L’estrès

Finalment i després de molts dubtes, la Real Acadèmia va donar llum verda a la paraula “estrès” per considerar que ja forma part del nostre vocabulari bàsic castellà de cada dia. La defineix com la situació per la qual passa la persona, quan se li exigeix un rendiment superior al normal i pot posar en risc la pròpia salut.

Les pressions de diferent ordre que portem a sobre en el nostre dia a dia, poden tenir orígens molt diversos. Els mes típics són l’excés de treball, la inseguretat d’aquest treball, la por al fracàs, una situació econòmica difícil, una afectivitat mal resolta… tot això ens fer perdre la pau, la pròpia autoestima, i desembocar una situació d’estrès.

Però, digueu-me si no és veritat que amb l’obsessió de voler viure millor, acabem vivint pitjor. És a dir: amb la dèria de pujar el nivell de vida (una casa millor, un cotxe nou, una segona residència, aquell viatge, canviar això o allò…) sense adonar-nos-en arribem a un grau de despeses que ens ofeguen. Tot això no ens ho regalen. S’ha de pagar i, per tant, implica un nivell d’ingressos més alt, que vol dir treballar més i més. Resultat? Acabem sense temps per gaudir d’allò que tenim i amb el neguit permanent que, si ens falla alguna cosa, no podrem fer front als compromisos establerts.

És important que a l’hora d’estructurar la nostra vida, fem una tria molt clara entre allò que és fonamental i el que és superflu. Hem d’evitar deixar-nos enredar per les pressions de la societat de consum que ens envolta.

Per què creieu que l’economia de mercat procura no deixar-nos espai per al pensament i la reflexió?  Per què? Senzillament, perquè aquest és el seu punt més vulnerable. Si la gent reflexiona i pensa, pot replantejar-se si el propi estil de vida és convenient o no. En canvi, si un no pensa, cau més fàcilment en l’espiral consumista i queda atrapat en un parany del què no en pot sortir.

Reservem-nos un espai interior de reflexió que ens capaciti per decidir quin tipus de vida volem. Sortir de la trista condició de consumidor i entrar en la condició del ciutadà que decideix lliurement el que vol, sense pressions externes. Busquem espais de tranquil·litat i calma per observar i reflexionar. I després decidir lliurement el que creiem més convenient. Fem la prova perquè val la pena.