i qui determina el despertar de la teva consciència conscient. És Ell qui et sosté, qui et completa, qui et dona la plenitud, la llibertat i la pau que mai trobaràs en el teu personatge.

Endavant. El millor que pots fer és experimentar-ho per tu mateix. Benvingut al camp dels extraordinaris. Tu decideixes. Tu esculls. Només ets responsable de fer camí, no dels resultats. Aquests, deixa’ls al SER.

6. GUIA – MEDITACIÓ: OBSERVO EL PERSONATGE DE LA TRILOGIA “NO VÀLUA, CULPA, INCAPACITAT”.

Aquesta trilogia és l’arrel de la CARÈNCIA, la qual ens entra a través de la POR. El personatge que té por, és perquè arrossega carències diverses d’inseguretat, manca d’estimació, de valoració, sentiment de separació, de no vàlua. La no vàlua, separació, incapacitat, culpa, s’han convertit en una identitat molt forta, degut que hem atorgat significat, valor i importància al personatge.

Comença a observar el significat, valor i importància que atorgues als estats anímics que experimentes a través del personatge que et fa experimentar incapacitat. A força d’observar descobreix que fins ara has donat significat, valor i importància a coses i persones que et fan sentir malament i et fan sofrir, perquè no tenen el valor, la importància i el significat que tu esperaves. Quantes frustracions has d’experimentar encara per adonar-te’n?

Observa les CONVENIÈNCIES que mantenen activa aquesta trilogia. Són meres conveniències falses del personatge de l’ego. El personatge actua sempre segons les seves conveniències. És un oportunista nat.

El valor, el significat i la importància que el teu personatge dona a les coses i a les persones de la teva vida, t’han convertit en el presoner dins del teu propi somni. Fins que a força d’observar no et converteixes en el testimoni de tot el que observes, no descobriràs que totes les històries que et fa viure el teu personatge, són una mentida de la teva ment, que et fan viure en la perpètua carència.

Quan dones valor i importància a la carència, li estàs donant energia, en detriment del teu SER, des del moment que es tracta d’una energia que desvies del SER i la inverteixes en creure en la carència, i en totes les seves conseqüències. Observa com dones energia a la carència mitjançant el valor, el significat i la importància que té per   a tu el personatge que viu en la carència.

7. LA CARÈNCIA

La sensació d’incomplet o d’insuficiència o de mancança s’aprèn a la infància quan el nen no va ser atès, abraçat, acollit, acaronat, valorat, quan aparentment es va sentir abandonat, no estimat. Aquest tipus d’experiències són subjectives. El nen no té encara la capacitat de raonar-ho. Simplement i de forma subjectiva experimenta un impacte emocional de diferent calibre, que queda gravat a l’hipocamp del cervell a través del centre emocional que és l’amígdala. L’empremta emocional que deixen aquestes experiències, perduren tota la vida en forma de reclam, d’expectatives i desitjos insatisfets. El personatge de torn s’encarrega de satisfer totes les incomplecions que la persona arrossega. D’aquí sorgeix el mecanisme de projecció, mitjançant el qual, el personatge sempre tractant d’omplir, completar el buit emocional que creu que li manca.

Justament l’ego s’aprofita d’aquestes mancances per activar tots els mecanismes necessaris per tal de completar-los, sigui com sigui i on sigui. D’aquí sorgeixen les grans o petites addiccions de tota mena.

Per rematar la dinàmica, l’ego ens fa creure que aquesta mancança és la nostra identitat. I encara pitjor, que ell té la capacitat d’omplir-nos aquest buit i qualsevol carència d’infelicitat.

Observa els sentiments de carència. En realitat s’han convertit en una creença molt limitadora i molt present en la teva vida quotidiana. Aprofita per observar la carència i reestructurar la percepció que tens d’ella. Així t’alliberaràs del seu condicionament. Observa com condiciona les teves relacions.

8. OBSERVO EL SIGNIFICAT QUE HE DONAT A LA CARÈNCIA I LLURS EFECTES.

• Observo que el sentiment de carència és present a la meva vida a nivell afectiu, mancança afectiva i d’estimació, a nivell de qualitats i aptituds intel·lectuals, coneixements, valoració, a nivell de béns i economia, a qualsevol nivell o aspecte de la meva vida, ara l’observo, l’acullo i l’entrego al SER.
• Observo i reconec que aquest sentiment de carència se sustenta en un sistema de creences del personatge, que he après a la infància.
• Assumeixo la responsabilitat d’haver triat experimentar carència sense adonar-me’n.
• Acullo aquesta ignorància i em perdono per ella.
• Observo les conseqüències de creure en la carència.
• Observo la creença bessona a la carència: creure que les circumstàncies exteriors m’han de resoldre les carències.
• Ara observo que l’única realitat és que la carència només està en la meva ment, les genera l’ego i les projecto al món.
• Observo la sensació d’incomplet. L’acullo, deixo que s’expressi, m’hi faig present sense jutjar-me, sense interpretacions ni etiquetatges de cap mena.
• Observo el fet de viure sota l’efecte de les carències i llurs projeccions.
• Observo quan identificat estic amb la carència i amb el significat que li he donat.
• Observo i acullo el personatge generador de sentiments de carència.
• Amb cada observació em converteixo en el testimoni de les carències i em desidentifico de totes elles.
• Gràcies a ser-ne testimoni, la carència es desfà per si sola.
• Essent testimoni observo que no soc la carència.
• El testimoni és complet.
• El meu SER està complet, sembli el que sembli, cregui el que cregui.
• Res ni ningú m’obliga a seguir amb la carència.
• El SER cancel.la i desfà tots els programes mentals conscients i inconscients de carència i tots els efectes que tenen en la meva vida.
• Senyor, et dono gràcies del SER que soc.
• El meu SER em situa en la Veritat i m’allibera de la falsedat del personatge-ego.
• Gràcies del que he estat, soc i m’he convertit.
• Soc un SER d’Amor que viu en la plenitud de la teva Veritat.

9. OBSERVO EL PERSONATGE QUE M’HA FET CREURE EN LA CARÈNCIA.

• Observo la presència i la força d’aquest personatge.
• Observo que forma part de mi i no puc fer-lo desaparèixer com voldria.
• Observo que el personatge és una petita part en la que m’he recolzat fins ara.
• Observo que només puc mirar aquesta petita part de mi, com el que és, una simple petita part, a la que li he donat molta importància.
• Observo que si l’accepto, desapareix la força amb la que fins ara m’ha controlat.
• Observo que no la puc canviar lluitant-t’hi en contra.
• Observo que la puc reconèixer i acceptar i quan deixo de jutjar-la i etiquetar-la, m’adono que jo no soc aquesta petita part d’ego-personatge.
• Observo el valor, el significat i la importància que dono al personatge.
• Observo com el judico, l’etiqueto, l’interpreto i el rebutjo.
• Observo que quan el rebutjo, la seva energia es torna crònica.
• Observo el judici que sosté el valor, la importància i el significat.
• Observo el valor, el significat i la importància que dono a aquest judici.
• A mida que observo, descobreixo la falsedat d’aquests judicis.
• Observo que jo no soc aquests judicis i no m’identifico amb ells. Només són hàbits recurrents de l’ego.
• Observo que em xuclen l’energia per poder transcendir la falsa identitat del personatge que no és qui soc.
• Observo que jo soc el SER, la Presència de DÉU dins meu.
• Observo que tota la vida, la llibertat, la plenitud me la dona el SER.
• Observo que tot està donat per a mi.
• Observo que soc molt més que l’experimentador i el protagonista de les històries d’aquest personatge.
• Observo que només soc un simple mitjà.
• Observo que soc un simple mediador.
• Observo que soc un simple servidor del SER, un simple servidor de DÉU.
• Observo que l’únic important en la trilogia de la vergonya, la culpa i la incapacitat, és estar en la pau del SER i ser feliç, amb la certesa absoluta del SER, de DÉU dins meu.
• Observo que el judici que sustenta la trilogia de la carència, es basa en la por de no ser.
• Observo que aquesta falsa identitat és el personatge i no l’autèntica identitat del meu SER.

Cada cop que em senti insegur, dubtós, incapaç, no vàlid, culpable, immediatament observo aquestes sentiments com si fossin desfilades del personatge. Només són això: desfilades vanitoses i egocèntriques.

Ara sé que la por és l’energia negativa que dona poder a la carència.

Senyor, m’entrego i m’abandono al poder del SER, que és la teva Presència dins meu. Tu cuides de mi i et fas càrrec del personatge que no soc, i consumeixes l’anergia de les seves programacions i posicionaments, dels seus hàbits recurrents i de les creences amb les que s’ha fet fort. Ara sé que les manifestacions de força del personatge són la seva feblesa.

• Observo les conseqüències de viure tants anys sota els efectes de les històries del personatge.
• Observo, Senyor, l’afecció inconscient a aquestes programacions.
• Ara m’adono que hi estic enganxat des de fa molts anys.
• Ara em faig responsable d’aquest hàbit recurrent i te l’entrego, Senyor.
• Gràcies per la Presència del SER dins meu.
• Gràcies per ser Teu.
• Gràcies perquè estàs en mi i per la capacitat i l’oportunitat de poder-ho observar fins a convertir-me en el testimoni.
• Observo el sentit d’insuficiència, d’incapacitat en aquells aspectes de la meva personalitat que m’han fet sofrir tota la vida.
• Observo el sentiment de no vàlua que he experimentat repetidament i que l’he projectat al món.
• Observo totes aquestes projeccions i observo el viure sota els seus efectes.
• Observo les identitats del jo-experimentador, aquesta petita part de mi que no soc.
• Cada minut de la meva vida experimentant-lo com si fos veritat, ara el deixo anar.
• Observo l’error de viure en el personatge.
• Em perdono per tot això i accepto que hi he cregut per ignorància.
• Em comprometo amb Tu, en el camí de la teva pau i felicitat.
• Observo que l’alegria i la pau estan en mi molt abans que el personatge.
• Observo que formen part de la meva essència.
• Observo que hi són des de l’origen, només que no me n’havia adonat.
• Ara prenc consciència de la decisió de fer-me responsable de mi.
• Observo el compromís que faig amb Tu, amb total consciència i responsabilitat.
• Observo els meus “jo sé”. Ara els faig conscients i em permeto reconèixer-los amb humilitat.
• Observo la por a perdre els meus “jo sé”. M’adono que quan més els observo, més puc desidentificar-me’n.

Definitivament, aquesta petita part de mi que és el personatge, deixa de ser el paràsit que s’aprofita dels beneficis del SER, quan l’observo, l’acullo i deixo que s’esvaeixi per si sol.

El SER, la meva confiança en Ell, rendir-me al seu Amor, esvaeix la força que el personatge ha adquirit i me’l desfà com la neu davant del sol.

Entro en una pau serena i experimento el retorn a casa, a la font d’on vinc i de la que rebo l’energia de l’amor incondicional.

A mida que observo el que no soc i abraço el SER que soc, experimento pau. Un silenci s’obre espai dins meu. Entro en el silenci. Em submergeixo en el silenci. Soc silenci. Silenci…

Sobre l´autor

Joan Maria Bovet

Psicòleg clínic a Centre Gestalt-Fis

Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.

• El personatge temorós de no ser
• Els tres motors de la por
• L'ego: paràsit del ser (i III)
• L'ego: paràsit del ser (I)