Cal consolidar un teixit social positiu que permeti la convivència harmònica a tots els nivells, salvaguardant la identitat i la salut com a persones, grups o països, i a la vegada actuant solidàriament. Això vol dir augmentar l’estima mútua entre els sistemes humans i trobar camins operatius de comunicació de qualitat per a la negociació.
Entre els beneficis de la prosocialitat podem ressaltar la prevenció de la violència i la competitivitat agressiva a mig termini, amb la consegüent millora del clima social, i l’augment de la intel·ligència emocional i la salut mental i integral de tots els subjectes o grups implicats.
Quant a les accions que responen al comportament prosocial, destaquem l’ajuda física o verbal, donar i compartir, el consol verbal, la confirmació positiva de l’altre, l’escolta profunda i l’empatia, la solidaritat i la cohesió i unitat.
Prosocialitat col·lectiva i estructures.
No obstant, si bé l’individu és fonamental, a l’hora de considerar una optimització social, hem d’afrontar de manera imprescindible l’estructura social en el seu conjunt. En aquest article prenem la ciutat com a marc de referència en el que la persona es modela, es conforma, se socialitza.
La psicologia interpersonal ens demostra que una relació entre dues persones difícilment serà funcional, ajustada, harmònica, madurativa i fins i tot durable si la seva convivència es limita a una dinàmica controlada per regles, acords o pactes negatius. Qualsevol especialista intentaria, doncs, construir un teixit d’intercanvis positius que progressivament fonamentessin noves actituds.
Gràcies a la teoria sistèmica, avui sabem que és possible una certa generalització dels processos terapèutics positius, des de l’àmbit interpersonal al social, gràcies a una relativa semblança de les propietats de tots els sistemes i de les relacions entre ells, des dels sistemes sub-atòmics fins als microcòsmics. I possiblement aquesta semblança és més gran encara entre els sistemes personals i socials.
Coneixem que els supra-sistemes condicionen els sistemes i aquests, al seu torn, els sub-sistemes, però també és cert que aquests últims s’influeixen a uns i altres. Igualment podem dir que les estructures, les lleis, les institucions conformen els individus, però, de la mateixa manera, els individus, les famílies, els grups informals, les organitzacions, les empreses, poden ser agents actius de canvi de la realitat social.
ELS FACTORS:
- Respecte i estima per al “desconegut”, l’antipàtic, el diferent.
- Habilitats de relació interpersonal i social
- Valoració positiva de les accions de “l’altre”
- Creativitat i iniciativa prosocials en la vida ciutadana
- Comunicació de qualitat prosocial
- Anàlisi d’alternatives prosocials en els conflictes
- Generació d’accions solidàries
- Prosocialitat entre ciutats i pobles
La ciència, especialment des de la pedagogia i la psicologia, ha deixat d’analitzar i descriure únicament els obstacles de les dinàmiques socials i s’està comprometent en la recerca d’estratègies que permetin assenyalar els camins optimitzadors per construir actituds i comportaments facilitadors de dinàmiques sanes.
Existeix, doncs, una prosocialitat col·lectiva, és a dir aquelles accions col·lectives prosocials puntuals, o aquelles característiques de grups, col·lectivitats o pobles que s’han perpetuat com a típiques i que es poden reconèixer entre les seves arrels, costums, tradicions, refranys, història, institucions, personatges que sobresurten per la seva significació prosocial i, en definitiva, per la cota de civisme i ciutadania.
L’existència d’aquests models col·lectius de convivència social ens permetrà ajudar a incrementar conductes grupals prosocials, tant en el si d’aquests com en relació amb els altres.
La ciutat com a model educant
A la ciutat, els líders socials, els legítims i els espontanis, han d’oferir camins d’intervenció per facilitar les conductes concretes que alimentaran la identitat prosocial.
Un projecte d’optimització prosocial de la ciutat es basa en els següents valors:
- el respecte vital de la dignitat de qualsevol persona
- l’estima per l’altre
- la comunicació de qualitat
L’aplicació d’un programa d’optimització requereix apuntar als qui estan animats per una consciència i motivació per al canvi prosocial, ja que ells donaran el primer pas que es tradueix en un cost o inversió de temps, energia i recursos.
En una ciutat comptarem, per un costat, amb funcionaris i treballadors de l’administració local i dels serveis públics en general, i a l’altre costat hi trobarem els receptors: els ciutadans, persones que visiten la ciutat, grups en risc d’exclusió o en situacions de marginalitat.
EL MODEL UNIPRO
La prosocialitat col·lectiva proposa el model UNIPRO que es pot consultar en els enllaços i bibliografia al final de l’article. Es tracta de promocionar grups creatius de ciutadans que mitjançant un mètode participatiu elaboren una llista de comportaments prosocials personals i d’actuacions socials a aplicar després dels cursos de formació.
La formació ciutadana es realitza a partir de cursets específics per als agents o operadors de cada servei de la ciutat, i mitjançant els mitjans de comunicació per a tota la ciutadania, evitant confondre’s amb la publicitat a vegades enganyosa, o amb campanyes promocionals i eslògans.
També es planifiquen programes específics per a joves, persones grans i grups necessitats, així com un servei de mediació prosocial, per oferir a la vida dels barrris, amb possibilitat d’intervenció entre grups en conflicte.
Per saber-ne més:
Escritos sociolpolíticos. “La prosocialidad, alternativa de calidad para la vida ciudadana. Algunos elementos ilustrativos para un proyecto concreto” Roche, R. (Ed). Ciudad Nueva – Buenos Aires 2010
Sobre l´autor
Investigo des dels anys 80 si la ciència psicològica pot confirmar que estimar els altres és funcional per a la salut integral de la persona i per crear harmonia i unitat en les relacions interpersonals. N’estic convençut.
Gràcies Robert. M’ha agradat molt aquest article i com tu estic convençuda que estimar a l’altre, pot canviar moltes coses.
Gràcies Robert. M’ha agradat molt aquest article i com tu estic convençuda que estimar a l’altre, pot canviar moltes coses.
“aumentar la estima mutua entre los sistemas humanos” leo que dice la prosocialidad, hace poco dijo el presidente Pedro Sanchez, lo transcribo parafraseado: “es natural que la oposición desgaste al gobierno”, sabemos lo que significa éste desgaste, aunque el fin último pueda decir la oposición sea gobernar nosotros, porque lo haremos mejor, es éste “desgaste” aceptado como un medio lícito para interactuar con un rival, lo que plantea otros valores morales. Si la prosocialidad propone como valores, la fraternidad, la estima, la comunicación de calidad y lo aceptado es el degaste del adversario, muestra un conflicto en el campo de los valores morales, fácil de resolver por ejemplo en una comunidad cristiana pero sino, como fundamentamos esos valores? Decir que la prosocialidad crea dinámicas positivas(es decir, juzgar por los frutos) es entrar otra vez en un sistema moral. El abatir al adversario es algo muy publicitado, como lo es la política y algo muy aceptado como algo “bueno”.
“aumentar la estima mutua entre los sistemas humanos” leo que dice la prosocialidad, hace poco dijo el presidente Pedro Sanchez, lo transcribo parafraseado: “es natural que la oposición desgaste al gobierno”, sabemos lo que significa éste desgaste, aunque el fin último pueda decir la oposición sea gobernar nosotros, porque lo haremos mejor, es éste “desgaste” aceptado como un medio lícito para interactuar con un rival, lo que plantea otros valores morales. Si la prosocialidad propone como valores, la fraternidad, la estima, la comunicación de calidad y lo aceptado es el degaste del adversario, muestra un conflicto en el campo de los valores morales, fácil de resolver por ejemplo en una comunidad cristiana pero sino, como fundamentamos esos valores? Decir que la prosocialidad crea dinámicas positivas(es decir, juzgar por los frutos) es entrar otra vez en un sistema moral. El abatir al adversario es algo muy publicitado, como lo es la política y algo muy aceptado como algo “bueno”.