L’arquebisbe emèrit de Ciutat del Cabo, Desmond Tutu, ha estat guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2014 per la seva tasca en contra de l’Apartheid a Sudàfrica, en estreta col·laboració amb Nelson Mandela.
L’anàlisi que Desmond Tutu fa de les diferències entre el món ric i el món pobre demostren qüestions que sovint ens passen per alt.
En el seu discurs d’agraïment, i tot parlant del canvi climàtic, deia que el món ric, quan fa molta calor,posa l’aire condicionat, quan fa fred posa la calefacció i quan hi ha sequera fem portar l’aigua d’allà on sigui. Els ciutadans del món ric estem molt protegits davant de les inclemències del temps. En canvi, el món pobre pateix d’una forma dramàtica les conseqüències del canvi climàtic. Quan hi ha sequera l’agricultura de subsistència es transforma en fam. Ras i curt: podríem dir que el món pobre es veu perjudicat per un problema que no ha creat ell, sinó que l’hem creat nosaltres. Desmond Tutu, diu que no ens acabem de creure seriosament la gravetat del problema, fins al punt que fem més cas de les informacions mediatitzades per interessos de les grans petrolieres, que les observacions de la comunitat científica.
El nostre ambient potencia que pensem sempre en nosaltres mateixos en primer lloc i tan sols pensem en els altres en funció del profit que podem treure d’ells. Aquest sistema de vida ens ha portat a no ser conscients que tots formem una única família humana i habitem una casa comuna, que és la Terra. Dit això ens podem preguntar si és possible convèncer la gent del món ric de la necessitat d’un canvi d’estil de vida. Un canvi que no serà fàcil, perquè tota la societat s’ha convertit en una mena de supermercat, que ens fa creure que necessitem moltes més coses de les que en realitat ens calen.
I això ens portaria a una segona pregunta: som prou conscients que per consumir cal produir, i que per produir cal consumir energia?…i això es transforma finalment en un abocament diòxid de carboni a la atmosfera, molt superior a les necessitats que té el regne vegetal per portar a terme la seva funció clorofíl·lica.
Desmond Tutu, va proposar fer una incansable pedagogia del que hauria de ser un consum responsable i un acurat control del desig. Encara que va reconèixer que el desig és motor de moltes iniciatives, cal veure aquelles que ho són per pur caprici personal o aquelles altres que van encaminades al bé de la humanitat. Des d’aquest espai, agraïm a Desmond Tutu les seves sàvies reflexions.
Antoni Pedragosa
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
Moltes gràcies per subratllar-nos aquestes consideracions. Ens haurien de conscienciar d’una vegada per totes d’aquesta trista realitat i fer tot el que estigui al nostre abast per posar-hi remei encara que només sigui un petit granet de sorra, perquè molts granets fan una gran platja.