Ha estat 12 anys president de la UNESCO. Després ha presidit la Fundació cultura de pau. Quan va presentar aquesta fundació, Federico Mayor Zaragoza, va fer una anàlisi i un diagnòstic del món actual. Ell ha vist de prop la complicitat dels poders fàctics econòmics amb el mal, amb la injustícia, amb la violència, amb la corrupció, amb maniobres brutes de malbaratament del cru en benefici de les grans potencies, que subornaven amb comissions els mandataris dels països productors… i veiem, atònits, com aquests diners que surten de la injustícia i la corrupció, se’ns amaguen en paradisos fiscals que els tenim aquí mateix: Luxemburg, Ginebra, Liechtenstein, San Marino, Gibraltar… ara Andorra sembla que està començant a fer les coses bé.
I un es pregunta: amb les facilitats que hi ha avui per seguir el moviment d’un capital per molt que s’amagui en societats anònimes o en comptes referenciats, aquets diners, que enriqueixen a gent sense escrúpols i empobreixen països sencers, s’haurien de poder rescabalar i tornar als països perjudicats. Per això caldrà treballar incansablement, tant a nivell polític com jurídic, per posar fi a aquestes irregularitats.
Mayor Zaragoza diu que a partir dels anys 80 s’observa un afebliment de les Nacions Unides, que hauria de ser com la consciència ètica del món i, d’altra banda, sembla que es reforcen les polítiques neoliberals amb aquesta mena de forca de tres punxes, formada pel Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç. Aquestes entitats, no són democràtiques, estan en mans i al servei de les grans potències que són les que tenen veu a dins de l’organització. Veu i vot. Els altres països tenen veu però no tenen vot, i els països pobres no tenen ni veu ni vot.
No té res d’estrany que en un marc així existeixi el Tractat de Lliure Comerç. Alerta que el seu nom enganya. Lliure comerç voldria dir que tothom pot vendre el que vulgui allà on vulgui. Però no és així. Podem trobar Coca Cola i McDonalds a qualsevol lloc del món, però, en canvi, els països pobres, per vendre els seus productes, el seu cacau, el seu cafè, no ho poden fer lliurement. Serà Londres qui posarà el preu a que se’ls pagarà i després les distribuïdores multinacionals ho vendran al preu que els convingui. Aquestes irregularitats caldrà regular-les i per fer-ho, serà necessari democratitzar l’Organització Mundial del Comerç, de forma que països rics i pobres tinguin igual veu i vot. En paraules de Mayor Zaragoza, el comunisme, pensant en la igualtat, es va oblidar de la llibertat. El capitalisme, pensant en la llibertat, ha oblidat la igualtat. Ha arribat el moment que igualtat i llibertat, coexisteixin. Per això farà falta construir una cultura de la pau i del diàleg. Ara, afortunadament, el món se’ns ha fet petit i mitjançant la xarxa podem expressar de forma ràpida i assequible el nostre parer i el nostre dissentiment i, com va dir Roosevelt: “en el futur, els pobles tindran la paraula”.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Altres opinions sobre el TLC
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.