DISCERNIR DES DE LES QUALITATS DEL SER
Discernir és la voluntat honesta d’adonar-te de la falsedat de l’ego, de com inconscientment t’enganya sota capa de “bona intenció” de voler canviar i viure del SER. En realitat és un engany més de l’ego.
Discernir és adonar-te que qui gestiona els teus pensaments, sentiments, sensacions, decisions és el jo petit.
Per discernir habitua’t a observar-te.
Si vols exercitar el discerniment has de recórrer a les qualitats del SER, començant en el nivell de consciència de la raó que calibra 400. La raó és una qualitat del SER, una característica de la qual és la intel.ligència. El SER en aquest nivell 400 és intel.ligent.
L’ego no és intel.ligent, és astut. L’ego supleix la intel.ligència amb l’astúcia. Intel.ligència i estúcia són qualitats ben diferents. L’una defineix el SER, l’altra l’ego.
COM HO FA L’EGO?
Exercita l’astúcia mitjançant el xantatge emocional.
Per adquirir el control sobre el teu jo petit necessites conèixer com desenergetitzar l’astúcia de l’ego i l’energia que la sustenta, amb la finalitat de viure tranquil, seré, en pau i amor.
En el discerniment no hi valen justificacions, racionalitzacions, etiquetes, interpretacions, expectatives, anàlisis. Analitzant només reforces l’activitat mental, que en ser pura mentalització, és com el gos que vol atrapar-se la cua i no para de girar sobre ell mateix sense aconseguir-ho. Quan el jo petit dona voltes sobre si mateix, és com una bola petita de neu que es llença des del cim, i a mida que rodola avall es fa més i més grossa. Aquest joc del jo petit, consistent en donar voltes mirant-se a si mateix, impossibilita el discerniment, la presa de consciència, l’observar. Al final de cada joc, el jo petit es queda en el mateix nivell de consciència inconscient de sempre, perquè sempre es queda en la ment.
El problema del jo petit és que està identificat amb si mateix. Aquesta identificació el separa del SER. La solució de tots els problemes humans la trobem en l’estat d’unió amb el SER, que és la PRESÈNCIA divina al nostra interior.
Discernir permet recuperar parts inconscients, mitjançant l’exercici d’observar amb les condicions descrites.
És fàcil entendre la diferència entre aquestes dues consciències:
El SER és la consciència conscient total. És quan sóc conscient de ser conscient.
- El jo petit té una part conscient, evolucionada, subtil, però conserva una part inconscient que té molta energia, molta força i que la controla i la gestiona l’ego. És aquesta part inconscient la que genera tant de sofriment.
Es tracta de desenergetitzar la part inconscient del jo petit.
L’experiència dels mestres espirituals mostra que es desenergetitza mitjançant l’observació completament lliure d’expectatives i de qualsevol emoció negativa.
Això no vol dir no tenir pensaments, sentiments, sensacions d’angoixa, de preocupació, de por. Van i venen contínuament. Formen part de l’activitat de la ment.
Justament, tant els pensaments anticipats catastròfics, com els records culpabilitzadors del passat, sorgeixen de l’arsenal d’energies de l’ego acumulades a l’inconscient, objecte específic d’observació.
Sabem que qualsevol sofriment és fruit de la resistència que l’ego activa per protegir els posicionaments inconscients en els que ens té atrapats. Vist des del SER, el sofriment indica la presència activa dels personatges que hem de posar a la llum de la consciència. Fins que no assolim l’estat d’unió amb la PRESÈNCIA del SER, la identificació amb els nostres personatges és la font de sofriment.
DESENERGETITZA ELS SENTIMENTS DE VERGONYA, NO VÀLUA, SEPARACIÓ.
Aprendre a desenergetitzar el jo petit, és desposseir-lo de la seva energia. S’aprèn practicant l’observació.
Per exemple: Sento angoixa pensant en les conseqüències de quelcom que he dit o fet, o de quelcom que hauria d’haver dit o haver fet diferent. La ment anticipa un pensament irracional catastròfic que em genera angoixa. La ment fabrica una fantasia irracional sobre quelcom dolent que em pot passar en un futur o em connecta amb les conseqüències negatives d’un fet passat. Qualsevol d’aquests pensament desvetlla sentiments i sensacions d’ansietat, de preocupació, d’angoixa, de neguit, de por, de culpa, d’incapacitat, de soledat, de no vàlua, d’abandó, de no ser digne d’amor i sí de càstig. Qualsevol d’aquests estats d’ànim és causa de sofriment. Són el nucli d’on sorgeixen els nostres personatges. Són els estats emocionals amb els que el jo petit s’ha habituat a sobre viure. La fantasia de la ment és exuberant.
Qualsevol d’aquestes sensacions és la manifestació conscient que amaga la part inconscient del jo petit.
Quina és la part inconscient que he d’observar?
Aprofitem aquest primer exercici per centrar l’observació en les emocions negatives corresponents al nivell de la vergonya. Per tant, començo a observar els pensaments de no vàlua, soc causa, no mereixo, soledat, abandó, separació.
Sense voler canviar res, observo els sentiments que experimento, i contacto amb la sensació d’angoixa i sofriment.
Sense reprimir-la ni ignorar-la, connecto mentalment amb el SER, el faig conscient, li demano llum, guia, perquè m’ajudi a sostenir el malestar. Em situo en el SER, miro, observo la sensació, el pensament, l’emoció que em neguiteja i em fa sofrir. Em mantinc en aquesta actitud tot el temps que calgui, sense etiquetar, sense esperar res. Em permeto de no intervenir com sempre he fet, perquè si intervinc ho farà l’ego defugint, reprimint el malestar. Ara deixo que tot esdevingui per si sol. Em confio al SER, i deixo que ell actuï.
Sostinc l’actitud d’observació repetint-me la pregunta:
- Qui soc jo?
Deixo que em vinguin definicions, percepcions, conceptes, experiències sobre qui sóc jo. Però simplement les miro i deixo que desfilin en la ment, sense seguir-les.
Mentre mantinc l’observació, em venen dubtes; els pensaments irracionals anticipants i les memòries angunioses del passat persisteixen; de moment no canvia res; apareixen expectatives, judicis, etiquetes, interpretacions, tot tipus d’energies negatives que justament vull entregar, però persisteixen en la ment; mantinc la intenció d’observar-les i entregar-les; es repeteixen els mateixos embats de l’ego que es resisteix; invoco l’ajuda del SER; de mica en mica, mentalment, em situo a prop del SER; des del SER observo la no vàlua, l’abandó, la soledat, el rebuig, la separació, el no mereixement, el “sóc causa”. Tota aquesta activitat de la ment l’observo i m’adono que forma part d’una dualitat: el que observa i la cosa observada.
Em mantinc ferm mirant tota aquesta activitat de la ment i a força de simplement mirar-la, de mica en mica em vaig relaxant. Prenc consciència que es tracta de l’activitat de la ment. En un determinat moment em pregunto:
- Qui observa tota aquesta activitat de la ment?
Permeto que la resposta a aquesta pregunta, obri un espai dins meu, des del qual començo a distanciar-me d’aquestes energies negatives; observo com s’obre un espai buit entre jo que observo i les energies negatives de la vergonya observades. Aquest espai buit em va distanciant i desidentificant de les energies de vergonya. De mica en mica m’adono que qui observo soc jo; en prenc clara consciència; em vaig convertint en el testimoni dels meus personatges de vergonya.
Quan més em desidentifico dels personatges de vergonya, més sento “la PRESÈNCIA”. De mica en mica, m’hi obro, m’hi entrego, deixo que Ella es faci càrrec de mi i de tot el que observo. Des d’aquesta PRESÈNCIA observo les resistències que apareixen i les accepto; deixo que flueixin sense intervenir-hi; no faig res que no sigui observar; exercito la paciència; abraço la humilitat; per primera vegada començo a gestionar des del SER les energies negatives de la vergonya; successivament repeteixo aquest exercici; deixo que els fruits apareguin per si sols; abandono la necessitat de controlar el procés; a força de repetir l’exercici, començo a experimentar la pau, l’amor, la serenor de la PRESÈNCIA del SER. Experimento un espai de llibertat interior mai experimentada. Amb el temps, percebo el silenci. L’espai buit fins ara ple de moviment mental i emocional, ara l’omple el silenci de la Presència. I la sensació és d’un alliberament incommensurable.
LA VERGONYA ÉS UN PROGRAMA SUBTIL I MOLT INCONSCIENT
La vergonya, un aspecte important a considerar en el camí d’evolució espiritual, es troba tan enterrada en el subconscient, que no ens adonem de fins a quin punt està allà present, condicionant la nostra vida.
Alegra’t quan se’t posi de manifest, perquè és l’oportunitat per prendre’n consciència.
Sovint som víctimes del sentiment de no vàlua i no en som conscients. La vergonya té diverses cares inconscients:
És la programació de “no existeixo” sobre la qual la ment, amb la seva enorme creativitat, s’inventa tota mena de raons i justificacions com és ara: “no valc, per això soc ignorat”, “no soc important, per això no existeixo”, “no tinc dret”, “no soc ningú”, “no serveixo per res”, “em sento sol”, “no trobo ningú que em vulgui”, “de petit, a casa, sempre em deien que mai seria res, que no serviria per res”, “mai s’interessaven pels meus resultats a l’escola”, “sempre m’exigien més i més, i mai estaven contents, per molt que m’esforcés”, “sempre he pensat que ni a Déu li importo”, “em sento ignorat i abandonat per Déu”, etc.
L’arrel de la vergonya amb cada un dels seus matisos, és una creença tan arrelada, que no actua com un pensament conceptual. Més aviat opera inconscientment en forma d’experiència de què “jo no soc vàlid per a ningú”, i que sorgeix de forma recurrent a qualsevol moment, a causa de l’hàbit que aquesta creença ha generat en la teva vida sense que te n’adonis.
La creença pretén compensar el sentiment de “no existència”, de “no vàlua”, de “solitud”, de “no sóc digne”, de “em sento separat de mi mateix, dels altres” i, sorprenentment, donat que és una creença arrelada molt profundament, és inconscient i et fa viure el sentiment de “em sento separat de Déu”, “a Déu no li importo”, “Déu no atén les meves pregàries”, “Déu no té temps per a mi”, “no li preocupo”, “no soc important per a Ell”, etc.
T’has habituat tant a viure aquesta creença, que ja no saps viure sense ella i creus que així són les coses i no poden ser d’una altra manera. Així de forta, profunda, recurrent i potent és aquesta creença. L’has d’observar amb molta paciència per reconèixer-la i lliurar-la a Déu.
És com el granger que ha nascut en una granja i des de nen s’ha habituat a l’olor dels animals, de l’estable, a l’olor dels fems. Amb el temps s’ha acostumat tant a l’olor, que l’ha incorporada i no li molesta. Un dia algú li diu que la seva casa fa olor a estable i que ell desprèn una fortor desagradable. Potser aleshores el granger comença a adonar-se que, efectivament l’altra persona experimenta una fortor que a ell no li molesta.
De tota aquesta comparació es desprèn una recomanació: Reconeix davant Déu, els anys que ha estat sota aquesta creença; assumeix la responsabilitat de no saber com desfer-te del sentiment de no vàlua, de soledat i de separació. Dona-li gràcies d’haver-te alliberat de la creença que fins ara mantenies sense ser-ne conscient. Ara t’adones que es tracta d’una gran mentida, en la que, per ignorància i innocència, hi has cregut fins ara. Ara observes aquesta creença cada cop que se’t manifesta i l’entregues a la Presència del SER. Li entregues tota la identificació que arrossegues amb aquesta creença. Ara t’adones que és falsa i li dius: “la deixo anar”, “l’entrego a les teves mans”, “ja no m’identifico més amb ella”, “aquesta creença i identificació ja no soc jo”, “aquesta no és la meva identitat”.
T’asseguro que després d’aquest exercici fet amb tot el cor et sentiràs alliberat.
TREBALL PACIENT, INSISTENT, HUMIL
Aquesta part requereix molta pràctica, sobretot al començament. Amb el temps experimentes que l’energia del jo petit es dilueix, sense cap esforç per part teva. Només has de permetre que es produeixi, sense intervenir-hi.
Aquesta disposició permet observar les parts inconscients del jo petit que de mica en mica, un dia i un altre, emergeixen del fons del neguit, de l’angoixa, del sofriment de la vergonya.
Així es produeix l’espai entre qui observa i les energies observades de la vergonya.
De mica en mica vas discernint qui és el jo observador (el testimoni) i qui el jo protagonista. La confiança en el SER permet desidentificar-te del personatge.
Comença observant com és l’energia del SER, ben diferent de l’energia de la vergonya.
L’energia del SER es pot anomenar intel·ligència innata, divina, esperit, el quant, la força vital, ment infinita, l’observador, intel·ligència universal, camp quàntic, poder invisible, pare-mare, vida, energia còsmica o poder superior. La diguis com la diguis, has de veure aquesta energia com una font il·limitada de poder dins i al voltant teu en el que creguis al llarg de la vida.
És la consciència de la intenció i l’energia de l’amor incondicional.
A aquesta energia li és impossible jutjar, castigar, amenaçar o prohibir res a ningú perquè s’ho estaria fent a si mateixa i això és impossible.
Només dona amor, compassió i comprensió. Ja ho sap tot de tu (ets tu el que s’ha d’esforçar a conèixer-la i mantenir una relació amb ella). T’ha estat observant des del moment en què vas ser creat. Ets una prolongació Seva.
Només espera il·lusionada, admirada i pacient, només vol que siguis feliç. I si ets feliç sent infeliç, també ho accepta. Així és d’il·limitat el seu amor.
Aquest camp invisible que s’auto-organitza és savi més enllà de la teva comprensió, perquè existeix a través d’una matriu d’energia interconnectada que s’estén per totes les dimensions en l’espai i el temps, el passat, el present i el futur. Ha estat registrant els pensaments, els desitjos, els somnis, les experiències, la saviesa, l’evolució i el coneixement des de l’eternitat. És un camp immens, immaterial, multidimensional i no lineal d’informació. «Sap» molt més que tu i que jo (encara que creguem saber-ho tot). La seva energia es pot comparar a molts nivells de freqüència, i com les ones de ràdio, cada freqüència implica informació. Com tota vida a nivell molecular, vibra, respira, dansa, brilla i està viva; és completament receptiva i dúctil a les teves intencions.
Sigues pacient i humil, perquè tot això no es fa en una hora, ni en un dia. Requereix setmanes i potser mesos, dedicats completa i pacientment a observar. Alguns els costa anys, altres tota la vida. Tot depèn del compromís de cadascú.
DECLARA: ADMET EN VEU ALTA L’EMOCIÓ DE VERGONYA (NO VÀLUA) QUE ET LIMITA.
En aquesta part del procés de meditació dius en veu alta qui has estat i el que has estat ocultant de tu. Expliques la veritat sobre tu, deixes enrere el 
passat i tanques l’escletxa que tens oberta entre la persona que aparentes ser i la persona que ets en realitat. Declarant en veu alta, et desprens de la teva façana i dels constants esforços per ser una altra persona. En declarar la veritat sobre tu en veu alta, estàs trencant els vincles emocionals, acords, dependències, afeccions, llaços i addiccions amb tots aquests estímuls exteriors de la teva vida; estàs tallant la identificació amb els teus personatges de vergonya.
A més, en admetre en veu alta les teves limitacions i revelar el que has estat ocultant, alliberes al cos de ser la ment i permets que el buit entre qui aparentes ser i qui ets realment, l’ompli la PRESÈNCIA del SER. Quan expresses en veu alta qui has estat, també alliberes l’energia emmagatzemada en el cos. I més tard, mentre medites, podràs fer servir “l’energia alliberada” per crear un nou espai en el SER i una vida nova.
Tingues en compte que el teu cos es resistirà a fer-ho. El teu ego amaga automàticament aquesta emoció perquè no vol que ningú sàpiga la veritat sobre ell. Vol seguir tenint el control. El servent de l’ego fins ara, s’ha convertit en l’amo. Ara l’amo, en fer-se responsable, fa saber al servent, amb molt d’amor, que s’adona de l’egoisme inconscient, subtil, enganyós en el que ha viscut fins ara. Per aquesta raó és lògic que el teu cos no vulgui cedir-te el control, perquè no es fia de tu, ara que t’has obert a la Presència del SER. Però si obres la boca i li ho vas repetint en veu alta, malgrat la seva resistència, s’anirà sentint cada vegada millor i més alleujat i el teu SER començarà a recuperar el comandament.
Així és com defineixes qui ets realment sense fer cap associació amb el teu entorn. Estàs trencant el vincle energètic amb la inclinació emocional amb tots els elements del món exterior. Admetre alguna cosa és un acte de reconeixement interior, i declarar alguna cosa és reconèixer-ho exteriorment.
Accepto els errors que he comès.
- Accepto les limitacions del meu jo petit.
- Accepto les conseqüències d’haver viscut sota els efectes de la vergonya.
- Ara observo els meus errors i limitacions, els faig conscients i permeto que la Presència del SER els dissolgui.
LLIURA’T
Abandona’t al poder superior de la PRESÈNCIA del SER i deixa que resolgui les teves limitacions. Simplement entrega’t amb una actitud sincera, humil, honesta, segura, clara, apassionada, confiada.
Després aparta’t del mig.
Recolzat en el SER, li deixo espai, em distancio i em desidentifico de la vergonya i els seus efectes.
- Entrego tots els efectes i conseqüències de la vergonya al SER.
- M’entrego al SER.
De mica en mica, et vas coneixent en profunditat. Aquest observar tot el que apareix, sigui el que sigui, et permet fer conscient, la part inconscient que l’ego manté sota el seu control. Tot ho poses sota la guia i la llum de la Presència del SER. El resultat és que un espai de silenci envaeix la teva ànima i et sents lliure de veritat.
Practica la guia-meditació diàriament.
GUIA-MEDITACIÓ
Escull una de les energies negatives de la vergonya. Detecta aquella que et causa sofriment, angoixa, conflictes de forma recurrent. Observa, reconeix, accepta i deixa que es dissolgui i se’n vagi per si sola:
- Reconec els pensaments, sentiments, sensacions de soledat, abandó, separació.
- Reconec l’angoixa i el sofriment que aquestes emocions negatives generen en mi.
- Reconec les arrels profundes d’aquestes energies en mi.
- Reconec que he viscut sota els efectes d’aquestes energies durant la meva vida.
- Reconec les reaccions que encara provoquen dins meu aquestes energies.
- Reconec que la part inconscient d’aquestes energies té molt força.
El que ens permet acceptar-nos és saber que estem admetent els nostres errors i fracassos davant un poder superior, com és la PRESÈNCIA del SER, i no davant un altre ésser humà tan limitat com nosaltres. Per aquesta raó quan admetem alguna cosa davant nostre i davant el poder universal de la PRESÈNCIA, es produeix això:
- No hi ha càstig.
- No hi ha judicis.
- No hi ha manipulació.
- No hi ha abandonament emocional.
- No hi ha acusacions.
- No hi ha xantatge afectiu.
- No hi ha rebuig.
- No hi ha desamor.
- No hi ha condemna.
- No hi ha separació.
- No hi ha prohibicions.
- Guia’m, perquè per mi mateix no sé res.
- Només teu és el poder i la glòria.
Sobre l´autor
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.
Excelente, yo lo había concebido desde la reconstrucción de la autoestima, cuando hizo efecto en mi yo interior sentí la libertad 🗽 de la que hablas al controlar el ego a través del SER, Gracias por compartir tus conocimientos reconstructores del alma.