Francesc d’Assís, va ser un personatge excepcional. Un autèntic pioner de la cultura de la pau. En l’època de les Creuades, Francesc no va sentir la solidaritat militar amb els seus, sinó que va anar al camp adversari a parlar amb el Sultà Melek-el-Kamel. Allò que molts qualificaven d’una autèntica bogeria, no era altra cosa que una fidelitat profunda a l’Evangeli, que construeix la pau amb l’amor als altres, sense mirar qui són o què creuen.
Aquest treball de Francesc d’Assís en favor de la pau va motivar que l’any 1986 Joan Pau II escollís aquesta ciutat italiana, Assís, per celebrar aquella memorable trobada, per pregar junts per la pau, amb els líders de les principals religions. A aquella trobada l’han succeït moltes d’altres de semblant. La Comunitat de Sant Egidi, ha agafat la responsabilitat d’organitzar-les i a Barcelona se n’han celebrat dues, l’última l’octubre de 2010. Al final es va redactar un manifest signat pels líders de les religions participants. Aquet manifest té forma de pacte i de compromís. Entre altres coses diu: “Hem deixat una dècada, en què el món ha cregut més en l’enfrontament i la violència que en el diàleg i la pau. És necessari que el món es converteixi en una família de pobles, de forma que ningú vulgui dominar ningú. El tracte ha de ser sempre d’igual a igual. Però per fer això, el món necessita diàleg. Quan invoquem a Déu per odiar, per humiliar o per eliminar l’altre, estem actuant contra Déu. La pau no s’aconsegueix amb la victòria d’uns i la derrota dels altres. Només a través del diàleg es pot construir la pau. El diàleg ens fa més humans, més persones. En les societats plurals i diverses com les actuals, és necessari aprendre l’art del diàleg, per aprendre a conviure. Un món sense diàleg, és un món sense futur. Un món sense pau, és un món sense futur. Construir la pau exigeix no defallir mai, no trencar mai el diàleg. Cap conflicte d’interessos, pot resistir l’amor pacient i generós que educa per construir un món, on l’autènticament important, ni es compra ni es ven. Que aquesta, pugui ser la dècada de la pau, del diàleg i de l’esperança.”
Així acaba aquest manifest, que ens empeny a generar vincles d’amistat i confiança per generar el desitjat camí de la pau. Quin serà el resultat de tot això? Dons el veritable resultat serà que aquest camí continuï i no s’aturi mai.
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa
FRANCESC D’ASSÍS I EL SULTÀ MELEK-EL-KAMEL.
[embedyt]https://www.youtube.com/watch?v=zsmUt37GP00[/embedyt]
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.