Durant temps i temps s’ha viscut, dissortadament, una cultura patriarcal que ha generat una societat asimètrica. L’home ha dominat la dona i la dona, fruit d’un model social de l’època, es deixava dominar. Les responsabilitats i les decisions les prenia sempre l’home, i la dona generalment les acceptava sense discutir, i quan les discutia, es podrien produir, i encara es produeixen, fets de violència que podien acabar de la pitjor manera.
Aquesta societat patriarcal ha generat una patologia greu: el masclisme, on es fa present l’actitud possessiva dominadora i violenta de l’home respecte de la dona. D’una banda veiem la violència de gènere, en què l’home tracta bàrbarament la dona, com si fos objecte de la seva propietat. El màxim exponent d’aquesta actitud, és la prostitució, que converteix el cos de la dona en un negoci. I la dona es troba entre el client i el proxeneta, patint un autèntic esclavatge en ple segle XXI.
La Declaració Universal dels Drets Humans, ens recorda el que no hauríem d’haver oblidat mai: “Tothom és igual en dignitat”. A partir d’aquí caldrà redefinir què és la masculinitat i què és la feminitat, perquè no es repeteixin els errors passats en cap sentit.
La masculinitat autèntica no té res a veure amb les actituds possessives, dominadores o violentes. Sí que té a veure amb les ganes de fer feliç la persona estimada, d’ajudar-la i comprendre-la, amb les ganes d’obrir un diàleg serè i sincer, per dir què ens agrada i què no ens agrada. I una generositat gratuïta, que es dóna sense esperar res a canvi.
També cal posar al seu lloc just la feminitat. Lluny de tota forma de submissió, la dona sap molt bé el que vol i el que no vol. Té necessitat d’estimar i sentir-se estimada, i també de sentir-se reconeguda, valorada i respectada. Aquestes dues maneres d’entendre la vida des de la masculinitat i la feminitat es necessiten i es complementen. Però… Importantíssim! Ningú per sobre de ningú. I des de la més absoluta igualtat, celebrar junts la gran festa de la vida.
Aleshores situaríem la sexualitat en el marc inseparable de l’estimació recíproca, on es comparteixen sentiments i desitjos. Cal saber transmetre aquesta realitat, i ser capaços de crear un marc educatiu per als nostres joves, on la passió amorosa es pugui expressar des de la igualtat, amb llibertat i respecte, i obrir una manera més humana i més bonica d’entendre la relació entre l’home i la dona.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.