Encara que a vegades no en siguem prou conscients, hem de reconèixer que vivim sota el domini del mercat. Una idolatria del mercat que guia els nostres desitjos i arribem a no distingir gaire què és fonamental i que és superflu. Arribats a aquest punt, crec que cal recuperar una paraula que no està gaire ben vista actualment: l’austeritat. Aquesta paraula que sembla aspra, dura, antipàtica… ens porta a la memòria privacions i prohibicions. Però en realitat, la cosa no va per aquí. L’austeritat ben al contrari, és com una espècie de maduresa psicològica que ens ajuda a saber triar allò que és necessari, deixant de banda allò que no ho és. Lanza del Vasto, deixeble de Gandhi, deia que l’austeritat és com aquella elegància de l’esperit que ens permet de deixar espais lliures, per poder omplir-los de generositat i d’acollida bondadosa als altres i a les seves necessitats.
No falten veus alarmistes que diuen : Compte! Una societat austera seria la ruïna del comerç i de la indústria, portant com a conseqüències més atur i el cost social que això provoca. Us asseguro que, en aquest sentit, jo no tinc la més mínima de les pors. No hi ha por perquè l’austeritat sempre restarà reduïda a unes minories determinades. La immensa majoria seguirà fidel a les directrius de la societat de consum. Trobar el gust a l’austeritat, no és una cosa que s’improvisi, no és una moda ni quelcom que es fa d’un dia per l’altre. És com una descoberta progressiva que ens fa entrar en una altra manera d’entendre la vida.
En realitat, no ha de ser la moda ni la publicitat qui m’han de dir què és el que haig de comprar. Hauria d’adquirir només allò que necessito. Quantes coses tinc que no necessito i que potser tu necessites. Quantes coses tens que no necessites i que tal vegada puc necessitar jo. Aquesta no és una actitud freqüent tot i ser molt necessària. És especialment convenient perquè és solidària i tendeix a beneficiar tant a aquell que té en escreix com a qui està mancat de l’imprescindible. Afavoreix l’estalvi, perquè redueix la despesa i fa possible una major disponibilitat per a ser solidaris. És ecològica, perquè disminueix la generació de residus. És sostenible, perquè els avantatges son molt superiors als inconvenients.
Erich Fromm denunciava aquesta dèria consumista, ja fa molts anys, quan encara la societat de consum no tenia la fortalesa actual. Deia Fromm: “si només parlem del que tenim o del que no tenim i voldríem tenir… ens caldrà, per sortir d’aquesta dependència, una reflexió que ens obri la porta a un canvi vital, i substitueixi el desig de tenir pel goig d’estimar”.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.