La frustració és aquell sentiment desagradable que experimentem quan les nostres expectatives, els nostres desitjos, no s’acompleixen. Quan ens passa això, tenim una certa sensació de fracàs.
Ian Gilbert, un expert pedagog, diu que el fracàs és la base de l’aprenentatge i que cal aprendre a gestionar-lo per convertir-lo en oportunitat. Aquí, sembla que ens avergonyim del fracàs, i l’amaguem. En canvi, no és així en la cultura anglosaxona, on es pensa que el fracàs ha d’esser present en els currículums de les persones, perquè demostra fortalesa davant de l’adversitat. El fracàs només ho serà del tot si el que fracassa es deprimeix i perd les ganes de tornar-ho a intentar per superar-ho.
Un dels principals reptes de l’educació és, precisament, aprendre a gestionar el fracàs. Els infants voldrien sempre allò que desitgen, i ploren si no ho aconsegueixen. És el que Freud anomena el principi del plaer: assolir allò que es desitja. És important educar els infants, no al principi del plaer, sinó al principi de la realitat. És a dir: no tot allò que es desitja es por assolir.
Normalment, la realitat es mostra particularment tossuda i no ens deixa satisfer els nostres desitjos fàcilment. Cal, això sí, valorar si el desig és una necessitat, o és pur caprici. Això ho hem d’aprendre els adults, i ho hem de saber transmetre als infants. Cal que sapiguem trobar el moment adient per parlar amb els fills de la importància d’aprendre a superar la frustració. Cal explicar que el fet de no aconseguir el que es desitja, és una doble oportunitat… d’autocontrol i d’aprenentatge.
Sembla que una cosa tan allunyada de la pedagogia, com és la teoria de l’evolució de les espècies dóna la raó a la proposta d’Ian Gilbert: l’evolució de la vida, és una història d’èxits i fracassos, entenent per èxits la bona adaptació a l’entorn i, per fracàs, la dificultat per adaptar-se. Els èxits, refermen les espècies, els fracassos les poden posar en vies d’extinció. Ah! Però, quan davant del fracàs es busca l’alternativa per adaptar-se a la nova situació, el fenotip es referma i l’espècie surt reforçada de la crisi. Aquest es el camí a seguir, quan el fracàs fa acte de presència a la nostra vida.
Antoni Pedragosa (maig 2016)
Altres articles d’Antoni Pedragosa publicats en aquesta blog
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
Estic plenament d’acord.
Jo tenia aquest sentiment. En part pels judicis i xismes d’algún conegut i familiar. També per no treballar perquè estava deprimit, i els amics no volien ajudar-me a trobar feina i no em podien pagar ni els autònoms per tenir motivació.
Però he superat el sentiment amb amor que he trobat