Els fluxos de refugiats que arriben a Europa fugint de la guerra i buscant una seguretat que allà no tenen, venen principalment de Síria, Afganistan, Irak, Eritrea… El gruix més important és de Síria. Què ha passat a Síria? Moltes coses, començant pel fet que el dictador Baixar al-Àssad és de confessió alauita i el 70 % de la població és sunnita. Tothom sap la mala relació existent entre alauites i sunnites. Escamots sunnites d’alliberament lluiten contra el règim de Baixar al-Àssad. Afegim-hi que al nord s’han fet fortes les tropes kurdes, a la part d’Alep l’Estat Islàmic, posicions que són bombardejades tant per Rússia com pels Estats Units… I al mig d’aquest terrible “guirigall” la pobre població civil marxa desolada, perquè ho han perdut tot: casa, propietats, vides de persones estimades. Porten a sobre una enorme tensió emocional agravada per la mala acollida que han tingut en llocs com Hongria, amb càrregues policials, gasos lacrimògens, canons d’aigua…
Es troben amb tanques i dificultats administratives, però a “tranques i barranques” van passant, i sembla ser que aquest mes de novembre l’edifici del Fòrum Internacional de les Cultures de Barcelona acollirà 1.200 refugiats, dels quals 700 es quedaran a Barcelona i 500 es distribuiran per Catalunya d’acord amb el criteri dels assistents socials, que analitzaran les diferents situacions personals, per donar la cobertura més adient a cadascú.
I aquest és l’importantíssim moment de l’acollida. L’acollida de l’altre sempre és un moment important, no sols al refugiat, sinó a qualsevol altre. I ens podem preguntar: Com l’acollim? Qui és l’altre per mi? Si acollin l’altre amb cara malhumorada i de forma freda i distant, estic posant barreres a la nostra relació. Si acollin l’altre amb un punt de somriure a la cara i amb una salutació cordial, estem preparant una relació mes fluida i cordial. Després, cal reconèixer l’altre amb la dignitat que mereix, parlant-li pel seu nom. Això personalitza la relació. I no oblidem mai una certa dosi de bon humor que suavitza les situacions i obre portes a la confiança.
És important netejar els prejudicis, les etiquetes, netejar tots aquells fets passats que poden enterbolir la relació i deixar via lliure al moment present, fent de la trobada amb l’altre una autèntica escola d’humanitat.
Antoni Pedragosa
Articles d’Antoni Pedragosa en altres mitjans
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.
És molt trist tot això, qui té la culpa del que passa? La regla d’or de totes les religions, diuen que és, no facis a l’altra el que no vols que et facin a tu. Doncs enmig de les religions està passant tot això, què vol dir? Que no es viu aquesta famosa Regla d’Or! Com s’arreglarà ja és veurà, però enmig de tanta gent que marxa que ho han perdut tot, junt amb sers estimats, n’hi ha que encara s’enriqueixen i els enganyen, abandonant-los a la seva sort, com són les màfies. També s’enriqueixen els que venen armes! L’afany de poder i el diner, com també, l’orgull i l’enveja que cega, junt amb un grandíssim esperit del mal, són la causa de tant de mal. És la meva opinio.