Amb aquest número iniciem una nova temàtica que pot ajudar a la reflexió i sobretot a afrontar situacions personals i familiars disposant d’algunes eines que ens facilitin la gestió de diversos estats emocionals.
He arribat a la convicció que els problemes i el sofriment en les relacions humanes són proporcionals al nivell de consciència en el que cadascú ens trobem i hem madurat.
Les emocions que experimentem, en realitat són energia que, segons la física, l’únic que podem fer és transformar-la, sobretot quan l’emoció és negativa. Veurem que les negatives són emocions de baixa energia, mentre que les positives tenen una major energia. Per negatives entenem, la vergonya, la culpa, l’apatia, el sofriment, la por, el desig, la ira, l’orgull, i altres que giren al seu voltant; les positives defineixen la persona coratjosa, neutra, amb bona voluntat, amb flexibilitat i capacitat d’acceptació, raonable, compassiva, capaç d’amor incondicional, alegre, pacífica i serena.
Veurem que en el dia a dia, experimentem estats emocionsls de tot tipus, en funció de les experiències que vivim i de les expectatives que dipositem en les relacions, en les que conscient o inconscientment tots hi cerquem un desig de felicitat i plenitud.
La relació és l’àmbit primordial que em permet desenvopular la meva persona en plenitud. El desig de plenitut l’hem viscut des de petits de forma natural, és inherent a la nostra existència des que naixem, però a mida que “sentim”, adoptem diferents actituds enfront dels models que ofeguen l’anhel de plenitud original, de forma que quan no l’experimentem, d’adults, tenim un treball enorme d’anar traient de sobre totes les estructures que hem muntat per protegir-nos i sobreviure.
Els models i estructures que ofeguen aquesta plenitut original amb la que Déu ens ha dotat en crear-nos, les adquirim a mida que ens veiem obligats a amotllar-nos a les expectatives del nostre entorn, començant pel model educatiu que respirem en el si familiar i en l’àmbit social.
El mecanisme és molt senzill: per rebre la seguretat afectiva sense la qual no sabem viure, aprenem a “obeir” amotllant-nos al model dels adults. Si no ho fem, correm el risc de sentir-nos emocionalment xantatjats i castigats. El més difícil de suportar és l’angoixa vital davant la possibilitat que ens abandonin i no ens estimin.
Tots aquests processos tenen lloc en l’àmbit de les relacions. Per això la relació és tant important per la nostra supervivència emocional. La relació primera i bàsica vol dir “jo” enfront d’un tu a qui he de complaure perquè m’estimi. Aquesta és l’estructura bàsica de la relació des que naixem, fins i tot amb la bona intenció que tot es fa pel nostre bé.
Les relacions en el si familiar marquen profundament la nostra vida afectiva. Aprenem a ser i a sentir d’una manera concreta, d’acord amb el model educatiu que vivim. Aquesta manera de ser ve personificada pel model que se’ns imposa: “això és així, això està bé, això està malament, ets bo si fas el que et dic, si no em fas cas, m’enfado, si fas el que et dic, et premio, sinó, etc.”
Un fet essencial des de les primeres transaccions relacionals, són les emocions. Siguin positives o negatives, representen autèntics impactes emocionals de diversa consideració. Alguns ens condicionen emocionalment per tota la vida.
Així és com aprenem a valorar-nos en funció del model. Així aprenem a sentir diverses emocions i a tenir sentiments de tota mena: joia i seguretat, por i ansietat; pau i serenor, culpa i enuig. Tota la llista d’emocions, tant les negatives com les positives, les experimentem en un moment o altre. El nostre món emocional es forma en el si de les relacions. Un fet transcendental, del que en parlarem, és que generen creences.
Aquesta manera de sentir-nos segurs o de tenir por, configura com una segona identitat, puix que la vertadera és que som un SER fet d’energia, d’intel.lligència, d’amor-felicitat, però es veu desplaçada quan el nen comença a fer-se la idea que val en la mesura que respon a les expectatives del model familiar. Contràriament la por i l’angoixa hi tenen un paper fonamental.
És important entendre bé això, perquè aquest és el problema base que condiciona la nostra salut emocional per la resta de la vida, en perdre la consciència de què la nostra naturalesa profunda i genuïna és SER.
En desconnectar-nos de la nostra plenitud original, ens passem la vida adulta buscant-la on sigui i com sigui. Ens podem passar la vida buscant a fora, la plenitud que ja tenim dins nostre, però de la que ens n’hem desconnectat. La gran tasca de la nostra vida adulta és recuperar la identitat originària del SER, que, no ho oblidem, tenim a imatge i semblança de Déu.
Des d’aquesta perspectiva un dels sentits fonamentals de la nostra vida és evolucionar.
Pautes de reflexió i d’actuació
- Què puc fer amb el meu model educatiu? Conèixer-lo, ser-ne conscient.
- Per fer-ne què? Mai per condemnar-lo, ni per fer-ne una arma culpabilitzadora contra ningú (pares) ni contra d’un mateix. Puc prendre consciència quines de les dues predomina: la por o la compassió.
- Com es fa això? Adona’t de les reaccions habituals en moments d’estrès, tensió, conflicte, ja que posen a prova el tipus d’energia (positiva-negativa) que predomina a l’inconscient.
- No oblidis: La vida és una contínua evolució d’un nivell de consciència baix a un d’energia més positiva
Article publicat a la revista Ciutat Nova 162 de desembre 2015 / gener 2016
Altres articles de la sèrie sobre Creixement Emocional de Joan María Bovet publicats a Ciutat Nova
- Psicologia de les emocions
- L’anhel de plenitud frustrat
- De les emocions negatives a l’amor incondicional
- L’ego, gestor de les emocions negatives, ens manté en la falsedat
- Mapa dels nivells de consciència
- Evolució espiritual
- Cercles d’evolució de la consciència
- Resistències del ego
- Desmantellem l’ego
Sobre l´autor
Especialista en Psicologia Clínica
Director del Centre de Psicologia Clínica i Fisioteràpia, Gestalt-Fis, Família i Salut
Treballa en el nivells de consciència i evolució espiritual del Dr. David Hawkins.
Imparteix cursos de Formació sobre el Mapa de la Consciència i acompanya processos d’evolució espiritual.
Me ha encantado este artículo así como los otros y me gustaría saber si usted es de alguna religión o si es católico!?
De antemano bendiciones y gracias.