APRENDRE A OBSERVAR

Per afrontar bé aquest treball, per poder continuar el procés d’evolució espiritual, cal que aprenguis a observar, a observar-te, amb l’objectiu de convertir-te en l’observador i el testimoni de tu mateix, de tot el que ets, de tot el que et passa i experimentes. Convertir-te implica passar d’un estat a un altre. En aquest cas es tracta de passar dels nivells de consciència del jo petit o ego, als nivells de consciència del SER, que és la Presència del diví dintre.

Com es passa d’un nivell a l’altre?

Mitjançant l’acte del simple observar.

El jo petit no observa. Està habituat a interpretar, a jutjar, es mou per expectatives, fuig d’experiències de sofriment, de ferides de no amor, de frustracions, tracta d’omplir carències. Viu del significat, valor, importància que atorga a tot el que li arriba de l’entorn i simplement ho percep i ho interpreta a la seva manera. Viu d’afeccions, atraccions i aversions, que contínuament les projecta sobre els altres, i es lamenta de rebre el que esperava, perquè l’entorn sempre retorna el mateix que rep.

Qüestiona’t què reps, i descobriràs què projectes.

El SER observa de veritat. L’observar del SER té unes característiques molt concretes i alhora exigents, però alliberadores.

Comença per adonar-te que t’has identificat amb els trets del teu jo petit (ego) fins a creure que ets així. T’has identificat amb la teva història personal, amb els personatges que has après a viure durant la teva vida, que són la manifestació dels posicionaments de l’ego.

Adona’t que vius la teva vida completament identificat amb les creences que vas comprar de petit; estàs identificat amb el que penses, sents, i reacciones d’acord amb tot això.

Adona’t que en la teva vida d’adult reprodueixes històries del passat, en les que segueixes protagonitzant guions de culpa, ira, por, sofriment, no vàlua, separació. Provablement et ressonen alguns d’aquests guions. Comença a identificar-los, perquè t’hi has identificat tant, que et sembla impossible desprendre-te’n. Creus tant que ets aquests personatges, que no ets capaç de qüestionar-te que la teva identitat més profunda i autèntica sigui completament una altra. El jo petit amb els seus personatges et manté en una bombolla d’il.lusió, de falsedat i de sofriment. Vius en un permanent somni del que et costa molt despertar.

Cada persona ha de trobar quina és la seva bombolla i quin és el somni en el que està atrapada.

Comença per observar pensaments, sentiments, sensacions.

Què significa observar?

És evident que observar una cosa física, com per exemple el cos, un arbre o el món exterior, és més fàcil que observar un pensament, un sentiment, una emoció, que no és quelcom físic.

Ara mateix mentre escoltes o llegeixes, el teu pensament està actiu, interpretant, donant significat, valorant, i alhora, aquestes valoracions desencadenen emocions associades a aquests significats, i aquestes emocions desencadenen sensacions. Al mateix temps, la teva ment està etiquetant i donant significat a tot el que li arriba. Si la teva ment no donés aquests significats, provablement tindries la sensació de no existir, perquè són els significats que dones a tot el que vius, el que et fa sentir que existeixes. Però existir en el personatge, és no viure, no gaudir, no tenir pau, no saber estimar.

OBSERVAR COM ACTITUD

Un exercici bàsic per començar a observar és mirar sense donar significat a res del que arriba al cervell. Deixa que les imatges, pensaments, sentiments, sensacions que t’arriben desfilin sense etiquetar-les, sense donar-los significat, cap interpretació. Observa-les de forma el més neutral possible. La neutralitat l’adquiriràs a base de repetir l’observar.

Imagina que assisteixes a una de les passarel.les de moda a nivell mundial. Tu ets l’espectador que mira la desfilada de tops models. L’actitud és simple: mira, gaudeix del que veus desfilar, però no t’identifiquis amb cap model. Així que cada model desfila, se’n va, però et quedes a la teva butaca per seguir observant la desfilada. Et pot agradar o no un model de vestit, et pot agradar més o menys, però simplement observes i et quedes amb tu, sense fer res. Et quedes amb el fet de mirar i prou.

Això és observar amb neutralitat.

Primer nivell de consciència (consciousness)

Mirant sense interpretar, t’adonaràs que no és l’ull qui interpreta el que veus, tampoc és la ment pensant la que interpreta. T’adonaràs que darrera hi ha un primer nivell de CONCIÈNCIA, (sense “S”, a propòsit). El significat anglès (consciousness) defineix aquest primer nivell com la capacitat d’adonar-te què passa en la ment, en el cos, en l’entorn. Aquest és el camp de CONCIÈNCIA de la dualitat lineal, propi del món material de l’experiència. Aquest primer nivell de CONCIÈNCIA proporciona la capacitat d’adonar-te, de ser conscient, si t’ho proposes amb sinceritat, honestedat i compromís.

La capacitat de ser CONCIENT = ADONAR-TE comença a obrir un espai en el qual té lloc tot el que mires i observes: l’estança, el lloc on et trobes, l’entorn, el que penses i sents. Tot és el que és.

Segon nivell de consciència (awereness)

El significat anglès (awareness) defineix la CONSCIÈNCIA com la capacitat de saber què passa en el camp de la CONCIÈNCIA.

Aquesta capacitat la tenim des que naixem. És el Camp no-dual, no-lineal del CONEIXEMENT EXPERIENCIAL DE LA CONSCIÈNCIA SUBJECTIVA. Fer-te cada cop més CONSCIENT facilita l’EVOLUCIÓ ESPIRITUAL, apropa al DESPERTAR de la consciència,  permet expressar-te d’infinites maneres en el camp de la CONCIÈNCIA, connecta amb el TRANSCENDENT i amb el SER, que és l’experiència de la Presència del Diví a l’interior.

Aquest segon nivell, que et fa CONSCIENT de ser CONSCIENT, obre completament un espai a la consciència, buit de continguts, d’etiquetes, d’expectatives, d’interpretacions, de projeccions, i això et dóna la capacitat de ser testimoni de tot el que esdevé dintre i fora: pensaments, sentiments, sensacions.

En aquest espai és on es genera l’observador-testimoni.

Quan practiques l’acte d’observar, et fas conscient de tu.

A mida que et fas conscient de tu, pots donar-te permís de mirar, contemplar i deixar que tinguin lloc pensaments a l’interior d’aquest espai; pots deixar que desfilin sense destorbar-te, sense haver-los de seguir, sense reprimir-los, sense analitzar-los. Això és el que t’has habituat a fer. Potser encara no ets conscient que quan els analitzes fas un judici (no em sento bé amb aquests pensaments). En siguis conscient o no, el judici implica rebuig. El que rebutges és l’energia que conté cada pensament. L’energia rebutjada s’acumula al subconscient i de tant en tant explota en un atac d’ira, en un rampell d’orgull, en una angoixa de por o de pànic, en una depressió de culpa, en un abatiment de sofriment. Un cop has explotat, de moment et descarregues, però no t’has alliberat de l’arrel on hi tens la ferida de no amor, l’experiència traumàtica de rebuig, la creença que genera culpa, por, sofriment. L’energia segueix acumulant-se, fins que es produeix una nova explosió, o a una nova crisi. Si observes aquest mecanisme en tu, t’adonaràs que aquesta és la realitat de les teves reaccions desproporcionades i repetitives.

Per començar pots observar la imatge que tens de tu, de la teva vida. Observa que està vinculada a un pensament, a una valoració, al significat que li atorgues. La valoració, el significat, la interpretació sempre acompanya el pensament. Les imatges creen idees i fantasies sobre la vida.

Quan observes aquesta imatge, aquest pensament, el significat que té per a tu el que estàs experimentant, és com fer un petit pas cap enrere i observar el moviment, l’activitat que es produeix a l’interior de la teva ment i adonar-te que aquesta activitat està feta de pensaments, d’emocions, de sensacions, de creences, de significats, d’etiquetes, d’interpretacions. La sensació pot ser diversa: angoixa, por, culpa, preocupació, ansietat, neguit, sofriment. Qualsevol d’aquestes manifestacions tenen l’arrel en els impactes emocionals de la infància, que han generat creences, que condicionen la teva vida, fins que en facis una entrega a Déu, a gran profunditat.

Si no es fa aquest treball de profunda observació i de reconeixement d’aquestes creences limitadores, és gairebé impossible lliurar-se d’estar sota el seu efecte, el qual, en cada persona es manifesta de diverses maneres i amb diferent intensitat en funció de quin ha estat l’impacte emocional a la infància i de la potència més o menys traumàtica.

Algunes persones se sorprenen d’experimentar determinats sofriments i reaccions desproporcionades que se’ls repeteixen al llarg de la vida, malgrat portar una honesta i sincera vida espiritual. L’experiència clínica mostra que espiritualitzar estats emocionals d’angoixa, ansietat, sofriment, no soluciona el problema, puix que, sense adonar-se, es pot produir un espiritualisme.

És humà defugir el sofriment. La ment té moltes maneres de fer-ho. Però defugint-lo no se soluciona, puix que es produeix un subtil judici (“això no hauria de ser així perquè pateixo i no vull patir”), que porta implícit un rebuig. L’energia continguda en qualsevol sofriment, no s’allibera reprimint-la, sinó reconeixent-la, acceptant-la i es lliure sola, només observant-la. En aquest procés pot donar-se fàcilment una espiritualització del patiment, que consolida i cronifica encara més el problema.

El mateix pots observar quan es tracta de sentiments, emocions i sensacions.

OBSERVA L’ESPAI ON ES PRODUEIX L’ACTIVITAT MENTAL

Si pots entrenar-te a observar l’activitat de pensaments, sentiments, sensacions de forma  gradual, més o menys ràpidament esdevindràs més conscient de no ser el que pensa, sinó simplement aquell que està observant l’espai on es mou allò que penses (la passarel.la), sense fer cap valoració ni cap interpretació. Quan simplement observes, els propis pensaments travessen l’espai que es genera entre tu que observes i el que estàs observant (pensament, angoixa, preocupació, problema, sofriment), però no condicionen l’espai.

L’espai que es genera quan observes és un buit que l’omple el SER. És l’espai del SER. Per això tot el que observes dintre d’aquest espai, no l’altera ni el condiciona. Ans és el SER qui il.lumina l’espai i tot el que s’hi mou i el travessa.

Les emocions també travessen aquest espai, però no el condicionen. No condicionen el que tu vertaderament ets. Quan observes l’activitat que la ment produeix en aquest espai, el SER il.lumina l’energia que travessa el seu espai, la transforma, i el propi SER s’encarrega de dissoldre-la per si sola. És així degut a la naturalesa del SER: no jutja, no lluita, no necessita fer res, perquè és COMPLET.

Mirar des del SER desvetlla el que tu ets, la teva autèntica identitat, la teva essència divina i t’allibera. L’alliberament el produeix el fet de reconèixer i acceptar tot el que ets, tot el que es manifesta, tot el que ha estat la teva vida, totes les històries de sofriment, tots els personatges. En el fons de cada sofriment humà, sempre hi ha una resistència, un judici que no accepta i es resisteix a assumir que el que ha estat no ho pots canviar, però pots fer-te’n responsable, que no vol dir culpable. Respondre del teu passar, significa assumir que tot el viscut té l’objectiu de fer-te evolucionar i alliberar-te. Com? Fent un acte humil de reconeixement i de responsabilitat. És aquest acte de responsabilitat el que veritablement sana tot el passat, per sempre.

Observar la teva autèntica identitat, no significa negar ni l’activitat dels pensaments, ni el moviment de les emocions, ni les sensacions, ni negar res, sinó simplement deixar més espai a tot el que està succeint, a tot el que experimentes, sigui angoixa, sofriment o joia. El problema que tenim quan comencem a observar tot el que es mou dintre d’aquest espai, és que hi lluitem, no acceptem allò que es mou, volem evitar-ho, i quan més hi lluitem, més reforcem i cronifiquem allò que es mou, és a dir, el meu problema.

És a partir d’aquí que, activant els dos nivells de consciència (consciousness i awereness), és a dir, ser plenament conscient, pots començar a dir-te que tu no ets el que penses de tu, que no ets l’angoixa, el sofriment, no ets aquest problema que estàs experimentant i sofrint. Tu només ets el testimoni del que penses, del que sents, dels que pateixes, del que observes. A mida que repeteixes aquest exercici de consciència, t’adonaràs, experimentalment, que la consciència està abans que el pensament, que el sentiment, que la sensació, que el teu problema.

No ets allò que experimentes, ni a l’interior ni a l’exterior de la teva ment i del  teu cos, perquè fins i tot aquest cos que ara observa el que penses i sents, no ets tu. Aquest cos és simplement la seu de la consciència que et permet SER el testimoni-observador que ara escolta, mira, observa; en un altre moment ets el testimoni-observador que parla, que pensa, que sent, que fa activitats diverses, també que pateix i s’angoixa. Només ets testimoni-observador de paraules, pensaments, sentiments, sensacions, però no ets ni aquestes paraules, ni aquests pensaments, ni aquests sentiments, ni aquestes sensacions, ni ets aquest problema. Les paraules, els pensaments i els significats que els atorgues, només són el recurs que utilitza la teva ment i el teu cos, per crear un pont entre tu, com a SER observador i acollidor, i el que t’envolta, el que experimentes, el que vius.

Cada moment en què esdevens conscient del que sents, penses, pateixes, descobreixes que no ets una realitat separada, diferent, sinó una consciència conscient que observa quieta, silent, serena, tota aquesta activitat.

Des d’aquesta actitud, observant d’aquesta manera, l’activitat mental i emocional es calma. Després torna a agitar-se novament, degut a l’hàbit recurrent de viure en el personatge fins ara. Quan persisteixes pacientment i amb una gran confiança en el SER, l’activitat mental i emocional es pacifica per si sola. Cal fer uns quants exercicis d’observar a fons, perquè la pau sigui cada cop més estable.

Quan més aconsegueixis deixar espai al SER que vertaderament ets, més se’t manifestarà la vida, més se’t pacificarà el problema, l’angoixa, el patiment. Per això cal que et converteixis en el testimoni-observador del que et fa sofrir.

Això no s’assoleix analitzant, jutjant, etiquetant, interpretant, espiritualitzant. Únicament observant amb les condicions explicades.

L’autèntica espiritualitat no etiqueta, no jutja, no interpreta, no té expectatives. Simplement observa humilment allò que és.

COM ES FA PER ESDEVENIR TESTIMONI-OBSERVADOR?

Com es fa per despertar a la consciència de qui ets?

La més gran dificultat en la majoria de persones és el fet de no haver après a observar el pensament, sentiment, sensacions i el problema que em fa sofrir.

Esdevens testimoni-observador de tot el que et passa (pensaments, sentiments, emocions) quan ho mires tot:

• Sense cap intenció.
• Sense cap judici.
• Sense cap expectativa.
• Sense lluita.
• Sense rebuig.
• Sense cap etiqueta.
• Sense cap interpretació.

Això sembla difícil al començament, per manca d’experiència. Tots aquests “sense” s’assoleixen a base d’exercici d’observar. Sigui el que sigui que experimentis en la ment, en el cos, fes-li un espai en la teva consciència.

Pren consciència de l’espai que ets en la teva consciència.

L’exercici d’observar et farà CONCIENT de ser CONSCIENT.

Com?

• Dóna espai a tot el que observes.
• Quan observes una preocupació, un sofriment, un malestar, una angoixa, no ho rebutgis, no ho vulguis canviar, no facis res que no sigui observar.
• Observa i simplement acull.
• Acull l’energia continguda en cada pensament, sentiment, sensació, sofriment, culpa, ira, incapacitat, por, afecció, orgull.
• Acull i rendeix-te davant d’aquestes energies.
• Quan l’aculls sense voler canviar-la, jutjar-la ni rebutjar-la, l’energia continguda en la cosa observada, se’n va tota sola.
• Per tant, no has de fer res, que no sigui acollir-la.

Dóna gràcies del que sents i gràcies de l’espai que es genera entre tu, el testimoni, i allò que observes (el problema). Agraeix la capacitat d’acollir, d’observar, de ser un simple testimoni, de rendir-te.

SI EXPERIMENTES DIFICUILTAT EN OBSERVAR O ET COSTA FER-HO

PARA’T

• Para’t i busca un lloc per fer silenci i observar.
• Si no et pots parar en el moment, busca una estona més tard o abans de dormir.
• Para’t davant del que experimentes, del que t’està succeint, del que estàs sentint.
• Para’t davant la sensació de fatiga, d’impotència per no aconseguir observar, davant la sensació de no saber com fer-ho.
• Para’t i rendeix-te.
• Parar-te vol dir: renuncio a voler canviar la sensació d’impotència.
• Renuncio a rebutjar la dificultat, el sofriment.
• No facis res de això.
• Limita’t a estar amb la sensació, limita’t a sostenint-la.

LIMITA’T A SOSTENIR

• Renuncia a l’expectativa de voler que se’n vagi, que desaparegui, perquè l’estaries jutjant i consolidant encara més.
• Quan et lliures d’expectatives, quan no forces res, es produeix l’observar.
• Observar equival a estar sense expectatives.
• Estar sense expectatives implica estar amb el que estàs, amb el que se’t manifesta, amb el sofriment que experimentes.
• El que és, és. És per un motiu: perquè evolucionis.
• Observar comporta renunciar a qualsevol interpretació. Les interpretacions són les percepcions que l’ego es fabrica de la realitat.
• Per tant, quan et venen pensaments, expectatives, interpretacions, limita’t a observar-les.

SOSTENIR EL TROS DE GEL = SOFRIMENT

Per aprendre a sostenir, observa aquesta imatge:

Imagina que tens on tros de gel a les mans. L’agafes i el sostens posant-los al calor del sol.

Què passa si mantens aquest gel davant del sol?

• Es fon per si sol.
• S’encarrega el sol de fondre’l.
• Tu no has de fer res.
• La qüestió és sostenir el gel davant del sol.
• Aprèn a sostenir el dolor, el sofriment, el malestar, sense defugir-lo, sense lluitar-hi.

SIGUES HUMIL, OBSERVA I NO FACIS RES

• Quan observes, generes espai entre tu i el que observes.
• És una acció molt humil, la que produeix l’observar.
• Observa amb una actitud humil.
• Mira tot el que es mou en l’espai de la ment, amb molta humilitat.
• L’actitud humil implica abandonar l’hàbit de voler controlar.
• Abandona la necessitat de controlar, perquè és l’ego qui controla.

SITUA’T EN EL SER

• Quan observis, situa’t en el SER que ets.
• Tingues aquesta intenció i deixa que el SER actuï.
• Quan observes, deixes espai al SER. Cada cop més i més espai.
• Quan estàs en aquest estat sense interpretacions, aleshores esdevens l’espai que acull tota l’activitat de la ment i del cos.
• Qui acull és el SER. Fes-ho conscient.
• Permet que es produeixi aquest espai.
• Converteix-te en aquest espai, acollint tot el que produeix la teva ment (pensaments), el teu cos (sensacions i sentiments).
• Ets el SER.

ESTIGUES PRESENT I DESIDENTIFICA’T

• Des d’aquest espai que ets, comences a desidentificar-te de pensaments, sentiments, sensacions.
• A mida que et desidentifiques de tota l’activitat mental i emocional, tu ets el testimoni-observador que mira, acull i no força res .
• Entre tu que ets el testimoni-observador i la cosa observada es produeix un buit, que, progressivament, l’omple la Presència del SER, la Presència i la pau de DÉU.
• És des de l’espai-buit que et distancies de la cosa observada.

TU ETS LA PRESÈNCIA

• Per tant, tu ets l’espai.
• Estant present, observant tot el que es mou en aquest espai, de mica en mica t’apropes a la Presència i et converteixes en Presència.
• Quan estableixes la unió amb la Presència, tu ets la presència.
• La Presència de Déu en tu, ha estat present des de sempre. Des que et va cridar a l’existència, Déu, com a Presència, té cura de tu.
• La Presència et cuida amb un AMOR immens.
• És des del espai-buit que pots dir-te, com observador, com a presència, que no ets els pensaments, els sentiments, les sensacions, el problema. Tot això només és la cosa observada.
• Simplement estigues present amb el que és, amb el que experimentes, amb el malestar, amb el neguit, amb la culpa; dóna’t permís per sostenir, estar present i en contacte amb aquestes energies negatives, sense lluitar-hi, sense reprimir-les ni negar-les.

RENDEIX-TE – DEIXA DE LLUITAR

• Rendeix-te completament davant d’aquestes energies.
• Rendeix-te vol dir: deixo de lluitar, abandono les armes del judici, de voler canviar el que em fa sofrir.
• Em rendeixo humilment a tot el que observo.
• La rendició és l’acció humil que desfà el judici i la resistència de l’ego.
• Rendir-te és un acte de gran coratge i fortalesa.
• Practico la rendició davant de qualsevol pensament, sentiment, sensació per negatiu que sigui.

• Entrego les armes de la lluita a Déu.
• Em rendeixo del tot a DÉU.
• Paradoxalment, així desperto el testimoni-observador que sóc.
• Sóc testimoni.

D’AIXÒ EN VULL MÉS

• Sigui el que sigui que es mou en l’espai de la consciència, em dono permís per fer un pas més.
• “D’això que observo, en vull més”.
• Quan en vull més, faig un canvi radical a la consciència.
• Quan en vull més li estic dient a la ment, que no únicament deixo de lluitar per fer fora el que es mou, sinó que ara, en vull més, i més, i més.
• Aquest canvi radical i paradoxal elimina completament el judici, la lluita, el rebuig. I precisament, tot el que en vull més, desapareix, s’evapora per si sol.
• Paradoxes de la ment.

CONVERTEIX-TE EN SILENCI

A mida que l’observar evapora totes les energies del vell model del jo petit, experimentaràs que l’espai s’omple de silenci.

És el silenci de la ment.

És el silenci ple de pau, de compassió, d’amor incondicional per tu mateix i per a tothom.

És el silenci de la Presència divina que omple tot l’espai d’Ella.

• Acullo aquest silenci, que no el produeix el meu esforç ni la meva voluntat.
• És el fruit natural de deixar espai a la Presència de Déu dins meu.
• Així em desvetllo a la vida. i el SER omple l’espai interior de la pau de Déu.
• És el CONEIXEMENT EXPERIENCIAL DE LA CONSCIÈNCIA SUBJECTIVA INFINITA.
• Esdevinc CONCIENT de ser CONS

UNA ALTRA COSA SOBRE EL SER DIVÍ

La majoria de la gent creu que són la seva pròpia personalitat, les seves emocions o algun altre tipus de consideració, però l’individu és la part conscient que només s’ha identificat en totes aquestes idees. Si poguessis superar aquesta colla d’elements i arribar a l’origen de tot, a la font, trobaries la teva part conscient, la teva part divina. Només llavors podries dir que veritablement has conegut Qui és l’altre i Qui ets tu. Sense aquest contacte sempre tendiràs a avaluar altres éssers pel que mostren i no pel que són realment.

La personalitat, el jo petit, l’ego, mai no s’han de considerar com a aspectes absoluts o immutables, ja que sempre estan canviant. Les “petites veritats” que experimentes i descobreixes en tu, en la teva ment, en els teus records, són sempre i només imatges, pensaments, emocions, sensacions.

En canvi la teva essència, és immutable, immòbil, perfectament conscient, eterna i en una condició d’unió amb tots els altres éssers. Tu ets un individu unit als altres i pots experimentar aquesta unió. Aquesta experiència es coneix com a il·luminació o consciència de l’experiència mística o la realització de la veritable naturalesa.

No són només paraules boniques.

L’experiència és de veritat alliberadora.

Si la fas, ho comprovaràs per tu mateix.

DIFICULTAT D’ABANDONAR L’EGO I VIURE EN EL SER

Quan ens disposem sincerament a entregar l’ego al SER, hem d’estar atents a l’estat emocional des del que decidim fer aquesta entrega.

Una part conscient diu que vol evolucionar cap el SER i que no vol seguir amb el personatge.

El punt clau no és aquest, perquè si jo estic en un estat depressiu, d’angoixa, de sofriment i algú em proposa entregar l’ego al SER per deixar de sofrir, és evident que diré que ho vull, encara que només sigui per deixar de sofrir.

En realitat no estic escollint el SER, sinó que estic fugint del sofriment que em causa l’ego.

El punt està en reconèixer la part inconscient molt forta del jo petit que segueix dominant aquesta decisió, enfront de la part conscient també del jo petit que racionalment es vol entregar al SER. Adona’t que la part inconscient segueix dominant sobre la part conscient, essent ambdues la doble cara del jo petit.

Com controla l’ego la cara conscient, des de la cara inconscient?

Ho fa mitjançant les emocions negatives que constitueixen els seus posicionaments: orgull, ira, expectatives, afeccions, por, sofriment, incapacitat, culpa, no vàlua, soledat, separació. Mitjançant aquests sentiments hom escull inconscientment seguir amb els posicionaments de l’ego, quan des de la ment conscient diu que escull el SER.

Aquesta elecció inconscient és el resultat d’estar sota l’efecte de la por, la culpa, la ira, de sentir-te frustrat, no vàlid, no mereixedor, angoixat, cansat de sofrir. En aquests estats emocionals negatius, et sents sacsejat, atordit, segrestat, atrapat per les emocions negatives, i no t’adones que segueixes sota el control de l’ego.

Sota l’efecte d’aquest estat emocional negatiu, la decisió fonamental d’entregar-te al SER, no és autèntica. I no per mala intenció, sinó per ignorància inconscient, puix què l’ego segueix mantenint el control i tu no te n’adones.

Per resoldre aquest dilema:

• Tinc la intenció honesta, íntegra d’entregar-me al SER.
• Tinc la voluntat espiritual d’alliberar-me dels hàbits de l’ego.
• Sóc conscient de pensaments, sentiments, sensacions recurrents.
• Practico l’observació dels pensaments, sentiments, sensacions.
• Tinc l’autèntic propòsit de convertir-me en testimoni-observador.

Quan prens consciència dels mecanismes de l’ego fins ara inconscients, alguna cosa comença a moure’s en la consciència. Comences a crear l’espai entre tu, l’observador i la cosa observada. Aquest espai et permet desidentificar-te del teu jo petit.

L’important és comprendre que només si observes pensaments, sentiments, sensacions, sense etiquetar-los, sense jutjar-los, sense rebutjar-los, sense interpretar-los, et convertiràs en observador.

L’important és adonar-te que aquesta és la realitat de la teva història de sofriments. Mentre creguis que no pots controlar l’ego, ell segueix controlant la teva vida.

Fes-te responsable de tu.

Com?

• Responc observant tot el que em passa, sense analitzar-ho, ni etiquetar-ho, ni interpretar-ho, ni ignorar-ho, ni reprimir-ho.
• Responc acollint tot el que em passa.
• Responc donant-me permís per mirar, observar el sofriment que experimento.
• Responc sostenint-lo, abraçant-lo, estant amb allò que molesta.
• Responc donant-me permís de fer aquesta experiència.
• Responc mantenint-me en aquest exercici observador fins que experimento que les energies negatives se’n van soles, sense fer res perquè se’n vagin.
• Això és fer-me responsable de mi.

GUIA- MEDITACIÓ

• Observo i reconec la part conscient del jo petit que vol evolucionar cap el SER.
• Observo i reconec la part inconscient del jo petit que s’hi resisteix.
• Observo i reconec la dualitat en la que em té atrapat el jo petit.
• Observo i reconec quan identificat estic amb les dues parts del jo petit.
• Em dono permís d’observar sense interpretar, ni jutjar, ni analitzar, ni d’etiquetar, ni lluitar.
• Em dono permís de crear l’espai entre jo, el SER, i el que observo, el jo petit.
• Em dono permís d’ampliar aquest espai amb cada observació.
• Em dono permís de sostenir el malestar enfront del que observo.
• Em dono permís de desidentificar-me dels pensaments, sentiments, emocions observats.
• Jo no sóc els pensaments, sentiments, sensacions que observo.
• Jo sóc l’observador totalment diferent de les coses observades.
• Jo sóc el SER que observa

Sobre l´autor

Joan Maria Bovet

Psicòleg clínic a Centre Gestalt-Fis

Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.

• El personatge temorós de no ser
• Els tres motors de la por
• L'ego: paràsit del ser (i III)
• L'ego: paràsit del ser (II)