Els beneficis d’estar oberts a qui veu les coses de manera diferent.
A l’antiga Grècia, el filòsof Sòcrates practicava una mena de diàleg interior, ja que ell mirava de comprendre la veritat de la vida i els valors que nosaltres hauríem de viure. Amb raó, ponderava les diferents idees i perspectives i qüestionava la validesa dels diferents arguments a favor i en contra d’allò que estava considerant. En la seva relació amb els estudiants, ell tractava, precisament, no de ensenyar-los el que ell pensava de les coses; els formulava preguntes i obtenia les respostes a través del diàleg, amb l’objectiu d’ajudar-los a examinar els seus propis diàlegs interiors i així trobar la veritat. En aquest respecte, Sòcrates sempre estava en diàleg, dins d’ell i amb els altres.
Fins recentment, la noció occidental de la intel·ligència humana havia estat marcada per dos aspectes: la raó i l’intel·lecte. La raó és el pensament interior i racional discursiu que considera i compara un concepte o punt de vista amb un altre, en la recerca de la veritat i, llavors, en treu conclusions i explicacions. Podríem dir que això és similar al diàleg interior de Sòcrates. L’intel·lecte, en canvi, és la capacitat de la intel·ligència humana d’obrir-se i anar més enllà d’ella mateixa. És la aptitud conscient per examinar el món que ens envolta, per aprendre i per considerar les visions que els altres en tenen, tenint en compte les seves perspectives i raonaments. Això és similar al diàleg exterior que Sòcrates practicava amb els seus estudiants.
Tanmateix, aquesta naturalesa dual del diàleg ha estat enfosquida en els darrers temps, amb conseqüències que podrien ser dramàtiques. Sembla que, avui, cada vegada més gent no pren en consideració punts de vista diferents per ponderar els diferents valors, en un diàleg interior obert a trobar la veritat de les coses. De fet, molts semblen tancar a pany i clau una opinió particular seva sense buscar-hi cap justificació o base racional. Empesos per la por o la necessitat de tenir raó, aquestes persones tallen el circuit del diàleg interior de la racionalitat, de considerar i ponderar diferents alternatives.
Si jo interrompo el meu diàleg interior d’aquesta manera, ja no estic realment obert al diàleg amb els altres. I sense aquest diàleg exterior, les relacions amb els altres poden esdevenir relacions de confrontació, abusives o manipuladores. Si jo no m’obro a quelcom més gran que jo mateix i les meves opinions, no puc obrir-me als altres com a possibles fonts de coneixement i portadors de veritat.
Actualment, amb aquesta mena d’actitud, algunes persones només cerquen habitualment d’altres que estiguin d’acord amb elles. I això que succeeix als individus pot igualment succeir als grups. Els grups socials, els partits polítics i les nacions poden deixar de reconèixer el valor del diàleg i de la cooperació amb les persones que consideren que són massa diferents d’ells mateixos. El diàleg públic sobre temes importants degenera en controvèrsies, obstruccionisme i conflictes, ja què els grups persegueixen únicament controlar-ho tot segons les seves pròpies opinions.
Quan sorgeixen els conflictes i els enfrontaments, hauríem de recordar les lliçons del passat recent, quan la gent va bandejar el diàleg i això va portar a diversos tipus de tirania i a les guerres del segle XX.
Hem de recordar que estem fets per al diàleg. Necessitem estar oberts al diàleg interior, on nosaltres considerem i sospesem tots els punts de vista, observant-ne curosament els pros i els contres. Necessitem entaular un diàleg real i obert amb aquells que tenen punts de vista diferents, amb respecte per ells, escoltant i reflexionant sobre el que ells diuen, així com expressant els nostres punts de vista.
En aquest respecte, hauríem de veure l’altre persona, grup, cultura o religió com a portador de punts de vista que poden enriquir-nos amb una experiència més amplia de l’experiència humana, i adonar-nos que el nostre diàleg ens dóna l’oportunitat de compartir recíprocament els punts de vista propis de cadascú.
Si actuem així, obtindrem, en correspondència, allò que tots avui necessitem: la necessitat de ser capaços de comprendre el nostre món i nosaltres mateixos més plenament, i en fer-ho així, utilitzem la nostra intel·ligència plenament. És així que podem trobar l’espai comú, respectuós de les diferències, on podem treballar junts per al bé comú.
Antonio Maria Baggio i Don W. Mitchell
Original en anglès a New City
Sobre l´autor
Després d'una àmplia experiència en el món de l'ensenyament, actualment és a la direcció de la revista Ciutat Nova.