Els fets violents que atempten contra la vida de les persones mai no son justificables, i menys encara si es fan en nom de Déu. La paraula “Déu” només tindrà el seu significat autèntic si inclou el respecte, l’acceptació i l’estimació per l’altre, sigui d’on sigui, parli com parli, cregui el que cregui.
Només partint d’aquesta premissa podrem ser constructors d’una autèntica cultura de la pau. Però amb molta facilitat ens desviem d’aquest camí que sembla tant clar. Estic pensant en una pregària que es va fer per les víctimes de Barcelona i Cambrils, on també es va pregar pels terroristes. Un petit grup allà present es va molestar per la inclusió dels terroristes a la pregària, adduint que no n’eren mereixedors. Això demostra amb quina facilitat jutgem la gent i adoptem l’actitud maniquea de creure que uns som els bons i els altres són els dolents.
És un fet que les religions tenen una gran capacitat mobilitzadora, i aquesta capacitat pot fer un gran bé per proposar els valors ètics que estan al servei dels drets humans i, en definitiva, al servei de la pau. Si infravalorem aquesta força en favor de la pau, ens perdem la gran oportunitat de posar els aspectes positius de les tradicions religioses al servei de la resolució dels grans conflictes.
No hem de negar que el factor religiós, al llarg de la història, ha alimentat moltes disputes, però això ha estat així per una greu infidelitat als valors fundacionals de les pròpies religions. També és veritat que hem vist gestos esperançadors, els d’un poble que ha afrontat l’agressió d’una forma cívica i sense afany de revenja. Que s’ha manifestat inequívocament en favor de la pau, prioritzant la raó sobre el que és irracional, prioritzant el diàleg sobre la violència, prioritzant la tolerància sobre la intransigència, prioritzant el respecte per l’altre sobre el rebuig o la indiferència, en definitiva, prioritzant l’amor sobre l’odi. Només així i únicament així, prioritzarem la pau sobre la guerra.
Sobre l´autor
Llicenciat en Ciències Químiques, Màster en Astronomia, casat amb la Blanca, dos fills, quatre nets, col·laborador habitual de Ràdio Estel, Ciutat Nova, i CAT-Diàleg. Assessor ocasional de l'Eurocambra en temes de medi ambient.