Hi ha frases que n’anomenem “lapidàries”. Són aquelles que tenen gràcia, que el seu contingut és just, és encertat, és raonable… que normalment estan formulades per persones notables de la vida pública… M’ha cridat l’atenció aquesta “frase lapidària” de Winston Churchill: “De cada calamitat en podem treure una oportunitat”.
A primera vista sembla un contrasentit, perquè normalment les adversitats ens agafen a contrapeu, ens entristeixen i ens sentim deprimits, fins al punt de creure’ns uns desgraciats. De seguida busquem culpables, que normalment són els altres, i per aquest camí no encarem el problema amb eficàcia. Afrontar les situacions adverses, requereix imaginació i treure el millor de nosaltres mateixos. Les situacions d’atzucac que semblen no tenir sortida no es poden afrontar des de la mediocritat. S’han de tractar des de l’excel·lència. Aleshores és quan a l’adversitat se l’hi obre una oportunitat.
En sentit contrari, quan un conflicte es gestiona malament, no solament no es resol, sinó que s’empitjora. Estem vivint un conflicte “territorial” de gran magnitud i, per acabar-ho d’adobar, no ha sortit l’excel·lència, sinó la burda vulgaritat, l’enfrontament, la desqualificació. En un dels últims actes de Barcelona Tribuna, va ser invitat Andrea Riccardi, president de la Comunitat de Sant Egidi. Vàrem preguntar-li per la possibilitat de mediació en aquest conflicte, com la seva comunitat ha fet amb èxit en altres casos, i va dir que no es donaven les condicions per poder fer-ho, perquè cal que les dues parts ho vulguin, sense posar límits ni condicions, circumstància que no es dóna en l’actualitat. Segons ell, serà un procés llarg, que exigirà molta paciència i que hauria de començar per establir relacions benèvoles i de simpatia entre les parts en conflicte, amb l’amable acollida de l’adversari, perquè això afavoreix la concòrdia, afluixa els mecanismes de defensa i, al mateix temps, afavoreix un marc propici per el diàleg.
Tots hem d’aprendre a ser menys viscerals i més flexibles; i allunyar-nos, uns i altres, de certs paràmetres intocables. Aprendre a relativitzar les posicions amb una escolta recíproca profunda, sense imposicions ni afanys de canviar l’altre, però amb la sana intenció de trobar solucions compartides, que ens podran portar a un escenari millor per a tots.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.