Quina diferència hi ha entre el món real i el món virtual?
Ara els estudiosos de la comunicació han fet una redefinició conceptual del significat de «món real» i «món virtual» que ajuda a comprendre millor el fenomen de la xarxa. Inicialment per «món real» s’entenia la «vida real» i per «món virtual» tot el que passa a l’espai impalpable d’Internet. Estrictament parlant, però, el contrari de «virtual» no és real, sinó «corrent», «actual». La paraula llatina virtus, (de la qual deriva virtual), indica potència, o una manera de ser dinàmic i inestable: quan alguna cosa està en potència, podria ser, però encara, de fet, no és. Tanmateix, això no va en detriment de la seva realitat. Això és vàlid per a la utilització d’una xarxa social, per al text d’una xerrada, per a les pàgines d’un lloc web: no es pot dir que no són reals, així són percebuts, passem les nostres converses, ens proporcionen informació. Però la propagació dels telèfons mòbils ha influït profundament en la redefinició de la relació entre real i virtual. Per la seva portabilitat i la immediatesa de la seva interfície, el telèfon ja no es percep com una eina, sinó que s’ha convertit en una veritable pròtesi del nostre cos, gràcies a la qual podem trucar, rebre trucades, enviar i rebre missatges de text, consultar l’agenda, descarregar unes fotografies i entrar a Internet. El fet significatiu és la reducció, fins a desaparèixer, dels límits entre real i virtual, entre «el món de la xarxa» i «el món en el que vivim». La nostra vida a la pantalla no és una cosa aliena de la nostra vida concreta, ens trobem, gràcies als nous dispositius tecnològics, davant d’una «virtualitat real» o millor encara d’una «realitat augmentada», perllongada més enllà dels límits de l’espai i del temps que tradicionalment la limitaven. Aquesta nova dimensió envolta profundament i naturalment als nostres fills. A nosaltres, els adults, ens pertoca la tasca d’interessar-nos cada vegada més i, de forma positiva, legislar i promoure el diàleg sobre el seu ús, riscos i conveniències.
Maria Rosa Pagliari, especialista en comunicació i adolescència.
Article publicat a la revista Ciutat Nova 157 (febrer-març 2015)
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.