Una noia jove amb dos fills petits, de tres i un any, és veïna del carrer Torrent de l’Olla de Gràcia, i es va trobar al mig d’un aldarull d’una extraordinària violència. Trencadissa de vidres, contenidors bolcats -alguns també incendiats-, motos per terra, corredisses, càrregues policials… La noia, que anava amb els seus dos fills i temia especialment per la seva seguretat, va passar una angúnia de tal intensitat que es va sentir indisposada per una taquicàrdia i la va havre d’atendre una ambulància dels bombers.
Tot això m’ho va explicar el seu pare, un amic de tota la vida. Em comentava que la filla té una cardiopatia isquèmica i els fets d’aquesta mena l’afecten molt negativament. Això ens demostra que, sovint, en els fets de violència col·lectiva acaben “pagant justos per pecadors“, i rep qui té menys culpa.
Certament, en la convivència col·lectiva els comportaments han de tenir uns límits i, quan aquests s’ultrapassen, s’entra en zona perillosa. En el seu moment, el periodista i polític Rovira i Virgili, ja parlava de la importància que tenen “la mesura i el límit” per al bon funcionament de les relacions humanes.
Fa dos anys, al barri de Sants es van produir greus desordres, en l’intent de desocupar Can Vies. Aquesta setmana passada li ha tocat al barri de Gràcia, a una antiga sucursal de la Caixa de Catalunya que estava ocupada i rebatejada amb el nom de “Banc Expropiat“. Els ocupants hi estaven instal·lats tranquil·lament perquè a l’alcalde Trías li havia semblat oportú seguir pagant el lloguer del local al nou propietari. En el seu moment, aquest tracte, fet a esquenes dels llogaters, no s’havia fet púbic i ara hem sabut que s’havia arribat a aquest pacte provisional per no provocar una situació semblant a la de Can Vies i tenint en compte que els veïns recolzaven les activitats que s‘hi portaven a terme.
Quan l’equip d’Ada Colau es va assabentar d’aquest pagament irregular, va deixar de pagar-lo i en poc temps el jutjat ha exigit el desallotjament del local amb les manifestacions i aldarulls de tots coneguts.
Al local s’hi celebraven tertúlies, debats, projeccions de documentals, recollida d’aliments per a necessitats del barri… cosa que el veïnat veia molt bé. Tota una altra cosa és tombar contenidors i fer barricades amb ells, trencar vidres, tirar motos per terra, tombar cotxes, calar foc a un camió…
Crida l’atenció que els grups dels okupes no sempre coincideix amb els grups violents. Conec bé el barri de Sants i conec el personal que circula per Can Vies. He estat invitat a algun debat sobre temes del barri i tinc la impressió, gairebé la certesa, que aquella gent no és violenta. Tot i així, a Sants, com aquesta vegada a Gràcia, hi va haver desordres i violència. Qui ho provoca? La investigació policial dels Mossos, assenyala la presència de tres grups violents, formats per grups d’entre cinquanta i setanta persones cada un: Un de caràcter anarquista, un altre de caire antifeixista i un tercer de tipus revolucionari independentista. Aquest sembla que, segons fonts de la investigació, se sent més recolzat per la seva simpatia amb la CUP i la seva actual influència en l’estabilitat parlamentària. La presència d’algun element de cada grup entre els okupes serveix d’enllaç amb els grups violents, tot i que aquests okupes, afirmen que estan desvinculats dels episodis violents i que s’emmarcaria en l’entorn del moviment 15-M, sent aquet el punt de connexió amb les associacions veïnals i els representants polítics. Vist des de fora, sembla un mosaic de llums i ombres. Un garbuix difícil d’entendre.
Antoni Pedragosa (maig 2016)
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.