Una dita popular afirma que quan es diuen les veritats, es perden les amistats. Aquí ens hauríem de preguntar una cosa molt important: quines amistats són aquestes que es perden per sentir la veritat? Perquè realment quan, hi ha confiança plena podem parlar del que sigui sense que ningú s’hagi de sentir ofès.
Però, ens hauríem de preguntar: Com parlem? Es diu potser la veritat amb ganes de ferir l’altre, o per tirar-li cara una actitud negativa? La sinceritat no ha de ferir mai la sensibilitat de l’altre, sinó que ha d’afavorir un marc de bona amistat. Amb la sinceritat mostrem el que som, amb els nostres defectes (no hem de tractar d’amagar-los). En canvi, dissimular els defectes dels altres no és una manca de sinceritat sinó que pot ser una certa delicadesa perquè no estem pas cridats a ser jutges de ningú i menys encara fiscals. El consell de Jesús, de “no jutgeu i no sereu jutjats” és el millor camí per establir les regles de joc per a un diàleg autèntic.
No sempre que parlem dialoguem. Amb molta freqüència es tracta de dos monòlegs, cadascú defensant els seus propis interessos, sense escoltar les raons de l’altre, mirant de quina manera puc portar-li la contrària. Això no és diàleg sinó que és enfrontament. Dissimular els defectes dels altres de forma sectària, perquè és dels nostres, perquè defensa els meus interessos, això sí que no és delicadesa, sinó que és manca de sinceritat.
La veritat és que parlem molt i dialoguem poc i en una societat plural, el diàleg és indispensable. El diàleg s’inicia millor escoltant i preguntant que xerrant. Preparar un clima de diàleg sincer i cordial és una tasca que educa i pacifica. Si volem ser una autèntica societat humana, no un conglomerat humà, hem de ser uns artistes dels diàleg, hem d’aprendre l’art del diàleg. Si ens tanquem en la nostra idea el diàleg és impossible. Cal preparar un clima cordial i confiat, perquè la confiança facilita el diàleg. I quan el diàleg es fa difícil per la intransigència, per aquelles posicions fixes, és quan és més necessari. Requereix paciència, no trencar-lo mai. Mentre que l’arrogància és un obstacle, la humilitat és la porta que ens obre pas al diàleg. .
Antoni Pedragosa
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.