Quan parlem d’ètica i de moral sovint no sabem ben bé si estem parlant de la mateixa cosa o de dos conceptes diferents. El cert és que en els últims temps, la paraula “ètica” ha guanyat popularitat i, en canvi, parlar de “moral” ha anat a la baixa, potser perquè s’identifica aquesta darrera amb límits i prohibicions, com si l’ètica anés més relacionada amb el món civil, i la moral amb l’àmbit religiós. De fet, però, no és exactament així.Fixem-nos que ja a l’antiga Grècia, un tal Nicomac, preguntà al mestre Aristòtil si en la seva manera d’actuar, hi ha d’haver límits o no. I, si n’hi ha, on cal situar-los. Aristòtil, veient la inquietud de Nicomac, li dedica tot un treball, “Ètica a Nicomac“, on reconeix la dificultat que hi ha per fixar aquest límits, i afirma que és necessària una ciència que estudiï i determini la rectitud del comportament humà segons uns principis dels quals es deriven uns drets, uns deures i unes obligacions.
Tomàs d’Aquino, quan parla de moral, no la presenta com una ciència, sinó com una dimensió de la conducta humana, en tant que té relació amb el bé i el mal, entenent-se per bé, tot allò que facilita la convivència i bona relació entre persones i pobles. Lògicament el mal és tot allò que trenca aquesta convivència, tot allò que perjudica els altres.
Quan un país, en benefici propi, perjudica altres països, actua de forma immoral. Així, quan el 1848 les potències europees, reunides a Berlín, es van distribuir el territori africà per explotar els seus recursos en benefici propi, van fer una greu immoralitat. Els països rics segueixen, i segurament seguiran, aquesta tàctica immoral, que enriqueix els rics i empobreix els pobres.
L’escletxa entre riquesa i pobresa augmenta i el ressentiment dels que se senten injustament expoliats, també augmenta. I al final la indignació explota de forma inesperada i violenta en forma d’actes terroristes. Hem vist consternats, la massacre perpetrada en la zona més significativa del món benestant, Niça i el seu passeig marítim, lloc emblemàtic per a la Jet set. No entrarem a relacionar els fets, però és cert que la violència terrorista és sempre resposta a la violència estructural. Tan immoral l’una com l’altra.
I al final de tot plegat un es pregunta si algun dia arribarem a aprendre a viure de forma justa i pacífica en un món autènticament democràtic, pacífic i humà. No es pot admetre que centenars de milions de persones no puguin satisfer les seves necessitats més bàsiques, tenint com tenim coneixements, tècnica i productivitat per assegurar una vida digna per a tothom. No faltarà qui dirà que això es una utopia, però quantes utopies del passat, no son avui realitat?
Antoni Pedragosa
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.