Una dita popular molt ocurrent i simpàtica diu: “Cadascú és com cadascú i té les seves cadascunades“. D’una forma clara i senzilla ve a dir-nos, que som com som, i que no es fàcil canviar. Tots som diferents i no hi ha dues persones iguals. I és que, si ens ho mirem amb una certa distància, veurem que hi ha diferents maneres d’entendre la vida.
En un extrem hi hauria aquella actitud que és pur egoisme, on no es mira res més que el guany i es fa dels diners un autèntic deu. Allà dintre hi cap la injustícia, l’engany, el domini, la violència… no ens importa perjudicar els altres per tal de sortir-hi guanyant. Però a l’altre extrem hi ha una manera d’entendre la vida diferent, on tot és generositat i gratuïtat. Ja no parlem del jo, sinó que parlem del nosaltres. L’obsessió del tenir es transforma, aquí, en el goig del compartir i el donar. No hi ha lloc per la injustícia i l’engany, perquè tot és just i tot és veritat. No hi ha aparença, perquè tot és autèntic. No hi ha domini ni violència, perquè tot és respecte, valoració i amor pels altres. Entre aquestes dues actituds extremes, hi trobem una certa barreja… Més de l’una que de l’altra… Més de l’altra que de l’una… Unes vegades la nostra actitud és més generosa, d’altres ens deixem portar per l’avarícia.
Arribats a aquet punt, i simplificant el quadre, ens podem fer la següent pregunta: qui tindria una vida més feliç i plena? els egoistes o els generosos? No cal trencar-s’hi massa el cap. És evident que l’actitud generosa davant la vida genera una qualitat de relació amb els altres que de cap manera es genera des de l’actitud egoista i tancada. Els que viuen habitualment la generositat i l’entrega als demés difícilment abandonen aquesta actitud, perquè ja han tastat la joia i la pau que porta al seu cor aquesta manera d’entendre i viure la vida.
No negaré que, com humans que som, podem tenir ensopegades i retrocessos, però un és conscient que l’opció presa no té preu i no està disposat a abandonar-la.
El pas d’una vida egoista i tancada sobre un mateix a una vida inspirada en l’amor i la confiança és el que en podríem anomenar la conversió. La conversió és un canvi radical en la manera de pensar i de viure. Diríem que és un canvi que es produeix per contagi, pel testimoni d’una persona o d’un grup que per la seva manera de fer et criden l’atenció. És com un acte de confiança en la força alliberadora de l’amor. Això seria el primer pas de la conversió, però després vindria com una segona conversió, que la portem a terme, dia rere dia, i és un camí que no s’acaba mai, intentant retocar, refer o redreçar tot allò que és humanament millorable en tots els àmbits de la nostra vida: a la família, al treball, a l’esport, als negocis, amb els veïns, a la vida pública, a la política… és un canvi que divinitza la nostra vida, precisament perquè la fa més profundament humana.
Antoni Pedragosa
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
¡Muy bien Antoni!