Podem introduir la sostenibilitat en qualsevol relació, sempre tractant de mantenir-la, fer-la créixer i millorar-la
Des de fa uns anys, la paraula sostenibilitat ha anat generant significats diversos. Alguns d’ells molt concentrats amb la preservació del nostre planeta, dels nostres béns i recursos, i en general orientats a unes conductes i actituds humanes vinculades al tractament positiu del món que ens envolta. Per tant, el concepte de sostenibilitat ha estat molt vinculat a l’ecologia com a especialitat científica centrada en l’estudi i anàlisi del vincle que sorgeix entre els éssers vius i l’entorn que els envolta.
Sembla que ens fixem en el comportament individual i col·lectiu en relació a la preservació i optimització dels ecosistemes que ens contenen, però no es posa prou èmfasi en el vincle entre els éssers humans, que seran els agents de preservació i optimització d’aquests ecosistemes.
Hem d’adonar-nos que, per aconseguir una sostenibilitat de tots els sistemes, la principal sostenibilitat és la corresponent als vincles positius entre les persones de qualsevol condició.
Ningú pot negar que, per avançar cap a aquests ambiciosos objectius ecològics planetaris, primer hem de mantenir i sostenir la pau entre persones, entre grups, entre nacions i països.
I no n’hi ha prou amb una pau concebuda com no agressió o no violència. Cal mantenir-la i sostenir-la optimitzant-la, és a dir creant un teixit social positiu fet de bona convivència, bon tracte, i amb solidaritat entre el gènere humà. Per tant, podem parlar d’una sostenibilitat positiva en les relacions humanes que exigeix una implicació personal de qui vulgui contribuir-hi.
SOSTENIBILITAT = CONTINUÏTAT
La continuïtat de les coses i dels fenòmens necessita determinació i perseverança en les actituds i comportaments de la persona. L’organització dels sistemes humans, com ara la família, les relacions pares-fills, les relacions entre germans, les relacions en l’àmbit educatiu i en qualsevol associació, 
entitat social, econòmica o política, necessiten visió de futur, així com consistència i confiança per afrontar-ho.
Malauradament la cultura del “usar i llençar o abandonar” es dona també en les relacions consumístiques. Això comporta greus conseqüències socials i educatives on hi calen models personals i col·lectius que donin consistència i solidesa al comportament i valor a la continuïtat, a la fidelitat i al compromís. Consistència i coherència que neixen en l’àmbit de l’amor familiar i es transfereixen a les relacions socials adultes.
L’organització dels sistemes humans necessita visió de futur, consistència i confiança per afrontar-ho
És veritat que l’avorriment i el burn out desafien les nostres capacitats i límits, motiu pel qual es requereix una renovació constant del nostre espai psíquic, seu del món dels significats personals, actuant com a agents renovadors en les nostres relacions i vincles, però sense perdre l’essencialitat del compromís.
Una tendència assenyala que per mantenir i sostenir alguna cosa cal millorar-la, perquè les variables i circumstàncies del temps que va passant, i dels nostres límits, condicionen i deterioren el statu quo. S’imposa, doncs, una adaptació positiva, optimitzadora, i per a això cal conquerir les nostres accions, les nostres paraules i el nostre pensament i emocions, per aquest ordre.
A continuació, cal actuar activament en la millora de les nostres relacions: en diem prosocializar les nostres actituds i comportaments cap als altres. Ajuda, servei, generositat i sempre contribuir a conciliar i crear pau i harmonia en qualsevol grup o associació en què participem.
ACTITUDS SOSTENIBLES
- creativitat
Cultivar la creativitat en el pensament dirigida a resoldre problemes humans i socials.
- iniciativa
Prendre iniciatives, amb delicadesa, per iniciar relacions amb desconeguts.
- profunditat
Donar profunditat a les nostres converses, atenent bé al que ens diu l’interlocutor seguint “el seu tema” i fins i tot fent-li alguna pregunta pertinent.
- confiança
Generar confiança. Es necessita molta continuïtat en l’ajuda, el servei, l’escolta atenta, intel·ligent i empàtica -verificada en l’altre-, especialment quan s’ha trencat la confiança inicial. En aquest cas no n’hi ha prou amb un gest o una paraula.
- alegria
Mostrar alegria als altres, en general, no donant-los “pesos i preocupacions propis” per així poder acollir millor el que ens diuen.
- dignitat
Conquerir el nostre pensament a favor del nostre respecte per la dignitat del nostre interlocutor abans d’iniciar qualsevol interacció.
- comunicació
Preparar-nos per la comunicació de forma que el nostre pensament no tingui reserves o judicis sobre els altres.
- comprensió
Preguntar-nos quantes vegades -sobre deu- som capaços de comprendre o acceptar bé “les diferències” que ens trobem en el tracte amb els altres. És un bon test per autoavaluar-nos.
- començament
Estar convençuts que contribuir a la sostenibilitat del món i de la societat comença per cada un de nosaltres.
Sobre l´autor
Investigo des dels anys 80 si la ciència psicològica pot confirmar que estimar els altres és funcional per a la salut integral de la persona i per crear harmonia i unitat en les relacions interpersonals. N’estic convençut.
Siempre he pensado que el cuidado del entorno tiene como primera fase la
Relación con las personas que me rodean, pero nunca lo había visto desarrollado en un artículo tan bien organizado. Lo difícil es mantener vivo este
Principio en nuestras relaciones personales y no desisto porque siempre puedo m notar mi actitud hacia las otras personas
Siempre he pensado que el cuidado del entorno tiene como primera fase la
Relación con las personas que me rodean, pero nunca lo había visto desarrollado en un artículo tan bien organizado. Lo difícil es mantener vivo este
Principio en nuestras relaciones personales y no desisto porque siempre puedo m notar mi actitud hacia las otras personas