Acabem aquest tema amb aquesta tercera part on se’ns proposa una experiència guiada per tal d’aprofundir, reflexionar, interioritzar i posar en pràctica tot allò que el tema exposa per al creixement espiritual de la persona. Tot un repte!
EXPERIÈNCIA GUIADA
Centraré l’exercici d’observar en els pensaments, sentiments i sensacions d’incapacitat. Detecta pensaments i sentiments d’incapacitat. Segurament et pots reconèixer atrapat en bucles d’incapacitat. Amb més motiu si t’observes protagonitzant històries d’incapacitat, d’inseguretat, de creure que no ets capaç.
Segueix les pautes següents observant la incapacitat que emergeix del fons. Davant de sentiments d’incapacitat:
PARA’T
- Para’t davant del pensament, sentiment o sensació d’incapacitat.
- Para’t davant la reactivitat del teu personatge incapaç.
- Parar-te vol dir: renuncio a voler ignorar, canviar aquest personatge que se sent incapaç.
- Ara em limito a estar amb ell, amb el seu sentiment d’incapacitat.
Encara que sembli una paradoxa, l’actitud d’acollir la incapacitat és fonamental. Capgira completament el que has fet sempre fins ara: observa que rebutges sentir-te incapaç. No t’adones que rebutjant aquest personatge, el reforces i es fa crònic.
RENUNCIA
- Renuncio a l’expectativa de voler que aquest personatge se’n vagi, desaparegui, deixi de molestar-me i fer-me sofrir.
- Renuncio judicar-me i judicar la incapacitat que experimento.
- Renuncio a etiquetar-me d’incapaç. Simplement és una creença que vaig comprar de petit i he cregut que la incapacitat formava part de la meva personalitat.
- Renuncio a qualsevol interpretació sobre la incapacitat.
- Renuncio al significat que he donat fins ara, a la incapacitat.
- El que és, és.
- La incapacitat només és un programa del personatge. Ara el reconec i sé que està en la meva vida perquè evolucioni.
ACULL
- Acullo el sentiment d’incapacitat que experimento.
- No m’agrada aquest sentiment, però ara l’acullo. És el millor que puc fer perquè es dissolgui.
- Reprimir, ignorar, evadir aquest sentiment, és el que he fet sempre. Així mai l’he reconegut, ans l’he reprimit. En reprimir-lo, l’he cronificat i consolidat sense adonar-me’n.
- Prou! Ara l’acullo.
LIMITA’T A SOSTENIR LA INCAPACITAT
- Sostinc la incapacitat de la millor manera que sé.
- Sostenir la incapacitat em sembla paradoxal, però és el que he de fer.
- Em limito a sostenir el sentiment d’incapacitat.
- El sostinc sense defugir-lo.
- L’abraço i l’estrenyo fort entre els meus braços.
- Deixo de lluitar-hi en contra.
- Confio en el meu SER, la Presència de Déu dins meu.
- Li confio la incapacitat que experimento de tant en tant.
- Sé que només és un pensament, un sentiment, una sensació en les que he cregut, però jo no soc ni aquest pensament, ni aquest sentiment, ni aquesta sensació.
- Sostinc la incapacitat amb amor, amb compassió.
SIGUES HUMIL, OBSERVA I NO FACIS RES MÉS.
- Faig conscient l’actitud humil d’aquesta manera d’observar i de sostenir.
- Observo la incapacitat amb actitud humil i compassiva.
- Miro amb molta humilitat, el sentiment d’incapacitat que es mou en l’espai de la ment.
- Observo la meva necessitat de controlar aquest sentiment.
- Observo que aquesta necessitat de control és del personatge.
- Observo i no faig res més que observar.
- Abandono la necessitat de controlar.
SITUA’T EN L’ESPAI DEL TEU SER – LA PRESÈNCIA DEL DIVÍ DINS TEU
- Observo des del SER que soc.
- Encara que al començament no sé molt bé com mirar des del SER, tinc la intenció i la voluntat d’observar el sentiment d’incapacitat que experimento ara, des del SER.
- Confio que el SER està en mi i jo en el SER.
- Em fio del SER que em cuida i em protegeix de tota incapacitat.
- Deixo que el SER actuï.
- Observo que entre el SER que observa i la incapacitat que experimento hi ha un espai.
- Observo que aquest és l’espai del SER.
- Cada cop que observo, li deixo més i més espai al SER.
- Observo que no he de fer res per crear aquest espai, puix és l’espai de Déu i és present dins meu des del moment que Déu em creà.
- No l’he de crear, perquè ha està creat des de sempre.
- Observo que és un espai de consciència.
- Dirigeixo la meva observació cap aquest espai, sense jutjar, sense interpretar, sense etiquetar.
- Acullo aquest espai de consciència que és el meu SER.
- Observo tot el que es mou en aquest espai de consciència.
- Observo tota l’activitat de la ment que es mou en aquest espai.
- Observo els bucles en els que a vegades em quedo bloquejat.
- Soc conscient que qui acull tota aquesta activitat de la ment que experimento, és el SER, la Presència de Déu dins meu.
- Permeto que el SER produeixi aquest espai.
- Em converteixo en aquest espai, i acullo la incapacitat que s’hi mou.
- Fins ara, l’espai s’havia omplert de totes les experiències de dolor i sofriment que he viscut.
- Ara i amb cada nova observació, aquest espai s’omple de consciència, de visió, de compassió vers tot allò que s’hi mou en el seu interior.
- Em sento bé en aquest espai del SER.
ESTIGUES PRESENT I DESIDENTIFICA’T
- Des d’aquest espai, cada cosa que observo em desidentifica de la cosa observada.
- A mida que em desidentifico, em converteixo en el testimoni-observador del sentiment d’incapacitat que ara observo, acullo i sostinc.
- Entre jo que soc el testimoni-observador i el sentiment d’incapacitat, que és la cosa observada, es produeix l’espai buit que progressivament l’omple la Presència del SER, la Presència i la pau de DÉU.
- És des de l’espai-buit que em distancio del sentiment d’incapacitat.
- El sentiment d’incapacitat travessa aquest espai sense alterar-lo.
- Observo, acullo, sostinc amb amor.
- Al meu SER no l’altera cap sentiment d’incapacitat que travessa el seu espai.
- El SER és pura Presència infinitament amorosa.
TU ETS LA PRESÈNCIA. TU ETS EL SILENCI
- Esdevinc l’espai del SER, l’espai de la Presència.
- Observant el sentiment d’incapacitat que experimento i que es mou en aquest espai, de mica en mica em faig present a la Presència, m’uneixo a la Presència i em converteixo en Presència.
- En unir-me conscientment a la Presència em converteixo en Presència. Soc Presència.
- La Presència de Déu en mi, ha estat present des de sempre, des que em va cridar a l’existència.
- Déu, com a Presència, té cura de mi.
- La Presència em cuida amb un AMOR immens, infinit.
- Des d’aquesta Presència puc dir-me: soc totalment capaç d’estimar-me i d’estimar.
- Em penso amb capacitat de convertir-me en l’amor que soc.
- Em sento amb capacitat de convertir-me en l’amor que soc.
- Simplement estic present amb el que soc, amb el que experimento, amb el malestar d’incapacitat; estic present amb aquesta energia negativa, l’acullo i la sostinc, davant la Presència del meu SER, del meu Déu.
- La Presència transforma, dissolt tot sentiment d’incapacitat.
- La meva capacitat sorgeix del SER que soc. Soc amor.
- El poder de l’amor que soc, és la font de la meva capacitat.
- Simplement em rendeixo a aquest infinit amor.
RENDEIX-TE – DEIXA DE LLUITAR
- Em rendeixo completament davant del sentiment d’incapacitat que experimento.
- Rendir-me vol dir: deixo de lluitar, abandono les armes del judici, de voler canviar el sentiment d’incapacitat.
- Em rendeixo humilment a tot això que observo.
- Entrego les armes de la lluita a Déu.
- Em rendeixo del tot a l’amor que soc.
- Em rendeixo del tot a DÉU.
D’AIXÒ EN VULL MÉS
- D’aquest sentiment d’incapacitat que experimento, en vull més.
- Quina paradoxa!
- Em dono permís per fer un pas més: “D’això que observo i que experimento, en vull més”.
- Quan en vull més, faig un canvi radical a la consciència.
- Quan en vull més li estic dient a la ment, que no únicament deixo de lluitar per fer fora la incapacitat, sinó que ara, en vull més, i més, i més.
- Aquest canvi radical i paradoxal elimina completament el sentiment d’incapacitat, així desapareix i s’evapora per si sol.
- En vull més perquè em dona l’oportunitat d’evolucionar espiritualment.
- Evoluciono d’amor a amor, fins a convertir-me en amor incondicional.
CONVERTEIX-TE EN SILENCI
- A mida que observo la incapacitat del vell model del jo petit, experimento que l’espai s’omple del silenci de la Presència de Déu.
- És el silenci de la ment, que finalment calla.
- És el silenci del SER, que finalment parla.
- És el silenci de l’amor de Déu, que omple tot l’espai.
- És el silenci ple de pau, de compassió, d’amor incondicional per mi mateix i per a tothom.
- És el silenci de la Presència divina que omple tot l’espai d’Ella mateixa.
- Acullo aquest silenci, que no el produeix el meu esforç ni la meva voluntat.
- És el fruit natural de deixar espai a la Presència de Déu dins meu.
- Així em desvetllo a la Veritat.
- El SER omple l’espai interior de la Veritat i la pau de Déu.
- És el CONEIXEMENT EXPERIENCIAL DE LA CONSCIÈNCIA SUBJECTIVA INFINITA.
- Esdevinc CONCIENT de ser CONSCIENT.
- Gràcies Déu meu, de la teva Presència dins meu.
Sobre l´autor
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.